Convergència i Unió

Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya

      

Fundación: Convergència Democràtica de Catalunya  fue fundada en noviembre de 1974, encabezada por Jordi Pujol, al que se suman otros grupos (como el GASP o el de Miquel Roca); en abril de 1978 se incorpora a CDC la Esquerra Democràtica de Catalunya de Ramon Trias Fargas.

Unió Democràtica de Catalunya  fue fundada en noviembre de 1931 como partido nacionalista catalán de orientación católica; tuvo un diputado en el Parlament (1932-1938), Manuel Carrasco i Formiguera, fusilado durante la Guerra Civil.

La coalición Convergència i Unió se establece en septiembre de 1978; se convierte en Federación de partidos en diciembre de 2001.

Convergència i Unió  1978 Jordi Pujol - 2004 Artur Mas
Convergència Democràtica de Catalunya 1974 Jordi Pujol - 2004 Artur Mas
Unió Democràtica de Catalunya Anton Canyelles - 1977 Miquel Coll i Alentorn - 1980 Joaquim Xicoy - 1982 J.A. Duran i Lleida - 1984 Concepció Ferrer - 1986 Francesc Borrell - 1987 Josep Antoni Duran i Lleida.
Esquerra Democràtica de Catalunya 1973 Ramon Trias Fargas - 1978 se integra en CDC

 

