Convergència i Unió

Partit Demòcrata Europeu Català

Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya

      

Fundació de CDC, UDC i CiU

 Convergència Democràtica de Catalunya  va ser fundada a Montserrat el novembre de 1974, encapçalada per Jordi Pujol, al voltant del qual es congreguen altres grups (com el GASP o el de Miquel Roca); l'abril de 1978 s'incorpora a CDC l' Esquerra Democràtica de Catalunya de Ramon Trias Fargas. El 2016 suspèn la seva activitat, tot i que segueix existint jurídicament.

Unió Democràtica de Catalunya  va ser fundada el novembre de 1931 com a partit nacionalista d'orientació catòlica; va tenir un diputat al Parlament de Catalunya (1932-1938), Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a la Guerra Civil.

La coalició Convergència i Unió va ser establerta el setembre de 1978; es va convertir en Federació de partits pel desembre de 2001, i va ser disolta el juny de 2015.

El Partit Demòcrata Català es funda el juliol de 2016 a partir de Convergència Democràtica i Reagrupament. L’octubre de 2016 canvia el seu nom oficial per Partit Demòcrata Europeu Català.

Líders

Convergència i Unió 

1978 Jordi Pujol - 2004 Artur Mas - 2015 disolta

Convergència Democràtica de Catalunya

1974 Jordi Pujol - 2004 Artur Mas - 2016 inactiva

Unió Democràtica de Catalunya

Anton Canyelles - 1977 Miquel Coll i Alentorn - 1980 Joaquim Xicoy - 1982 J.A. Duran i Lleida - 1984 Concepció Ferrer - 1986 Francesc Borrell - 1987 Josep Antoni Duran i Lleida - 2016 Ramon Espadaler

Esquerra Democràtica de Catalunya

1973 Ramon Trias Fargas - 1978 s'integra a CDC

Partit Demòcrata Europeu Català

2016 Artur Mas

Principals càrrecs institucionals de Convergència Democràtica

Presidents de la Generalitat

Jordi Pujol (abril 1980-des. 2003), Artur Mas (des. 2010-gener 2016), Carles Puigdemont (gener 2016-...)

Consellers en Cap / Vicepresidents

Artur Mas (gener 2011-des. 2003), Neus Munté (juliol 2015-gener 2016)

Alcaldes de Barcelona

Xavier Trias (juliol 2011-juny 2015)

Portaveu de Minoria Catalana / Grup Català CiU / Grup Català DiL

Miquel Roca (agost 1977-gener 1995), Joaquim Molins (gener 1995-febrer 1999), Josep López de Lerma (febrer 1999-abril 2000), Xavier Trias (abril 2000-abril 2004), Francesc Homs (gener 2016-juliol 2016)

Principals càrrecs institucionals del Partit Demòcrata Europeu Català

Presidents de la Generalitat

Carles Puigdemont (gener 2016-...)(associat al PDEC des de juliol 2016)

 

 

 

 

 

Principals càrrecs institucionals d' Unió Democràtica

Vicepresidenta de la Generalitat

Joana Ortega (des. 2010-juliol 2015)

Presidents del Parlament de Catalunya

Miquel Coll i Alentorn (maig 1984-juny 1988), Joaquim Xicoy (juny 1988-des. 1995), Joan Rigol (nov. 1999-des. 2003), Núria de Gispert (dic. 2010-nov.2015, tot i que abandona UDC el juliol 2015)

Portaveu del Grup Català CiU al Congrés de Diputats

Josep Antoni Duran i Lleida (abril 2004-gener 2016)

Principals càrrecs institucionals de Demòcrates de Catalunya

Presidents del Parlament de Catalunya

Núria de Gispert (juliol 2015-nov.2015)

 

Congressos de Convergència Democràtica de Catalunya

 

 

 

President fundador

President

Secretari General

Secretari General Adjunt

Secretari d'Organització

Vicesecretaris

I Assemblea

15 novembre 1974

Montserrat

 

 

 

 

 

 

II Assemblea

15 novembre 1975

L'Hospitalet

 

 

 

 

 

 

III Assemblea

28 març 1976

Barcelona

 

 

Jordi Pujol

Miquel Roca

 

 

IV Congrés

15-16 gener 1977

Barcelona

 

 

Jordi Pujol

Miquel Roca

 

 

V Congrés

15-16 abril 1978

Barcelona

 

Ramon Trias Fargas

Jordi Pujol

Miquel Roca

 

 

VI Congrés

30 gener-1 feb. 1981

Barcelona

 

Ramon Trias Fargas

Jordi Pujol 93,9%

 

 

 

VII Congrés

11-13 gener 1985

Barcelona

 

Ramon Trias Fargas

Jordi Pujol 97,5%

 

Antoni Comas

 

VIII Congrés

27-29 gener 1989

Barcelona

 

Jordi Pujol 99,6%

Miquel Roca

 

Josep Caminal

 

IX Congrés

16-18 octubre 1992

Barcelona

 

Jordi Pujol 92,5%

 

 

Josep Caminal 

 

 

gener 1993

 

 

*

Miquel Roca

 

Enric Renau (1994.Ramon Camp)

 

 

1995

 

 

*

*

R.Camp, Pere Esteve

 

 

 

gener 1996

 

 

*

Pere Esteve

 

Felip Puig

 

X Congrés

8-10 novembre 1996

L'Hospitalet

 

Jordi Pujol 94,4%

Pere Esteve

 

Felip Puig

 

XI Congrés

10-12 novembre 2000

Cornellà de L.

