Esquerra Republicana de Catalunya

 

Fundació

Esquerra Republicana de Catalunya va ser fundada el 1931, per la fusió de diversos grups al voltant d’Estat Català, de Francesc Macià. Durant la República, guanya les eleccions a Catalunya el 1931, 1933 i 1936 (amb ministres en el Govern de Espana), i les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Ocupen la Presidencia de la Generalitat Francesc Macià (1931-33) i Lluís Companys (1934-40); també, en l’exili, Josep Irla (1940-1954) i Josep Tarradellas (1954-1977).

Líders

Esquerra Republicana de Catalunya

1976 Heribert Barrera - 1987 Joan Hortalà - 1989 Àngel Colom - 1996 Josep Lluís Carod Rovira - 2008 Joan Puigcercós - 2011 Oriol Junqueras

Partit Socialista d'Alliberament Nacional

Sorgit el 1969 d’una escissió del Front Nacional de Catalunya.

Nacionalistes d'Esquerra

Fundat el 1979 pel sector moderat del PSAN, encapçaalt per Jordi Carbonell i Jaume Nualart. Forma part d’Iniciativa per Catalunya de 1987 a 1993, en què NE desapareix i s’incorporense alguns dels seus cap visibles a ERC

Partit per la Independència

1996 Àngel Colom i Pilar Rahola - 1999 disuelto

Reagrupament Independentista

2009 Joan Carretero -

Solidaritat Catalana per la Independència

Coalició de diversos partits, encapçalada per:  2010  Joan Laporta - 2011 Alfons López Tena - 2014  Uriel Bertran

Càrrecs polítics principals

Presidents de la Generalitat

Francesc Macià (abril 1931-des.1933), Lluís Companys (gener 1934-octubre 1940), Josep Irla (octubre 1940-maig 1954), Josep Tarradellas (maig 1954-abril 1980)

Conseller en Cap / Vicepresident

Joan Lluhí (des.1932-gener 1933), Carles Pi Sunyer (gener 1933-set. 1933), Miquel Santaló (oct.1933-gener 1934), Joan Casanovas (juliol 1936-set.1936), Josep Tarradellas (set.1936-maig 1937), Josep Lluís Carod Rovira (des.2003-gener 2004 i nov.2006-des.2010), Josep Bargalló (febrer 2004-maig 2006), Oriol Junqueras (gener 2016-...)

Presidents del Parlament

Lluís Companys (des.1932-juny 1933), Joan Casanovas (juny 1933-des.1938), Francesc Farreras (1954-1979), Heribert Barrera (abril 1980-maig 1984), Ernest Benach (des. 2003-des.2010), Carme Forcadell (nov.2015-...)

Portaveu del Grup d’ Esquerra Republicana al Congréso

Joan Puigcercós (abril 2004-nov.2006), Joan Tardà (nov.2006-abril 2008 i gener 2016-...)

Portaveu del Gr. Izquierda Unida - Iniciativa per C. - Esquerra Republicana al Congrés

Joan Ridao (abril-set.2008, febrer-agost 2009, febrer-agost 2010 i febrer-agost 2011)

 

 

Alcaldia principal (des de 1979): Sabadell (Juli Fernández, des de juny 2015)

Resultats electorals d’Esquerra Republicana de Catalunya

 

Elecc. Generals

Autonòmiques

Municipals

Europees

 

 

% vots - Dip. - Sen.

Ctat.- % - Dip.aut.

% - Regidors

% - Dip.

 

1976

 

 

 

 

(Maig) ERC abandona el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (del que en formava part des de 1974) - (Juliol) VIII Congrés d'ERC: Heribert Barrera, Secretari General. - Jaume Casanovas funda el Partit Socialdemòcrata de Catalunya – L’històric líder d’ ERC J. Andreu i Abelló passa al PSCc.

1977

juny

EC 0,79% - 1 d. - 1 s.

(Candidat: H.Barrera)

(Cat.: 4,7%)

 

L.M.Xirinachs 0 d. - 1 s.

 

 

 

(Juny) No legalitzada encara, ERC articula les candidatures al Congrés d’ Esquerra Catalana, amb Estat Català i PTC (secció catalana del PTE); al Senat, ERC obté un senador, Rosend Audet, dins de l’ Entesa dels Catalans, que també té el suport de PSUC, PSOE i PSCc - El sacerdot Lluís Maria Xirinachs es presenta com independient i esdevé el senador més votat. El Front Nacional de Catalunya (fundat el 1940) es presenta amb Pujol i Trias Fargas en el Pacte Democràtic

1977

 

 

 

 

Legalització d’ERC - (Set.) El Govern espanyol reconoix Josep Tarradellas (ERC) como President de la Generalitat. Tarradellas torna de l’exili i forma un govern amb PSCc, PSOE, PSUC, CDC, UCD,i ERC - (Oct.) El diputat Barrera s’inscriu en la"Minoría Catalana", amb CDC, UDC i PSCr - (Des.) IX Congrés d'ERC: Reelecció de Barrera

1978

 

 

 

 

El diputat Joaquim Arana (PSCr) passa a ERC - (Oct.) ERC s’abstié en votar la Constitución, perqueèno recull el dret a l’autodeterminació. - (Des.) ERC demana el "no" en el referéndum consititucional.