  Elecc. Generales Autonómicas Municipales Europeas  
  % votos - Dip. - Sen. Cdad. - % - Dip.aut. % - Conc. % - Dip.  
1974         (Nov.) Jordi Pujol funda Convergència Democràtica de Catalunya
1975         (Dic.) Joan Mas, Joaquim Molins y Carles Ferrer Salat fundan Centre Català
1976         (Marzo) III Assemblea de CDC: Pujol, secretario general; Miquel Roca, secr.gen. adjunto. - (junio) V Congrés de Unió Democràtica de Catalunya, liderado por Anton Canyellas, Josep Miró i Ardèvol y Albert Vila.  
1977 junio Pacte D.C. 2,81 % - 11 d. (Candidato: Jordi Pujol) UCiDCC 0,94 % - 2 d. Democràcia i Cat. - 2 s. (Catalunya: PDC 16,2% UCiDCC 5,6%)       (Enero) IV Congrés de CDC: Sin cambios.- (Junio) Pujol encabeza el "Pacte Democràtic" con CDC, Esquerra Democràtica de Cat. (Trias Fargas), PSC exreagrupament (J.Verde) y Front Nacional de Catalunya - UDC y Centre Català forman la "Unió del Centre i la Dem.Cristiana de Catalunya", ligada al "Equipo de la Dem. Cristiana" - En el Senado, CDC y UDC se presentan juntos como "Democràcia i Catalunya" - (Nov.) CDC se incorpora al Govern de la Generalitat provisional.
1978         (Marzo) Centre Català se convierte en Unió de Centre de Catalunya, encabezada por Güell de Sentmenat - (Abril) V Congrés de CDC: Trias Fargas, Presidente; reelección de Pujol y Roca; absorción de EDC - (Sept.) Creación de la coalición "Convergència i Unió". Apoya el Estatut de Catalunya. Los 3 diputados del PSCr pasan al Grupo Socialista - (Sept.) VI Congrés de UDC: Canyelles deja el partido y funda U.D.-Centre Ampli; Coll i Alentorn asume el liderato de UDC - (Dic.) CDC y UDC votan sí a la Constitución. - (Dic.) UDCA y parte de UCC forman la coalición "Centristes de Catalunya" con UCD.
1979 marzo 2,69 % - 8 d. - 1 s. (Catalunya: 16,4%) (Candidato: J.Pujol)       Grupo Parlamentario de "Minoría Catalana", formado por CiU y ERC.
1979     3,05% - 1771 c. (Cat.:19,0%)   (Abril) Participa con PSC, PSUC y ERC en los gobiernos municipales. Principales alcaldías: Vic, Igualada, Tortosa, Olot. - (mayo) ERC deja Minoría Catalana
1980   Cat. 27,63% - 43 d. (Candidato: J.Pujol)     (Marzo) CiU gana las elecciones al Parlament; Pujol, investido presidente con apoyo de ERC y CC-UCD. - (Nov.) IX Congrés de UDC: Joaquim Xicoy, presidente del Comitè de Govern de UDC. Coll sigue de presidente de UDC.
1981         (Marzo) UCC se incorpora a CDC - (Nov.) X Congrés de UDC: Reelección de Coll y Xicoy
1982         (Enero) VI Congrés de CDC: reelección de Trias y de Pujol.
1982 octubre 3,67 % - 12 d. - CS 5 s. (Catalunya: 22,5%) (Candidato: M. Roca)       La coalición "Catalunya al Senat" (CiU + ERC) obtiene 7 senadores (5 de ellos de CiU) - (Dic.) XI Congrés de UDC: Duran i Lleida, presidente del Comitè de Govern.
1983     4,06% - 3329 c. (Cat. 25,3%)   (Mayo) Trias Fargas pierde en Barcelona; CiU sube pero no logra alcaldías importantes (sólo gana Figueres). - (Sept.) Minoría Catalana se convierte en el tercer grupo con más diputados en el Congreso.
1984   Cat. 47,04 % - 72 d. (Candidato: J.Pujol)     (Abril) CIU logra mayoría absoluta - UDC: Duran i Lleida deja la presidencia del Comitè de Govern; Francesc Borrell, Secr. General. - (Nov.) Creación del P.Reformista Democrático, encabezado por Roca y Antonio Garrigues (PDL), y coaligado con CiU y C.Galega. - (Dic.) XIII Congrés de UDC: Concepció Ferrer, presidenta del Comitè de Govern.
1985         (Enero) VII Congrés de CDC: Trias, Presidente; Pujol, Secr. General; Roca, S.G.por delegación.
1986 junio 5,02 % - 18 d. - 8 s. (Catalunya: 32,0%) (Candidato: M.Roca)       Fracaso del P. Reformista (0,96%, 0 diputados), que se presentaba junto a CiU y C.Galega (1 dip.)
1986         (Nov.) XV Congrés de UDC: Francesc Borrell, presidente del Comitè de Govern
1987     5,10% - 4350 c. (Cat.: 33,0%) 4,43% - 3 d (Cat: 27,8%) (Enero) Con la incorporación de Nicolás de Salas (PL), CiU alcanza los 19 diputados . - (junio) CiU logra las alcaldías de Lleida, Manresa y St. Cugat, pero Cullell pierde en Barcelona - (Noviembre) XVI Congrés de UDC: Duran i Lleida, presidente del Comitè de Govern d'UDC
1988   Cat. 46,01 % - 69 d. (Candidato: J.Pujol)     CiU revalida la mayoría absoluta - Joan Rigol reemplaza a Coll i Alentorn en la presidencia de UDC.
1989       4,20% - 2 d. (Cat: 27,5%) (Enero) VIII Congrés de CDC: Pujol es elegido Presidente y M. Roca, Secretario General.- (Verano) En mociones de censura, CiU obtiene la alcaldía de Tarragona y pierde la de Lleida
1989 octubre 5,04 % - 18 d. - 10 s. (Catalunya: 32,7%) (Candidato: M.Roca)       CiU se convierte en la tercera formación con más diputados.
1990          
1991     4,86% - 4360 c. (Cat.: 33,3%)   (Mayo) Mayoría absoluta en Tarragona (JM Nadal) y Sant Cugat, pero Cullell cae ante Pasqual Maragall en la pugna por la Barcelona olímpica.
1992   Cat. 46,19 % - 70 d. (Candidato: J.Pujol)     (Marzo) Tercera mayoría absoluta de CiU - (Oct.) IX Congrés de CDC: Pujol es reelegido, pero la Secretaría General queda vacante porque Roca retira su candidatura.
1993 junio 4,94 % - 17 d. - 10 s. (Catalunya: 31,8%) (Candidato: M.Roca)       (Enero) Miquel Roca, Secretario general. - (Marzo) Absorción de Esquerra Catalana (Joan Hortalà) - (Julio) CiU apoya al Gobierno de Felipe González