 

Jordi Pujol 95,7%

Artur Mas 85,2%

 

Lluís Corominas

 

XII Congrés

28 octubre 2001

Tarragona

 

 *

 *

 

 *

 

XIII Congrés

9-11 juliol 2004

L'Hospitalet

 

Jordi Pujol 98,7%

Artur Mas 96,3%

 

 

Dolors Batalla, Felip Puig, Carme Vidal, Antoni Vives, Lluís Corominas, Antoni Fdz.Teixidó

XIV Congrés

2 octubre 2004

Barcelona

 

*

*

 

 

 

XV Congrés

12-13 juliol 2008

Barcelona

 

Jordi Pujol

Artur Mas 95,2%

Felip Puig

 

 

 

gener 2011

 

 

*

*

Oriol Pujol

 

 

XVI Congrés

23-25 març 2012

Reus

Jordi Pujol

Artur Mas 99,3%

Oriol Pujol

 

Josep Rull

Francesc Homs, Lluís Corominas

 

juliol 2014

 

  (Vacant)

 

Coordinador General Josep Rull (fins I-2016)

 

 

 

XVII Congrés

21 maig 2016

votació directa

 

 

 

 

 

 

XVIII Congrés

8 juliol 2016

Barcelona

 

Jacint Borràs

 

 

 

 

Nota: Al marge dels Congressos, Miquel Roca és elegit Secretari General per Delegació el 1987 i Secretari General el 1993; aquest mateix any Enric Renau és elegit Secretari d'Organització, substituit per Ramon Camp el 1994. Pere Esteve i Ramon Camp són designats S.G.Adjunts el 1995. Pel gener de 1996 Pere Esteve és escollit SG i Felip Puig Secretari d'Organització, i el 16 de gener de 2011 Oriol Pujol assumeix el càrrec de Secretari General Adjunt, que deixa el 19 de març de 2013 de forma interina i el juliol de 2014 de forma definitiva, passant Josep Rull a Coordinador General.

El Congrés Extraordinari de 2001 només és per aprovar la federación de CDC amb Uníó Democràtica, i el de 2004 va debatre la posició de CDC de cara al referèndum del Tratat per una Constitució Europea.

Congressos del Partit Demòcrata Europeu Català

 

 

 

President

Vicepresident

Coordinador General

 

Secretari d’Organització 

President del Consell Nacional

Congrés Fundacional

8-10 juliol 2016

Barcelona

 

 

 

 

 

 

elecció directa

22-23 juliol 2016

 

Artur Mas 

Neus Munté 

Marta Pascual 

 

 David Bonvehí

Mercè Conesa

 

Resultats electorals de Convergència i Unió i el PDEC

 

Elecc. Generals

Parlament de Catalunya

Municipals

Europees

 

 

% vots - Dip. - Sen.

 % - Dip.

% - Regidors

% - Dip.

 

1974

 

 

 

 

(Nov.) Jordi Pujol funda Convergència Democràtica de Catalunya

1975

 

 

 

 

(Dic.) Joan Mas, Joaquim Molins i Carles Ferrer Salat funden Centre Català

1976

 

 

 

 

(Març) III Assemblea de CDC: Pujol, secretari general; Miquel Roca, secr.gen. adjunt; Josep Maria Cullell retira la seva candidatura; s'hi integra el Grup d'Acció al Servei de catalunya. - (Juny) V Congrés d'Unió Democràtica de Catalunya, liderat per Anton Canyellas, Josep Miró i Ardèvol i Albert Vila.  

1977 juny

Pacte D.C. 2,81 % - 11 d. (Candidat: Jordi Pujol) UCiDCC 0,94 % - 2 d. Democràcia i Cat. - 2 s. (Catalunya: PDC 16,2% UCiDCC 5,6%)

DSCC 0,05% - 0 d.

 

 

 

(Gener) IV Congrés de CDC: Cap canvi.- (Juny) Pujol encapçala el "Pacte Democràtic" amb CDC, Esquerra Democràtica de Cat. (Trias Fargas), PSC exreagrupament (J.Verde) i Front Nacional de Catalunya - UDC i Centre Català forman la "Unió del Centre i la Dem.Cristiana de Catalunya", lligada a l' "Equipo de la Democracia Cristiana" - En el Senat, CDC i UDC es presenten junts com a "Democràcia i Catalunya" - (Nov.) Jordi Pujol s'incorpora al Govern de la Generalitat provisional.