1979

març

ERC-FNC

0,69% - 1 d. - 2 s.

(Cand.: H.Barrera)

(Cat.: 4,2 %)

BEAN(PSAN) 0,31% - 0 d. (Cand.: Xirinachs) (Cat. 1,6%)

 

 

 

ERC forma coalició amb el Front Nacional de Catalunya i el PSDC. Obté dos senadors en llistes conjuntes amb el PSC ("Nova Entesa") - El Partit Socialista d'Alliberament Nacional forma la coalición Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional

1979

 

 

ERC-PSDC-FNC 0,61% - 210 r. 

(Cat: 3,8%) 

 

PSAN,0,07% 9r (Cat. 0,3%)

 

(Abril) El PSDC s’uneix a la coalición d’ERC i FNC. ERC obté dos regidors a Barcelona. El PSAN articula a Valencia el BEAN del País Valencià. - (Juny) X Congrés d'ERC: Continua Barrera com a SG - El sector més moderado del PSAN forma Nacionalistes d'Esquerra, encapçalat per Jaume Nualart. - ERC dóna un "suport crític" a l’Estatut.

1980

 

ERC 8,85% - 14 d.

 (Cand.: Barrera) –

Nac.Esq. 1,65% - 0 d. (Cand.: Carbonell)

BEAN 0,52% - 0 d. (Cand.: Xirinachs)

 

 

(Abril) Heribert Barrera, President del Parlament de Catalunya; ERC vota a favor de la investidura de Pujol, descartant un pacte amb PSC i PSUC. - (Oct.) XI Congrés d'ERC: Barrera, reelegit com a SG

1981

 

 

 

 

(Dic.) XII Congrés d'ERC: Reelecció d’Heribert Barrera

1982

 

 

 

 

Ramon Vinyals (diputat del PSDC) deixa el grup parlamentari d’ERC.

1982

octubre

ERC 0,66% - 1 d. - 2 s.

(Cand.: F. Vicens)

(Cat-: 4,0%)

Nac.Esquerra

0,16% - 0 d – 0 s

(Cat.: 1,9%)

 

 

 

(Oct.) ERC aconsegueix dos senadors presentant-se en coalició amb CiU (que n’obté 5), amb  el nom "Catalunya al Senat"

1983

 

 

ERC 

0,45% - 155 r

(Cat. 2,9%)

NE 0,02%-1 r

 

(Maig) Descens en les municipals. De les 32 ciudades més grans, només té representació a Reus i Vilanova. - (Juny) XIII Congrés d'ERC: Nova reelecció d’ Heribert Barrera

1984

 

ERC 4,43% - 5 d. (Cand.: Barrera)

EEC 1,26% - 0 d. (Cand.: Carbonell)

 PSDC 0,24%-0 d. (Cand.: Vinyals)

 

 

(Abril) ERC perd dos terços dels seus diputats. NE es presenta com Entesa de l'Esquerra Catalana; por segona vegada, no obté representació per no arribar al mínim del 3% - (Maig) Joan Hortalà, Conseller del Govern de Jordi Pujol.

1985

 

 

 

 

(Gener) XIV Congrés d'ERC: Última reelecció de Barrera com a Secretari General. - Nacionalistes d'Esquerra pren el nom Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra

1986

Juny

ERC 0,42% - 0 d. - 0 s.

(Cand.: F. Vicens)

(Cat.: 2,6%)

 

 

 

ERC queda sense representació a les Corts espanyoles. ENE es presenta amb el PSUC en la coalició Unió de l'Esquerra Catalana, que obté un escó, ocupat pel PSUC.

1986

.

 

 

 

 

1987

 

 

ERC 0,38% - 188

 (Cat.: 2,4%)

ENM 0,01%-2

ERC (EP) 0 d

(Cat. 3,7%)

 ENE (IP) 0d

(Cat. 0,8%)

(Gener) XV Congrés d'ERC: Assomeix el lideratge Joan Hortalà, com SG; Barrera passa a President.- Benach i Carod pasan d’ENE a ERC. - (Febrer) ENE s’integra a Iniciativa per Catalunya de forma permanent (fins 1993) - (Juny) Municipals: ERC aconsegueix presència a Reus (Benach) i algunes ciutats mitjanes; Esquerra Nacionalista de Manresa (Josep Huguet) aconsegueix 2 regidors. – Eleccions europees: ERC participa a la llista de Garaikoetxea (Heribert Barrera hi va el segon); ENE en la de Bandrés (Marc Palmés hi va el quart) - (Nov.) ERC deixa el Govern de la Generalitat.

1988

 

ERC 4,17% - 6 d. (Cand-: Hortalà) PSDC 0,19% - 0 d. (Cand:.R.Casanovas)

 

 

(Maig) ERC obté representació en les quatre circumscripcions - Jaume Nualart (ENE) és elegit diputat en la coalició Iniciativa per Catalunya.