1993         (Sept.) Incorporación de Fernández Teixidó (ex Secr. General del CDS)
1994       4,66% - 3 d (Cat: 31,5%) Europeas: CiU se alía con UPV y PSM; gana en Catalunya (por primera vez, gana unas elecciones no autonómicas)
1995   Cat. 40,95 % - 60 d. (Candidato: J.Pujol) 4,39% - 4240 c. (Cat.: 30,1%)   (Mayo) Roca, derrotado en Barcelona; CiU conserva Tarragona sus alcaldías, y añade Granollers y Vilanova- (Junio) Pere Esteve y Ramon Camp, Secr. Generales Adjuntos. - (Nov.) Pujol, reelegido pero pierde la mayoría absoluta.
1996 marzo 4,60 % - 16 d. - 8 s. (Catalunya: 29,6%) (Candidato: J. Molins)       (Enero) CDC: Pere Esteve, Secretario General; Felip Puig, Secretario de Organización. - (Abril) Pacto de Legislatura con el PP facilita la elección de José M. Aznar..
1996         (Nov.) X Congrés de CDC: Reelección de Pujol, Esteve y Puig.
1997         (Julio) Dimite el Conseller d'Economia Macià Alavedra, le sustituye Artur Mas (CDC).
1998         (Octubre) CDC, UDC, PNV y BNG firman la "Declaración de Barcelona" - (Nov.) Congrés de UDC: Rigol, presidente; Duran, pte. del Consell de Govern; Sánchez Llibre, secr. de org.
1999   Cat. 37,70 % - 56 d. (Candidato: J.Pujol) 3,63% - 4089 c. (Cat.: 26,5%) 4,43% - 3 d (Cat 29,3%) (Junio) Coalición con BNV, PSM-EN y UC (Rosselló) en las europeas. - En las municipales, mal resultado de Molins en Barcelona; los pactos de izquierdas dejan a CiU sólo con Tarragona, Sant Cugat y Vic - (Oct.) El exlíder de ERC y PI, Àngel Colom, se incorpora a CDC. - (Dic.) Pujol, reelegido President de la Generalitat con apoyo del PP y abstención de ERC
2000 marzo 4,19 % - 15 d. - 8 s. (Catalunya: 28,8%) (Candidato: Xavier Trias)       (Enero) Lluís Corominas, Secretario de Organización de CDC.
2000         (Nov.) XI Congrés de CDC: Pujol, presidente; Artur Mas, Secretario General; Lluís Corominas, Secretario de Organización
2001         (Enero) Artur Mas, Conseller en Cap de la Generalitat - Núria de Gispert, Pte. de UDC. - (Dic.) CiU se convierte en Federación de partidos, con Pujol de Presidente y Duran como Sec. General..
2002         (Enero) Pere Macias, Secretario General Adjunto de CDC y de CiU.- (Junio) Congrés de UDC: No hay Presidente. Reelección de Duran como Pte. del Consell de Govern; Josep Maria Pelegrí, Secretario General.- (Oct.) Pere Esteve abandona CDC y se acerca a ERC.- (otoño) Fin del apoyo parlamentario al PP.
2003 mayo     3,45% - 3687 c. (Cat.: 24,4%)   Retroceso en las municipales. Conserva Tarragona (Joan Miquel Nadal), Sant Cugat (Lluís Recoder)Valls (Dolors Batalla) y Vic (Joaquim Codina); pierde capitales del Pirineo ante ERC.
2003   Cat. 30,93 % - 46 d. (Candidato: A. Mas)     (Nov.) CIU es la formación con más escaños, pero Artur Mas no logra apoyos parlamentarios (Dic.) Tras 23 años con Pujol de President de la Generalitat, CiU pasa a la oposición.
2004 marzo 3,23 % - 10 d. - 4 s. (Catalunya: 20,8 %) (Candidato: J.A. Duran)       Grave retroceso electoral. CiU no gana en ninguna de las circunscripciones catalanas.
2004       CiU-Galeusca 5,17 % - 2 d. (Cat: 17,4%) (Junio) CiU encabeza la candidatura a las europeas de "Galeusca", con PNV y BNG - (Julio) XIII Congrés de CDC: reelección de Pujol y Mas, erigido en líder del partido. - (Nov) Conferència Nacional de CiU: Pujol, Pte.fundador; Artur Mas, Pte; Duran, Secr.Gen.; X. Trias, SG Adjunto.
2005         (Septiembre) Acuerdo de cuatro partidos por el Proyecto de Estatut
2006   Cat. 31,52% - 48 d. (Candidato: A.Mas)     (Enero) Pacto Zapatero-Mas por el Estatut, aprobado luego en referéndum  - (Noviembre) CiU gana nuevamente las elecciones catalanas, pero sigue en la oposición al reeditarse el Tripartit.
2007     3,29% - 3384 c. (Cat.:25,2%)   Municipales: CiU asciende, sobre todo en Barcelona, y obtiene alcaldías como Figueres (Santi Vila) y Tortosa (Ferran Bel), pero pierde la de Tarragona
2008 marzo 3,03 % - 10 d. - 4 s. (Catalunya: 20,9 %) (Candidato: J.A. Duran)       Generales: CiU mantiene posiciones, aunque no alcanza acuerdo con el Gobierno en minoría de Zapatero
2008         (Julio) XV Congrés de CDC: Pujol, President vitalicio; Mas, reelegido SG; Felip Puig, SG Adjunt. Impulso a la "Casa Gran del Catalanisme" - (Octubre) XXIV Congrés de UDC: reelección de Duran i Lleida y Josep Maria Pelegrí
2009       CiU (CEU) 5,10% - 2 d. (Cat: 22,4%) (Junio) Europeas: Ramon Tremosa (independiente afín a la "Casa Gran del Catalanisme") es elegido eurodiputado, encabezando la "Coalición por Europa" con PNV, CC, PA, BNV y otros.
2010   Cat. 38,44% - 62 d. (Candidato: A.Mas)     (Noviembre) Amplia victoria de CiU, que dobla al PSC. Artur Mas obtiene la Presidencia de la Generalitat y forma gobierno monocolor de CiU
2011     3,46% - 3897 c. (Cat:27,2%)   (Enero) Oriol Pujol, SG de Convergència. - (Mayo) Por primera vez, CiU gana las municipales y obtiene las alcaldías de Barcelona (Xavier Trias), Girona y Mataró y la Diputación de Barcelona.
2011 nov. 4,17% - 16 d. - 9 s. (Catalunya: 29,3%) (Candidato: J.A. Duran)       Por primera vez, CiU es la más votada en Catalunya en elecciones al Congreso y también al Senado.