1978

 

 

 

 

(Març) Centre Català es converteix en Unió de Centre de Catalunya, encapçalada per Güell de Sentmenat - (Abril) V Congrés de CDC: Trias Fargas, president; reelecció de Pujol i Roca; absorció d'EDC - (Set.) Creació de la coalició "Convergència i Unió". Dóna suporta l'Estatut de Catalunya. Els 3 diputats del PSCr passen al Grup Socialista Català - (Set.) VI Congrés d'UDC: Canyelles deixa el partit i funda Unió Democràtica Centre Ampli; Coll i Alentorn assumeix el lideratge d'UDC - (Des.) CDC, UDC i UCC voten sí a la Constitució Espanyola. - (Des.) UDCA i part d'UCC formen la coalició "Centristes de Catalunya" amb UCD.

1979 març

CiU 2,69 % - 8 d. - 1 s. (Catalunya: 16,4%) (Candidat: J.Pujol)

DSCC 0,03% - 0 

 

 

 

Grup Parlamentario de "Minoría Catalana" al Congrés de Diputats, format per CiU i ERC.

1979

 

 

CiU

3,11% - 1.782 r. (Cat.:19,0%)

DSCC 0,02%-0

 

(Abril) CiU participa amb PSC, PSUC i ERC en els governs municipals. Principals alcaldies: Vic, Igualada, Tortosa, Olot. - (Maig) ERC deixa Minoria Catalana - (Oct.) CiU demana el vot favorable a l'Estatut de Catalunya

1980

 

27,63% - 43 d. (Candidat: J.Pujol)

 

 

(Març) CiU guanya les eleccions al Parlament; Jordi Pujol, investit President amb suport d'ERC i CC-UCD. - (Nov.) IX Congrés d'UDC: Joaquim Xicoy, president del Comitè de Govern d'UDC, mentres Coll continua com a president d'UDC.

1981

 

 

 

 

(Gener) VI Congrés de CDC: reelecció de Trias Fargas i de Pujol. - (Març) UCC s'incorpora a CDC - (Nov.) X Congrés d'UDC: Reelecció de Coll i de Xicoy

1982

 

 

 

 

 

1982 octubre

3,67 % - 12 d. - CS 5 s. (Catalunya: 22,5%) (Candidat: M. Roca)

 

 

 

La coalició "Catalunya al Senat" (formada per CiU i ERC) aconsegueix 7 senadors (5 d'ells de CiU) - (Des.) XI Congrés d'UDC: Duran i Lleida, president del Comitè de Govern.

1983

 

 

CiU

4,06% - 3329 r. (Cat. 25,3%)

C.Tàrrega 10 r

UIT  3 r.

 

Fundació del Partit Democràtic Aranès, vinculat a CDC - (Maig) Municipals: Trias Fargas perd a Barcelona; CiU puja pero no assoleix alcaldies grans  (la més gran, Figueres); a Tàrrega es trenca en dues llistes separades. - (Set.) Minoría Catalana passa a ser el tercer grupo amb més diputats al Congreso.

1984

 

 47,04 % - 72 d. (Candidat: J.Pujol)

 

 

(Abril) CIU arriba a la majoria absoluta - UDC: Duran i Lleida deixa la presidència del Comitè de Govern; Francesc Borrell, secretari general. - (Nov.) Creació del Partido Reformista Democrático, encapçalat per Roca i Antonio Garrigues Walker (PDL), i aliat a CiU i Coalición Galega. - (Des.) XIII Congrés d'UDC: Concepció Ferrer, presidenta del Comitè de Govern.

1985

 

 

 

 

(Enero) VII Congrés de CDC: Ramon Trias Fargas, president; Jordi Pujol, secretari general; Antoni Comas, Secretari d' Organització

1986 juny

5,02 % - 18 d. - 8 s. (Catalunya: 32,0%) (Candidat: M.Roca)

 

 

 

Fracassa el P. Reformista (0,96%, 0 diputats), que es presentava amb CiU i Coalición Galega (1 dip.)

1986

 

 

 

 

(Nov.) XV Congrés de UDC: Francesc Borrell, president del Comitè de Govern

1987

 

 

CiU

5,10% - 4373 r.

(Cat.: 33,0%)

CiU  4,43% - 3 d

(Cat: 27,8%)

(Gener) Amb la incorporació de Nicolás de Salas (PL), CiU arriba als 19 diputats . - (Juny) CiU aconsegueix les alcaldies de Lleida, Manresa i Sant Cugat, però Cullell perd a Barcelona - Miquel Roca passa a "Secretari General per Delegació" - (Nov.) XVI Congrés d'UDC: Duran i Lleida, president del Comitè de Govern d'UDC

1988

 

Cat. 46,01 % - 69 d. (Candidat: J.Pujol)

 

 

CiU revalida la majoria absoluta - Joan Rigol substitueix Coll i Alentorn en la presidència d'UDC.