1989

 

 

 

ERC (EP) 0d

(Cat. 3,3%)

ENE (IP)  0 d

(Cat. 0,6%)

C.Lliure 0,12% - 0 d

H.Barrera va segon en la candidatura Europa dels Pobles, que aconsegueix un escó (ocupat per Garaikoetxea, substituït per Barrera el març de 1991) - ENE participa aquest cop en Esquerra dels Pobles, sense el PSUC. – Fundació de Catalunya Lliure que engloba Moviment de Defensa de la Terra, PSAN i FNC; es presenta a les europees amb Montserrat Bascompte.

1989

 octubre

ERC 0,41% - 0 d. - 0 s.

 (Cand.: J. Hortalà)

(Cat.: 2,7%)

 

 

 

(Nov.) XVI Congrés d'ERC: Àngel Colom, procedent de la Crida, és elegit Secretari General; Barrera continua de President - (Des.) Hortalà abandona ERC i funda Esquerra Catalana.

1990

 

 

 

 

El FNC se incorpora a ERC

1991

 

 

ERC

0,49% - 228 r.

(Cat. 3,3%)

EC 0,02%-46 r

ENM 0,01%-3

C.Lliure 0,01%-0

 

(Mayo) Ascens d’ERC; entra en l’Ajuntament de Girona - (Des.) XVII Congrés d'ERC: Reelecció de Colom i Barrera.

1992

 

ERC 7,96% - 11 d. (Cand.:À.Colom) C.Lliure 0,20% -0 d (Cand.: J.Guia)

 

 

(Març) Per primer cop, ERC queda tercera en unes eleccions - ENE aconsegueix un escó (Magda Oranich) en la federación IC. - (Juny) XVIII Congrés d'ERC: Segueixen Colom i Barrera; incorporació de sectors de Terra Lliure que renuncien a la violència.

1993

juny

ERC 0,80% - 1 d. - 0 s.

 (Cand.: P.Rahola)

(Cat.: 5,1%)

 

 

 

Incorporació a ERC dels exdirigents d’ENE, com Jordi Carbonell. - (Març) Esquerra Catalana s’incorpora a Convergència Democràtica. – (Juny) Amb la candidatura de la independent Pilar Rahola, ERC torna al Congrés.

 1993

 

 

 

 

Fundació d’Assemblea d’Unitat Popular, amb Xirinacs i membres de la Crida i MDT  (Des.) XIX Congrés d'ERC: Reelecció de Colom i Barrera.

1994

 

 

 

ERC-ACC (EP) 0 d.

(Cat. 5,5%)

ERC cedeix a Max Cahner (Acció Catalana) el segon lloc en la llista d’Europa dels Pobles, però la coalició no obté cap eurodiputat.

1995

 

Cat.

ERC 9,49% - 13 d. (Cand.:À.Colom)

ERC 

0,92% - 526 r.

(Cat. 6,3%)

AccióC 0,00%-2

C.Lliure 0,00%-0

 

(Maig) ERC duplica els seus vots; Pilar Rahola, Tinent d’Alcalde de Barcelona. L’AUP participa en les municipals en la coalició Iniciativa-CUP. - (Juny) XX Congrés d'ERC: Àngel Colom supera a Carles Bonet en l’elecció de Secretari General; Barrera continua de president. – PSAN i Maulets es desvinculen de Catalunya Lliure. (Des.) El Parlament designa Senador a Àngel Colom.

1996

març

ERC 0,67% - 1 d. - 0 s.

(Cand.: P.Rahola)

(Cat.: 4,2%)

 

 

 

Pilar Rahola és reelegida diputada. ERC participa a Eivissa de la coalición de tots els partits d’esquerra, que aconsegueix l’elecció d’una senadora independent.

1996

 

 

 

 

(Oct.) Àngel Colom i Pilar Rahola deixen ERC i formen el Partit per la Independència. - (Nov.) XXI Congrés d'ERC: Josep Lluís Carod Rovira, SG; Jordi Carbonell, president.

1997

 

 

 

 

Acció Catalana (Max Cahner) s’integra a ERC

1998

 

 

 

 

(Juliol) XXII Congrés d'ERC: Reelecció de Carod i Carbonell

1999

 

Cat.

ERC 8,67% - 12 d. (Cand.: Carod R.)

ERC-EV

 1,06% - 677 r

(Cat. 7,7%)  

 

PI 0,06% 9 r.

(Cat. 0,4%)

ERC (CNEP) 0

(Cat. 6,0%) –

 

PI 0,08% 0

(Cat. 0,4%)

(Junio) ERC forma coalició amb Els Verds; Jordi Portabella, Tinent d’Alcalde de Barcelona - En les europees, ERC ocupa el tercer lloc en la llista "Coalició Nacionalita Europa dels Pobles", darrere de PNV i EA – A les Illes, ERC assoleix el 0,30% i participa en la llista d’esquerres a Eivissa - Fracàs del PI - (Set.) Dissolució del PI. - (Des.) Anstenció d’ERC en la investidura de Pujol.

2000

març

ERC-FNV

0,84% - 1 d. - 1 s.