 

Elecciones 1977 - 2011: número de votos

  Pacte Democràtic per  Catalunya Convergència i Unió Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de C, Centre Català / Unió Centre de Catalunya Galeusca / Coalición.por Europa Democràcia Social Cristiana de Catalunya Lliga de Catalunya Partit Liberal Català
         
G. 1977 514.647 CDC: (Pacte)  

UDC:(UCiDCC)

172.791 (UCiDC)   9.157 20.109
G. 1979    483.353   (UCD)   4.976 (integrat a Unió del Centre de Cat.)Partit.Liberal 3.267
M. 1979   509.128   (UCD)   2.950  
Aut.1980   754.448   (UCD)      
G. 1982   772.726   (incorporado a CDC)      
M. 1983   763.758          
Aut. 1984   1.347.037          
G. 1986   1.014.258          
E. 1987   en Cat.: 843.322 (en.toda.España:853.603)          
M. 1987   1.004.115          
Aut. 1988   1.232.514          
E. 1989   en Cat.: 655.339 (en.toda.España:666.602)          
G. 1989   1.032.243          
M. 1991   915.464          
Aut. 1992   1.221.233          
G. 1993   1.165.783          
E. 1994   en Cat.: 806.610 (en.toda.España:865.913)          
M. 1995   975.037          
Aut.1995   1.320.071          
G. 1996   1.151.633          
E. 1999   en Cat.: 843.021 (en.toda.España:937.687)          
M. 1999   774.074          
Aut.1999   1.178.420          
G. 2000   970.421          
M. 2003   791.932          
Aut. 2003   1.024.425          
G. 2004   835.471          
E. 2004   369.103*     Galeusca798.816    
Aut. 2006   935.756          
M. 2007   723.325          
G. 2008   779.425          
E. 2009   441.810*     CEU 808.246    
Aut. 2010   1.202.830          
M. 2011   781.287          
G. 2011   1.015.691          
  Pacte Democràtic per  Catalunya Convergència i Unió Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de C, Centre Català / Unió Centre de Catalunya Galeusca / Coalición.por Europa Democràcia Social Cristiana de Catalunya Lliga de Catalunya Partit Liberal Català
         

En las europeas de 2004 y 2009 solo atribuimos a CiU los votos obtenidos en Catalunya por Galeusca y Coalición por Europa; en otra columna recogemos el número total de votos de cada coalición.

Volver a historiaelectoral.com