1989

 

 

 

CiU  4,20% - 2 d.

(Cat: 27,5%)

(Gener) VIII Congrés de CDC: Pujol és elegit President i Miquel Roca, Secretari General.- (Estiu) En mocions de censura, CiU guanya l'alcaldia de Tarragona i perd la de Lleida

1989 octubre

5,04 % - 18 d. - 10 s. (Catalunya: 32,7%) (Candidat: M.Roca)

 

 

 

CiU esdevé la tercera formació amb més diputats al Congrés.

1990

 

 

 

 

 Fundació d’Unió Democràtica Aranesa, dintre d’UDC

1991

 

 

CiU

4,86% - 4362 r.

 (Cat.: 33,3%)

UDC 12 r.

 

(Maig) Majoria absoluta a Tarragona (Joan Miquel Nadal) i Sant Cugat, però Cullell cau davant de Pasqual Maragall en la lluita per la Barcelona olímpica.

1992

 

Cat. 46,19 % - 70 d. (Candidat: J.Pujol)

 

 

(Març) Tercera majoria absoluta de CiU - (Oct.) IX Congrés de CDC: Pujol és reelegit, però la Secretaria General queda vacant porque Roca retira la seva candidatura.

1993 juny

4,94 % - 17 d. - 10 s. (Catalunya: 31,8%) (Candidat: M.Roca)

 

 

 

(Gener) Miquel Roca, Secretari General. - (Març) CDC absorbeix Esquerra Catalana (Joan Hortalà) - (Juliol) CiU dóna suport al govern de Felipe González

1993

 

 

 

 

(Juliol) Pilar Busquets (PDA) deixa de ser Síndic d’Aran, per una moció de censura guanyada per Amparo Serrano (UDA) - (Setembre) Incorporació de Fernández Teixidó (ex Secr. General del CDS) a Convergència.

1994

 

 

 

CiU  4,66% - 3 d

(Cat: 31,5%)

Europees: CiU fa aliança amb UPV i PSM; guanya a Catalunya (por primer cop, guanya unes eleccions que són les autonòmiques)

1995

 

Cat. 40,95 % - 60 d. (Candidat: J.Pujol)

CiU

4,39% - 4265 r.

(Cat.: 30,1%)

CDAPNA 26r

UDA 6 r.

 

El PDA es converteix en Convergència Democràtica Aranesa Partit Nacionalista Aranès, liderat per Carlos Barrera, que és elegit Síndic (es presenta a les eleccions separat d’Unió Dem. Aranesa) - (Maig) Roca, derrotat a Barcelona; CiU conserva les seves alcaldies (com Tarragona) i hi afegeix Granollers i Vilanova- (Juny) Pere Esteve i Ramon Camp, Secretaris Generals Adjunts. - (Nov.) Pujol, reelegit però perd la majoria absoluta.

1996 març

4,60 % - 16 d. - 8 s. (Catalunya: 29,6%) (Candidat: J. Molins)

 

 

 

(Gener) CDC: Pere Esteve, Secretari General; Felip Puig, Secretari d'Organització. - (Abril) Pacte de Legislatura amb el PP, facilita l'elecció de José M. Aznar..

1996

 

 

 

 

(Nov.) X Congrés de CDC: Reelecció de Jordi Pujol, Pere Esteve i Felip Puig.

1997

 

 

 

 

(Juliol) Dimiteix el Conseller d'Economia Macià Alavedra, sustituït per Artur Mas (CDC).

1998

 

 

 

 

(Octubre) CDC, UDC, PNV i BNG signen la "Declaració de Barcelona" - (Nov.) Congrés de UDC: Rigol, president; Duran, president del Consell de Govern; Josep Sánchez Llibre, secretari d'org.

1999

 

Cat. 37,70 % - 56 d. (Candidat: J.Pujol)

CiU

3,63% - 4089 r.

(Cat.: 26,5%)

CDAPNA 28 r.

C.Farners 7r.

UDA (PP)

CiU  4,43% - 3 d

(Cat 29,3%)

(Juny) Coalició amb BNV, PSM-EN i Unitat Catalana (Rosselló) per les europees. - En les municipals, mal resultat de Joaquim Molins a Barcelona; els pactes d'esquerres deixen a CiU només amb Tarragona, Sant Cugat i Vic. Unió Democràtica Aranesa es presenta amb el PP a la coalició Unió Popular d’Aran - (Oct.) L'exlíder d'ERC i PI, Àngel Colom, s'incorpora a CDC. - (Des.) Pujol, reelegit President de la Generalitat amb el suport del PP i l'abstenció d'ERC

2000 març

4,19 % - 15 d. - 8 s. (Catalunya: 28,8%) (Candidat: Xavier Trias)

 

 

 

(Gener) Lluís Corominas, Secretari d'Organització de CDC.