 (Cand.: J.Puigcercós)

(Cat.: 5,6%)

 

 

 

ERC es presenta per primer cop a Balears i País Valencià (amb el Front Nacionalista Valencià), assolint el 0,3% i el 0,1% - Es presenta al Senat en l’Entesa Catalana de Progrés (conjuntament amb PSC i ICV), aconseguint 1 senador (de ls 8 de la coalició)

2000

 

 

 

 

Els senadors d’ERC s’integran en el Grup Entesa Catalana de Progrés, amb els del PSC.

2001

 

 

 

 

(Juny) Gorka Knorr (EA) deixa el seu escó al Parlamento Europeo, és substituït pel rossellonès Miquel Mayol (ERC) - XXIII Congrés d'ERC: Reelecció de Carod-Rovira com a Secretari General i Jordi Carbonell com a president; Joan Puigcercós, vicesecretari general.

2002

 

 

 

 

ERC rebutja l’oferta de CiU d’integrarsse al Govern de la Generalitat. - (Oct.) Pere Esteve deixa CDC i crea la Plataforma "Catalunya 2003", pròxima a ERC.

2003

maig

 

Bale.

ERC 0,39% - 0 d.

Val.

ERPV 0,30% - 0 d.

ERC

1,82% -1282 r.

(Cat. 12,8%)

 

ERC queda tercera a les municipals (5 regidors a Barcelona) i obté alcaldies en  capitals comarcals (Puigcerdà, la Seu, Ripoll) - ERC presenta candidatures a Valèencia i les Illes, i hi aconsegueix 3 regidors (2 a Sueca).

2003

 

Cat.

ERC 16,47% - 23 d. (Cand: Carod R.)

 

 

ERC aconsegueix el millor resultat des de 1936 i decideix participar en un Govern Tripartit presidit per Pasqual Maragall (PSC), amb Carod-Rovira com a Conseller en Cap. - Ernest Benach, President del Parlament

2004

març

ERC 2,52% - 8 d. - 3 s.

(Cand.: Carod R.)

(Cata.: 15,9%)

(C.Valenciana: 0,5%)

 

 

 

(Gener) Carod es troba amb ETA a Perpinyà  ha de dimitir - (Febrer) Josep Bargalló, Conseller en Cap - (Març) ERC registra un ascens espectacular, amb Carod de candidat; a le Illes, s’integra en el Pacte de Progrés amb PSM, EU i Verds. ERC obté 3 senadores en la coalició Entesa Catalana de Progrés (amb PSC, ICV i EUiA) - Carod no pren possesió com a diputat; Puigcercós és el líder del Grup Parlamentari.

2004

 

 

 

ERC (EP) 2,49% 1 d.

(Cat. 11,8%)

(Juny) ERC encapçala "Europa dels Pobles", que inclou EA, CHA, PSA, etc.; l’evissenco Bernat Joan és elegit eurodiputat. - (Juliol) XXIV Congrés d'ERC: Carod-Rovira passa a President del partit; Joan Puigcercós, Secretari General.

2005

 

 

 

 

(Maig) "Catalunya 2003" s’integra a ERC. Creació del Partit Republicà Català

2006

 

Cat.

ERC 14,03% - 21 d

(Cand.:Carod R.)

 

  PRC 0,20% - 0 d.

 

 

(Maig) ERC demana el "no" a l Estatut i és expulsada del Govern Maragall - (Novembre) Lleu descens electoral d’ERC, que participa d’un nou Tripartit, amb Carod-Rovira com a Vicepresident.

2007

 

Val.

ERPV 0,49% - 0 d

 Balears

ERC (BM,ExC) 1 d.

ERC 1,58% - 1594

 (Cat. 11,6%)

 

PRC 0,01% - 0

 

Apareixen corrents crítics encapçaalts per Joan Carretero i Uriel Bertran - (Maig) ERC retrocedeix en 6 de les 8 ciutats més grans, i Portabella decideix passar a l’oposició a Barcelona. ERC aconsegueix un escó en el Parlament Balear, dins de la coalició PSOE-Eivissa pel Canvi – (Juliol) Enric Gibert i Jaume Gilabert presideixen les Diputacions de Girona i Lleida.

2008

març

ERC 1,16% - 3 d. – 3 s.

(Cand.: Joan Ridao)

(Cat.: 7,8%)

(C.Valenciana: 0,2%)

 

 

 

Greu retrocés en les eleccions generals, que obre la lluita per dirigir el partit entre quatre candidats (Carod, Puigcercós, Carretero i Bertran). A les Illes, ERC es presenta en la coalición Units per les Illes amb PSM, EU i Verds

2008

 

 

 

 

(Juny) Joan Puigcercós és elegit president del partit i Joan Ridao Secr.General en votació directa prèvia al XXV Congrés, només amb el 37% dels vots, superant a Joan Carretero, Ernest Benach (candidat de Carod) i Jaume Renyer (del sector de Uriel Bertran)

2009

 

 

 

ERC-EV (Euro.P.-V.)

  2,45%  1d.

(Cat. 9,2%)

(Maig) Joan Carretero abandona ERC i funda Reagrupament.cat – (Juny) ERC obté 1 escó al Parlament Europeu (per l’independent Oriol Junqueras), encapçalant la coalició Europa dels Pobles – Verds, amb Els Verds, EA, Aralar, BNG, Chunta i Entesa de Mallorca, pero enfrontat al PSM- Un grup de empresaris funda el Bloc Sobiranista Català

2010

 

Cat. 