2000

 

 

 

 

(Nov.) XI Congrés de CDC: Jordi Pujol, president; Artur Mas, Secretari General; Lluís Corominas, Secretari d'Organització

2001

 

 

 

 

(Gener) Artur Mas, Conseller en Cap de la Generalitat - Núria de Gispert, presidenta d'UDC. - (Des.) CiU es converteix en Federació de partits, amb Pujol de president i Duran com a Secretari. General.

2002

 

 

 

 

(Gener) Pere Macias, Secretari General Adjunt de CDC i de CiU.- (Juny) Congrés d'UDC: No hi ha president; reelecció de Duran com a president del Consell de Govern; Josep Maria Pelegrí, Secretari General.- (Oct.) Pere Esteve abandona CDC i s'acosta a ERC.- (tardor) CiU deixa de donar suport parlamentari al PP.

2003 maig

 

 

CiU

3,45% - 3714 r.

(Cat.: 24,4%)

CDAPNA 25 r.

UDA 1 r.

 

Retrocés en les municipals. Manté Tarragona (Joan Miquel Nadal), Sant Cugat (Lluís Recoder)Valls (Dolors Batalla) i Vic (Joaquim Codina); perd capitals del Pirineu davant d' ERC. Ramon Espadaler, president del Consell Nacional d'Unió.

2003

 

Cat. 30,93 % - 46 d. (Candidat: A. Mas)

 

 

(Nov.) CiU es la formació amb més escons, però Artur Mas no aconsegueix suport d'altres partits - (Des.) Després de 23 anys amb Pujol de President de la Generalitat, CiU passa a l'oposició.

2004 març

3,23 % - 10 d. - 4 s. (Catalunya: 20,8 %) (Candidat: J.A. Duran)

 

 

 

Greu retrocés electoral. CiU no guanya en cap de les circumscripcions catalaneas.

2004

 

 

 

CiU-Galeusca 5,17 % - 2 d. (Cat: 17,4%)

(Juny) CiU encapçala la candidatura a les europees de "Galeusca", amb PNV i BNG - (Juliol) XIII Congrés de CDC: reelecció de Pujol i Mas, erigit en líder del partido. - (Nov) Conferència Nacional de CiU: Jordi Pujol, president fundador; Artur Mas, president; Duran i Lleida, secretari general; Xavier Trias, secratri geeral adjunt.

2005

 

 

 

 

(Setembre) Acord de quatre parttis pel Projecte d'Estatut

2006

 

Cat. 31,52% - 48 d. (Candidat: A.Mas)

 

 

(Gener) Pacte Zapatero-Mas per l'Estatut, aprobat al juny en referèndum  - (Novembre) CiU guanya novament les eleccions catalanes, però segueix a l'oposició al reeditar-se el Tripartit.

2007

 

 

CiU

3,29% - 3387 r.

(Cat.:25,2%)

CDAPNA 27 r.

UMC 4 r.

 

Municipals: Ascens de CiU, sobre tot a Barcelona, i aconsegueix alcaldies com Figueres (Santi Vila) i Tortosa (Ferran Bel), però perd la de Tarragona. En alguns municipis, UDC es presenta en solitari com Unió Municipal de Catalunya

2008 març

3,03 % - 10 d. - 4 s. (Catalunya: 20,9 %) (Candidat: J.A. Duran)

 

 

 

Generals: CiU manté posicions, tot i que no assoleix un acord general amb el govern en minoria de Zapatero

2008

 

 

 

 

(Juliol) XV Congrés de CDC: Jordi Pujol, president vitalici; Artur Mas, reelegit SG; Felip Puig, SG Adjunt. Empenten la "Casa Gran del Catalanisme" - (Octubre) XXIV Congrés d'UDC: reelecció de Duran i Lleida (pt. del Consell de Govern) i Josep Maria Pelegrí (SG)

2009

 

 

 

CiU (CEU) 5,10% - 2 d.

(Cat: 22,4%)

(Abril) El Consell Nacional d'UDC escull com a president Ramon Espadaler -(Juny) Europees: Ramon Tremosa (independent proper a la "Casa Gran del Catalanisme") és elegit eurodiputat, encapçalant la "Coalició per Europa" amb PNV, CC, PA, BNV i altres.

2010

 

Cat. 38,44% - 62 d. (Candidat: A.Mas)

 

 

(Novembre) Àmplia victòria de CiU, que dobla al PSC. Artur Mas investit President de la Generalitat i forma govern monocolor de CiU, amb Joana Ortega (Unió) de Vicepresidenta

2011

 

 

CiU

3,46% - 3858 r.

(Cat:27,2%)

CDAPNA 32

UMC 19 r

CDFranja 3 r

 

(Gener) Oriol Pujol, SG Adjunt de Convergència. - (Maig) Per primera cop, CiU guanya les municipals i aconsegueix les alcaldies de Barcelona (Xavier Trias), Girona (Carles Puigdemont) i Mataró (Joan Mora) i la Diputació de Barcelona (Salvador Esteve). Convergència Democràtica de la Franja acosegueix 3 regidors a Aragó. Carlos Barrera (CDAPNA), Síndic d’Aran

2011 nov.

4,17% - 16 d. - 9 s. (Catalunya: 29,3%) (Candidat: J.A. Duran)

 

 

 

Per primera cop, CiU és la més votada a Catalunya en eleccions al Congrés i també al Senat.

2012

 

Cat. 30,71% - 50 d. (Candidat: A.Mas)

 

 

(Març) XVI Congrés de CDC: Artur Mas, president de CDC i Oriol Pujol Secretari General; Jordi Pujol passa a President Fundador. - (Maig) XXV Congrés d'UDC: Reelecció de Duran i Lleida (80,2%), que supera al soberanista Vila d'Abadal (19,8%) - (Juny) El Consell Nacional d'UDC reeligeix com a presidente Ramon Espadaler (68,8%), que supera Assumpta Lailla (28,9%). - (Set.) Manifestació de 1.500.000 persones promoguda per Assemblea Nacional Catalana - (Nov.) CiU, que demana el vot per assolir l'Estat Propi, retrocedeix; Artur Mas forma govern amb suport parlamentari d'Esquerra Republicana. Vila d'Abadal deixa Unió però segueix com a alcalde de Vic.

2013

 

 

 

 

(Març) Oriol Pujol delega les funcions de SGA en Lluís Corominas i Josep Rull. - (Set.) Reagrupament inicia la seva integració a Convergència - (Des.) Artur Mas anuncia la data i la pregunta de la consulta sobre la independència de Catalunya

2014

 

 

 

CiU (CEU) 5,42% - 3 d. (Cat.:21,9%)

(Febrer) Congrés Extraordinari d'UDC: Francesc Gambús, candidat a les europees - (Maig) CiU encapçala "Coalició por Europa", que obté 3 diputats (entre ells, Tremosa de CDC i Gambús d'Unió) però és superada per Esquerra - (Juny) Duran i Lleida deixa la SG de la federació CiU - (Juliol) Oriol Pujol dimiteix definitivament de la SG de CDC, Josep Rull passa a Coordinador General del partit - Jordi Pujol admet un delicte fiscal i renuncia a la Presidència d'Honor de CDC.

2015

 

Junts pel Sí (CDC,DdC,ERC,RI,ME) 39,59% - 62 d.

Unió 2,51% - 0 d.
(Cand.:R.Espadaler)

CiU

3,00% - 3.333r

(Cat:21,5%)

CDAPNA

25 r.

 

(Maig) Municipals: CiU guanya a Catalunya però retrocedeix en la zona metropolitana i Trias perd Barcelona.  - (Juny) Després que el 50,5% de la militància d'Unió dóna suport a la proposta de Duran (diferent del procés sobiranista d'Artur Mas, que obté el 46,5%), es trenca la federació CiU; Ortega i els consellers d'Unió deixen el Govern de la Generalitat. - (juliol) Neus Munté (CDC), vicepresidenta de la Generalitat. El sector independentista d'Unió funda Demòcrates de Catalunya amb Antoni Castellà i Núria de Gispert. - (setembre) Convergència Democràtica i Demòcrates de Catalunya participen en la llista independentista "Junts pel Sí", en què Artur Mas és candidat a la Presidència de la Generalitat, que encapçala Raül Romeva (ind.); tot i la clara victòria, no assoleix la majoria absoluta en vots i les formaciones independentistes (Junts pel Sí i CUP) queden en el 47,8%. Unió queda forma del Parlament de Catalunya

2015 des.

Democràcia i Lllibertat (CDC,DdC,RI)
2,25% - 8 d. - 6 s.
(Catalunya:15,1%) (Candidat:F.Homs)

Unió 0,26% - 0 d. - 0 s. (Candidat:J.A.Duran)

 

 

 

La coalició "Democràcia i Llibertat", formada per Convergència Democràtica, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament obté 8 diputats i 6 senadors (un de cada és de Demòcrates de Catalunya), però és només quarta en nombre de vots.

2016

 

 

 

 

(Gener) Per aconseguir un pacte amb la CUP, l'últim dia del termini legal Carles Puigdemont és escollit President de la Generalitat; Convergència compta amb el President de la Generalitat i 7 consellers, entre ells Josep Rull que deixa de ser coordinador de CDC, que queda amb l'única direcció d'Artur Mas. - (Feb.) Joan Rigol, president de Demòcrates de Catalunya. - (Maig) Els militants de Convergència decideixen fundar un nou partit (67%) i escullen en primàries Francesc Homs (77,2%) davant de Sílvia Requena (20,6%)

2016 juny

CDC 2,01% - 8 d. – 2 s.