ERC 7,00% - 10 d

  Solidaritat 3,29% -4

  Reagrup. 1,27% -0

 

 

(Gener) Crisi a Reagrupament, en què Carretero reforça el seu lideratge – (Juliol) Joan Laporta funda el partido Democràcia Catalana – (Octubre) Laporta encapçala Solidaritat Catalana per la Independència, coalició de DC, Solidaritat per la Independència, PRC, Catalunya Nació Independència, Els Verds-Alternativa Verda i el PSAN. – (Novembre) Solidaritat Catalana aconsegueix 4 diputats; Esquerra perd la meitat dels vots i passa a l’oposició.

2011

 

Val.

ERPV 0,45% - 0 d.

Bale.

ERC 1,27% - 0 d.

ERC 1,21% - 1422

(Cat.: 9,0%)

 

  SI 0,14% - 48 r. 

 Reag.0,05% - 5 r.

 

(Febrer) I Congrés de SI: Antoni Strubell, president, i Alfons López Tena, Secr.General  - (Març) Joan Laporta (Democràcia Catalana) es desvincula de Solidaritat, a la que se incorpora Catalunya Acció (liderada per Santiago Espot) i el BSC – (Maig) Mal resultado de ERC, desplaçada de moltes ciutats miyjanes, tot i les coalicions amb Laporta, Reagrupament i Verds EE. – (Juliol) Oriol Junqueras assumeix el lideratge d’Esquerra – (Octubre) XXVI Congrés: Oriol Junqueras, president d’ERC i Marta Rovira, Secretària General.

2011

 nov.

ERC 1,06% - 3 d. – 0 s.

 (Cand.: A. Bosch)

(Cat.: 7,8%) 

(Bal.1,0%) 

 (Val.0,3%)

 

 

 

Alfred Bosch, cap de llista després de superar Joan Ridao a les primàries d’ERC, manté els 3 escons d’Esquerra, coaligada amb Reagrupament; en les eleccions al Senat, Moisès Broggi (RI) encapçala la candidatura d’ERC i RI, al marge de l’Entesa – Per la seva banda, SI i DC no es presenten.

2012

 

Catalunya: ERC.Csí.

13,70% - 21 d

(cand.:Junqueras) 

 

SI   1,29% - 0 d. (cand.:LópezTena)

 

 

(Set.) Manifestació independentista de 1.500.000 persones promoguda per l’ Assemblea Nacional Catalana. – (Nov.) Per primer cop, Esquerra és la segona força del Parlament de Catalunya. Solidaritat queda fora del Parlament; tant Reagrupament com Democràcia Catalana no es presenten i demanen el vot per CiU. – (Des.) ERC dóna suport parlamentari a CiU però rebutja entrar en el Govern d’Artur Mas.

2013

 

 

 

 

(Gener) II Congrés de S.I.: Núria Cadenas, presidenta i Uriel Bertran, Secretari General (267 votos/500), superant Jaume Jaume (144) – (Set.) Reintegrament inicia la seva integració a Convergència – (Des.) ERC, CUP i SI donen suport a Artur Mas en la osiciónnci d’una consulta sobre la osiciónncia de Catalunya pel 2014.

2014

 

 

 

L’Esquerra PDD 

4,01%  2 d.

(Cat: 23,7%)

(Març) SI decideix no presentar-se a les europees – (Maig) Eleccions europees: ERC fa coalició amb Nova Esquerra Catalana i els independents de Catalunya Sí en la llista “L’Esquerra pel Dret a Decidir”, por primera osici la més votada a Catalunya i són elegits JM Terricabres (ERC) i Ernest Maragall (NEC)

2015

 

Bale.

ERC 0,18% - 0 d.

Cat.: 

Junts pel Sí (CDC,DdC,

ERC,RI,ME)

39,59% - 62 d.

ERC 2,29% - 2388

 (Cat.:16,4%)
 

 

SI 0,26% - 18 r. 

Reag.0,04% - 5

 

(Maig) ERC dobla la seva presècia en les eleccions municipals, en que forma diverses coalicions amb Moviment d’Esquerres, Avancem i MDC. Juli Fernández (ERC) assoleix l’alcaldia de Sabadell. A València i les Illes, ERC es presenta amb Esquerra Unida.  Resultats molt minsos de Solidaritat (que a Barcelona fa coalició amb RI). – (Maig) Reelecció d’Oriol Junqueras com a president d’ERC (92,9%) i Marta Rovira com a SG. – (Setembre) Esquerra i Reagrupament formen part de la llista “Junts pel Sí”, encapçalada per independents, també hi demanen el vot SI i Estat Català. Tot i la clara osición, no té la majoria absoluta en votos  - (Nov.) Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya.

2015

des.

ERC 2,40% - 9 d. – 6 s.