(Catalunya 13,9%)

(Candidat: F:Homs 

 

 

 

Ni Unió Democràtica ni Demòcrates de Catalunya es presenten a les Generals

2016

 

 

 

 

(Juliol) XVIII Congrés de CDC: Jacint Borràs, president, el partit queda inactiu. Fundació del Partit Demòcrata Català, que es defineix com a independentista, amb els afiliats de Convergència i Reagrupament. Artur Mas és elegit president del partit, Neus Munté vicepresidenta (tots dos amb el 95,07%) i Marta Pascal coordinadora general (87,76% de vots, davant el 12,27% de Planas) – (Set.) El President Puigdemont supera una moció de confiança al Parlament – (Oct.) El PDC adopta el nom Partit Demòcrata Europeu Català. Fernández Teixidó i Roger Muntañola presenten el moviment Lliures

Eleccions 1977 - 2016: nombre de vots

 

Junts pel Sí

Pacte Democràtic per  Catalunya

Convergència Democràtica de Catalunya

Convergència i Unió

Demòcrates de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya

Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de C.

Centre Català / Unió Centre de Catalunya

Galeusca / Coalición.por Europa

 

Convergència Democràtica Aranesa PNA

Convergència Democràtica de la Franja

Democràcia Social Cristiana de Catalunya

Lliga de Catalunya Partit Liberal Català

 

 

 

 

 

 

 

 

 

G.1977

 

514.647

(Pacte)

CDC: (Pacte)  

UDC:(UCiDCC)

 

(UCiDCC)

172.791

(UCiDCC)

 

 

 

9.157

20.109

 

G.1979

 

 

(CiU)

 483.353

 

(CiU)

 

(UCD)

 

 

 

4.976

(integrat a Unió del Centre de C.)

Partit.Liberal 3.267

 

M.1979

 

 

(CiU)

509.128

 

(CiU)

 

(UCD)

 

 

 

3.171

PLC 1.191

 

P.1980

 

 

(CiU)

754.448

 

(CiU)

 

(UCD)

 

 

 

 

 

 

G.1982

 

 

(CiU)

772.726

 

(CiU)

 

(incorporat a CDC)

 

 

 

 

 

 

M.1983

 

 

(CiU)

763.758

 

(CiU)

 

 

 

PDA 830

 

 

 

Conv.Tàrrega 3.342

UIT 1078

P. 1984

 

 

(CiU)

1.347.037

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

G.1986

 

 

(CiU)

1.014.258

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

E.1987

 

 

(CiU)

 Cat.: 843.322 (a.tot.l'Estat:853.603)

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

M.1987

 

 

(CiU)

1.004.115

 

(CiU)

 

 

 

PDA i UDA

 (CiU)

 

 

 

 

P. 1988

 

 

(CiU)

1.232.514

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

E.1989

 

 

(CiU)

Cat.: 655.339 (a.tot.l'Estat:666.602)

 

(CiU)

 

 

 

(CiU

 

 

 

 

G.1989

 

 

(CiU)

1.032.243

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

M.1991

 

 

(CiU)

915.464

 

(CiU)+ 2.461

 

 

 

PDA i UDA

(Co.Aranesa-CiU)

 

 

 

 

P. 1992

 

 

(CiU)

1.221.233

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

G.1993

 

 

(CiU)

1.165.783

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

E.1994

 

 

(CiU)

Cat.: 806.610 (a.tot.l'Estat:865.913)

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

M.1995

 

 

(CiU)

975.037

 

(CiU)

 

 

 

CDAPNA,1.537

UDA,776

 

 

 

 

P.1995

 

 

(CiU)

1.320.071

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

G.1996

 

 

(CiU)

1.151.633

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

E.1999

 

 

(CiU)

Cat.: 843.021 (a.tot.l'Estat:937.687)

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

M.1999

 

 

(CiU)

774.074

 

(CiU)

 

 

 

CDAPNA,1.915

UDA (PP)

 

 

 

Conv.Farners 2059

P.1999

 

 

(CiU)

1.178.420

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

G.2000

 

 

(CiU)

970.421

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

M.2003

 

 

(CiU)

791.932

 

(CiU)

 

 

 

CDAPNA,2.061

UDA,247

 

 

 

 

P. 2003

 

 

(CiU)

1.024.425

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

G.2004

 

 

(CiU)

835.471

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

E.2004

 

 

(Galeusca)

369.103*

 

(Galeusca)

 

 

Galeusca 798.816

(Galeusca)

 

 

 

 

P. 2006

 

 

(CiU)

935.756

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

M.2007

 

 

(CiU)

723.325

 

(CiU)

 

 

 

CDAPNA,2099

UDA (PP)

 

 

 

UMC,1966

G.2008

 

 

(CiU)

779.425

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

E.2009

 

 

(CEU)

441.810*

 

(CEU)

 

 

CEU   808.246

(CEU)

465

 

 

 

P. 2010

 

 

(CiU)

1.202.830

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

M.2011

 

 

(CiU)

781.287

 

(CiU)

 

 

 

CDAPNA,2325

281

 

 

UMC,2901

G.2011

 

 

(CiU)

1.015.691

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

P. 2012

 

 

(CiU)

1.116.259

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

E.2014

 