 (Cand.: G.Rufián)

(Cat.: 16,0%) 

 

 

 

Esquerra encapçala “Ara País Valencià” amb Els Verds del PV i ENV-URV, i assoleix la tercera osición a Catalunya (superant a Convergència) i  6 senadors, tot i  presentar-se en solitario

2016

 

 

 

 

(Gener) Carles Puigdemont (CDC) i Junts pel Sí forman el nou Govern de la Generalitat amb Oriol Junqueras com a Vicepresidente i 6 consellers designats por ERC.

2016

juny

ERC 2,66% - 9 d. – 10 s.

(Cand.: G.Rufián)

(Cat.: 18,2%)

(Juny) A Catalunya, ERC assoleix el 18% pel Congrés i guanya les eleccions al Senat. A Balears es presenta com “Sobirania per les Illes”. SI i RI no es presenten. – (Juliol) La dirección de RI participa en la fundació del Partit Demòcrata Europeu Català

Eleccions 1977 – 2016: nombre de vots

 

Catalunya Lliure

P.S.A.N.

Estat Català

Entesa Nacionalistes d’Esquerra

Esquerra Republicana de C.

Front Nacional de C.

 

Esquerra Nacionalista de Manresa

P. Social Demòcrata de C.

Esquerra Catalana

Acció Catalana

Partit per la Indepen-dència

Junts pel Sí

Reagrupament

Solidaritat

Catalana

per la

Independència

 

 

 

 

 

 

 

G. 1977

 

 

(ERC)

 

EC 143.954

(Pacte Dem.)

 

 

 

 

 

 

 

 

G. 1979

 

BEAN 56.582

6.328

 

ERC-FNC 123.453

(ERC)

 

(ERC)

 

 

 

 

 

 

M. 1979

 

PSAN8.878 BEANPV 2.029

 

 

103.547

(ERC)

 

(ERC)

 

 

 

 

 

 

Aut.1980

 

BEAN 14.077

 

NE  44.954

ERC 241.711

 

 

(ERC)

 

 

 

 

 

 

G. 1982

 

 

 

30.643

138.116

 

 

 

 

 

 

 

 

 

M. 1983

 

 

 

4.232

85.198

 

 

(CDS)

 

 

 

 

 

 

Aut.1984

 

 

 

EEC 35.943

126.964

 

 

6.768

 

 

 

 

 

 

G. 1986

 

 

 

ENE (IU-UEC)

84.628

 

 

4.885

 

 

 

 

 

 

E. 1987

 

 

 

24.914**

112.107*

 

 

4.958*** (en.toda.España 25.058)

 

 

 

 

 

 

M. 1987

 

228

(PSDC)

(IU-IC)

75.422

 

2.755

PSDC-EC 566

 

 

 

 

 

 

Aut. 1988

 

 

 

(IU-IC)

111.647

 

 

PSDC 5.156

 

 

 

 

 

 

E. 1989

19.586

 

 

16.032**

78.408*

 

 

5.912*** (en.toda.España 52.954)

 

 

 

 

 

 

G. 1989

 

 

 

(IU-IC)

84.756

 

 

6.435*** (en.toda.España 17.095)

 

 

 

 

 

 

M. 1991

1.546

 

 

(IU-IC)

92.003

(integrado en ERC)

4.919

 

4.919

 

 

 

 

 

Aut. 1992

5.241

 

 

(IU-IC)

210.366

 

 

 

(integrado en CiU)

 

 

 

 

 

G. 1993

 

 

 

(IU-IC)

189.632

 

 

 

 

 

 

 

 

 

E. 1994

 

 

 

(integrado en ERC)

ERC-ACC 141.285*

 

 

 

 

(ERC) 

 

 

 

 

M. 1995

549

 

 

 

204.906

 

 

 

 

792

 

 

 

 

Aut. 1995

 

 

 

 

Cat. 305.867 Bal. 2.082

 

 

 

 

(ERC)

 

 

 

 

G. 1996

 

 

 

 

167.641

 

 

 

 

 

 

 

 

 

E. 1999

 

 

 

 

174.374*

 

 

 

 

 

Cat.: 11.754 (en.toda.España: 17.544)

 

 

 

M. 1999

 

 

 

 

225.576

 

 

 

 

 

12.820

 

 

 

Aut. 1999

 

 

1.774

 

Cat. 271.173 Bal. 1.106

 

 

 

 

 

 

 

 

 

G. 2000

 

 

3.356

 

194.715

 

 

 

 

 

 

 

 

 

M. 2003

 

 

 

 

419.961

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aut. 2003

 

 

 

 

Cat. 544.324 Bal.,Val 9.276

 

 

 

 

 

 

 

 

 

G. 2004

 

 

 

 

652.196

 

 

 

 

 

 

 

 

 

E. 2004

 

 

2.594

 

262.958*

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aut. 2006-07

 

 

 

 

Cat. 416.355

Valèn 11.686 

BalLBloc,EC)

 

 

 

 

 

 

 

 

P.Rep.Català 6.024

M. 2007

 

 

 

 

347.601

 

 

 

 

 

 

 

 

PRC 3.002

G. 2008

 

 

 

 

298.139

 

 

 

 

 

 

 

 

PRC 6.746

E. 2009

 

 

 

 

181.213*

 

 

 

 

 

 

 

 

PRC 7.547

Aut.agr. 2010-11

 

(Solid.C.)

 

 

Cat. 219.173

   Val. 11.129

 Balears 5.325

 

 

 

 

 

 

 

39.834

Solid.Cat.Indep. 102.921  

BSC:187

M. 2011

 

(Solid.C.)

 

 

 273.082

 

 

 

 

 

 

 

1.173 (+ERC)

31.905

G. 2011

 

 

 

 

ERC-RI-C.sí 256.985

 

 

 

 

 

 

 

(ERC)

 

Aut.2012

 

(SI)

 

 

ERC-C.sí 498.124

 

 

 

 

 

 

 

 

46.838

E. 2014

 

 

 

 

ERC-NEC-C.sí 630.072

 

 

 

 

 

 

 

(CDC –Coalic.por Europa)

 

M. 2015

 

 

 

 

513.169

 

 

 

 

 

 

 

1.498 (+SI)(+CiU)

8.075

Aut.agr. 2015-16

 

 

(Junts pel Sí)

 

(Junts pel Sí)

  Val.(IU) Balears: 766

 

 

 

 

 

 

1.628.714

(Junts pel Sí)

(Junts pel Sí)

G. 2015

 

 

 

 

604.285

 

 

 

 

 

 

 

(Dem. I Llib.)

 

G. 2016

639.652

 

 

 

Catalunya Lliure

P.S.A.N.

Estat Català

Entesa Nacionalistes d’Esquerra

Esquerra Rep.

 De C.

Front Nacional de C.

 

P. Social Demòcrata de C.

Esquerra Catalana

Acció Catalana

Partit per la Indepen-dència

Junts pel Sí

Reagrupament

Solidaritat per la Independència

 

 

 

 

 

 

 

** Atribuïm a ERC els vots rebuts  per Europa dels Pobles (1987, 1989, 1994, 1999 i 2009) a Catalunya; en les europees de 2004 li assignem els de Catalunya, València i Balears. En les europees de 2014 la llista L’Esquerra pel Dret a Decidir està formada només per partits catalans, que reben 595.493 votos en Catalunya, (623.224 si hi sumem País Valencià i Balears), i 6.848 votos en la resta de territoris.

** Comptem com a vots d’ENE els que té a Catalunya Izquierda de los Pueblos (1987 i 1989)

*** Vots a Catalunya de la Coalición Socialdemócrata

 Diputats i senadors elegits

El logotip indica el partit amb més diputats o més senadors en el global d’Espanya, i el més votat en cada Comunitat Autònoma.

1977

1979

1982

1986

1989

1993

1996

2000

2004

2008

2011

2015

 2016

Diputats

EC,1

ERC-FNC,1

BEAN,0

ERC,1

ERC,1

ERC,1

ERC,1

ERC,8

ERC,3

ERC-RI,3

ERC-C.sí,9

ERC-C.sí,9

Senadors

ERC,1 (Entesa,12)

Indep.1

ERC,2 (N.Entesa,10)

ERC,2 (Cat.S.,7)

ERC,1 (Entesa,8)

ERC,3 (Entesa,12)

ERC,3 (Entesa,12)

ERC-C.sí,6

ERC-C.sí,10

Balears

Catalunya

EC,1

ERC-FNC,1

ERC,1

ERC,1

ERC,1

ERC,1

ERC,8

ERC,3

ERC,3

ERC-C.sí,9

ERC-C.sí,9

C.Valenciana

Els diputat elegit el 1977 en la coalició Esquerra Catalana (ERC-PTE-Estat Català) és d’Esquerra Republicana. També ho és el diputat de la coalició ERC-Front Nacional de Catalunya de 1979. També el 2011 tots els diputats de la coalició ERC-Reagrupament són d’Esquerra.

En el Senat, el 1977 és elegit senador Lluís Maria Xirinacs com a independent, i un senador d’Esquerra Republicana (Josep Audet) en les llistes d’Entesa dels Catalans, i el 1979 dos senadors en la Nova Entesa per Catalunya i el Socialisme (PSC-ERC). El 1982 la coalició Catalunya al Senat dóna 5 senadors a CiU i 2 a Esquerra Republicana. De 2000 a 2008 ERC es presenta dins la coalició Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC, ICV i, des de 2004 EuiA)

En les eleccions al Congrés, el millor resultat són els 652.196 vots de les eleccions de 2004, encapçalats per JL Carod-Rovira, però el millor el percentatge es el 2,66% el 2016; el millor en una sola circumscipció el fa Gabriel Rufián amb 438.126 vots a Barcelona el 2016. En les eleccions al Senat, el candidats més votat que es presentaba com a ERC és Santiago Vidal, amb 555.316 vots a Barcelona el 2016, però el rècord el té Joan Casanella (ERC/Nova Entesa) amb 671.816 vots a Barcelona el 1979. També han tingut suport molt destacables altres independentistas com Lluís Maria Xirinachs, elegit senador per Barcelona el 1977 amb 550.678, Avel·lí Artís i Gener “Tísner” (NE), 69.602 vots a Barcelona el 1982, i Moisès Broggi (RI/ERC) amb 177.762 vots a Barcelona el 2011.

Diputats al Parlament de Catalunya

 

El fons acolorit indica que Junts pel Sí tenia la Presidència de la Generalitat el 31 de desembre d’aquell any.

 

79

80

81

82

83

84

85

86

87

88

89

90

91

92

93

94

95

96

97

98

99

00

01

03

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

15

16

 

 

 

 

Balears

ERC

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0

 

 

0

 

0

 

 

 

(Bloc)

 

 

0

(EU)

 

 

 

 

 

Catalunya

ERC

 

14

 

 

5

 

 

6

 

 

11

 

 

13

 

 

 

12

 

 

23

 

 

21

 

 

10

21

(JxSí)

 

 

 

 

Junts.xSí

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

62

 

 

 

 

 

NE/ENE

 

0

 

 

 

0

 

 

 

(1 a IC)

 

 

 

(1 a IC)

 

 

(ERC)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SI

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4

0

 

 

 

 

 

 

Reagrup

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0

 

 

(JxSí)

 

 

 

 

C.Valenciana

ERPV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0

 

 

 

 

0

 

 

 

0

 

(EU)

 

 

 

 

 

El 2007 ERC obté un diputat al Parlament Balear en la coalició Bloc per Mallorca. En totes les eleccions balears de 1999 a 2011 ERC es presenta a Eivissa en coalicions amb els socialistes (Pacte Progressista, Eivissa pel Canvi) El 2015 Esquerra Republicana es presenta dins la coalició Junts pel Sí, obtenint 20 diputats, més 1 de Moviment d’Esquerres proposat per ERC. Per la seva banda, Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra obté un diputat el 1988 i un  altre el 1992 com a membre de la federació Iniciativa per Catalunya, que abandona el 1993.

El suport més alt a una candidatura d’Esquerra són 544.324 vots i el 16,47% per la candidatura de Josep Lluís Carod-Rovira a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.

 

Eleccions Municipals

 

1979

1983

1987

1991

1995

1999

2003

2007

2011

2015

 

Regidors

ERC-PSDC-FNC   210

PSAN  9

ERC  155

NE  1

ERC 188

EC  46

ENM  2

ENE  (IC)

ERC  228

EC  46

ENM  3

ERC  526

AC  2

ERC-EV  677

PI 9

ERC 1.282

ERC  1.594

ERC  1.422

SI  48

RI  5

ERC  2.388

SI  18

RI  5

 

Diputats Provincials

ERC 2

ERC 6

ERC 13

ERC 13

ERC 11

ERC 32

 

Conselh General d’ Aran

 

 

 

Consells Insulars

 

 

(0 en Bloc)

(0 en Guanyem, EUIB-ERC)

 

Alcaldes

(capitals prov.)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alcaldes

(>150.000 h.)

 

 

 

1 ERC

Sabadell

 

Barcelona

ERC-FNC 2

ERC  2

ERC-EV 5

ERC 5

ERC 4

UB (ERC-SI-RI) 2

ERC-MES-A-C.sí   5

 

 

1979

1983

1987

1991

1995

1999

2003

2007

2011

2015

 

ERC té un Conseller Insular a Mallorca des de 2009, elegit en les llistes del Bloc per Mallorca (PSM-IV-E-ERC)

Diputats al Parlament Europeu

1986

(designats per les Corts)

1987

1989

1994

1999

2004

2009

2014

2019

0 (EdP)

(+1 el 1991)

0 (CN-EP)

(+1 el 1991)

1 (EdP)

1 (EdP-V)

2 (EPDD)

G.Arc

G.V-ALE

G.V-ALE

G.V-ALE

G.V-ALE

Esquerra Republicana ocupa el segon lloc en la llista de la coalició Europa dels Pobles el 1987 i el 1989 i el quart el 1994, quedant les tres vegades sense representació, excepte el período de març de 1991 fins juny de 1994 en què Heribert Barrera és eurodiputat; el 1994 el segon de Europa dels Pobles és Max Cahner, d’Acció Catalana. En les eleccions de 1999 ERC presenta com a candidat número 3 de Coalició Nacionalista – Per l’Europa dels Pobles Miquel Mayol que serà eurodiputat de 2001 a 2004. En les eleccions de 2004 i 2009 Esquerra encapçala les llistes d’Europa dels Pobles, aconseguint  l’escó des de l’inici de legislatura per Bernat Joan (2004-2007) i Oriol Junqueras (juliol 2009-gener 2012). En 2014 Esquerra forma la seva propia candidatura, L’Esquerra pel Dret a Decidir, que obté dos escons, per JM Terricabres (independent, 2014-2019) i Ernest Maragall (de Nova Esquerra Catalana, 2014-gener 2017), i després Jordi Solé (ERC, 2017-2019)

Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra participa amb el condidat número 4 en les llista de la “Coalición Izquierda de los Pueblos” (1987 i 1989) i Europa dels Pobles (1994, porta el número 6). En les eleccions de 2014 Reagrupament aporta el candidat número 5 en la llista Coalició per Europa, que encapçala Convergència.

El millor resultat d’una llista amb ERC és la de L’Esquerra pel Dret a Decidir, encapçalada per Terricabres, el 2014 amb 630.072 vots i el 4,01%

 

 

Volver a historiaelectoral.com