 

(CEU)

549.096*

 

(CEU)

 

 

CEU 851.971

(CEU)

 

 

 

 

M.2015

 

 

(CiU)

670.891

 

(CiU)

 

 

 

CDAPNA,1985

 

 

 

 

P. 2015

1.628.714

 

(Junts pel Sí)

 

(Junts pel Sí)

103.293

 

 

 

(Junts pel Sí)

 

 

 

 

G.2015

 

 

DiL  567.253

 

(DiL)

65.388

 

 

 

(DiL)

 

 

 

 

G.2016

 

 

CDC 483.488

 

 

 

 

 

 

(CDC)

 

 

 

 

 

Junts pel Sí

Pacte Democràtic per  Catalunya

Convergència Democràtica de Catalunya

Convergència i Unió

Demòcrates de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya

Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de C.

Centre Català / Unió Centre de Catalunya

Galeusca / Coalición.por Europa

 

Convergència Democràtica Aranesa PNA

Convergència Democràtica de la Franja

Democràcia Social Cristiana de Catalunya

Lliga de Catalunya Partit Liberal Català

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A  les eleccions europees de 2004, 2009 i 2014 només atribuïm a CiU els vots rebuts a Catalunya per Galeusca i Coalició per Europa, respectivament; i atribuïm a CDF els que obté a Aragó. En una altra columna recollim el nombre total de vots de cada coalició.

Eleccions al Conselh General d’Aran: 1991 Coalició Aranesa CiU (PDA,UDA) 1.947 vots.  1995 CDAPNA 1.496, UDA 811.  1999  CDAPNA 2.271,  UPA (UDA,PP) 473  2003 CDAPNA 2.182, UDA 175. 2007 CDAPNA 2.030.  2011 CDAPNA 2.216.  2015  CDAPNA 1.972

 Diputats i senadors elegits

El logotip indica el partit amb més diputats o més senadors en el global d’Espanya, i el més votat en cada Comunitat Autònoma.

1977

1979

1982

1986

1989

1993

1996

2000

2004

2008

2011

2015

 2016

Diputats

Pacte D.,11 UCiDCC,2

CiU 8

CiU 12

CiU 18

CiU 18

CiU 17

CiU 16

CiU 15

CiU 10

CiU 10

CiU 16

DiL 8

CDC 8

Senadors

DiC,2

CiU 1

Cat.Senat,7

CiU 8

CiU 10

CiU 10

CiU 8

CiU 8

CiU 4

CiU 4

CiU 9

DiL 6

CDC 2

Catalunya

Pacte D.,11

UCiDCC,2

CiU 8

CiU 12

CiU 18

CiU 18

CiU 17

CiU 16

CiU 15

CiU 10

CiU 10

CiU 16

DiL 8

UDC 0

CDC 8

Els diputats elegits el 1977 en el Pacte Democràtic per Catalunya pertanyen a Convergència Democràtica de Catalunya (5), Esquerra Democràtica (2) i PSC exreagrupament (4). Les següents deu eleccions es presenta la coalició Convergència i Unió: 1979 (CDC 7, UDC 1), 1982 (CDC 8, UDC 3, indep.1), 1986 fins 1996 (sempre 5 d’Unió i la resta de CDC), de 2000 a 2008 (quatre d’Unió i la resta de CDC) i 2011 (CDC 10, UDC 6). El 2015 es presenta Democràcia i Llibertat, en que obté 7 diputats CDC i un diputat Demòcrates de Catalunya.

En el Senat, el 1977 són elegits dos senadors de Convergència en la coalició Democràcia i Catalunya. El senador de 1979 és de CDC. El 1982 la coalició Catalunya al Senat dóna 4 senadors a CDC, 1 a Unió i 2 a Esquerra Republicana. De 1986 a 2011 es presenten com  Convergència i Unió (d’ells Unió n’obté un el 1986, tres el 1993 i dos el 1989, 1996, 2000 i 2011). Per últim, dels senadors de Democràcia i Llibertat de 2015, cinc són convergents i un de Demòcrates de Catalunya.

El millor resultat d’una llista en que participa Convergència són 1.165.783 vots per CiU en les eleccions de 1993, però el millor percentatge és el 5,04% de CiU el 1989, tots dues amb Miquel Roca de candidat; el màxim suport en una sola circumscripció són 851.105 vots per Miquel Roca en la llista de CiU a Barcelona el 1993. El candidat més votat al Senat és Sixte Cambra, elegit senador de CiU per Barcelona el 1993 amb 870.097 vots.

Aquesta xifra la superen Miquel Roca el conjunt de candidatures (CiU, Partido Reformista D. i Coalición Galega) que li donen suport com a candidat a President del Govern el 1986 amb 1.288.768 vots i el 6,38%.

Eleccions al Parlament de Catalunya

El fons acolorit indica que CDC (o el PDEC) tenia la Presidència de la Generalitat el 31 de desembre d’aquell any.

 

79

80

81

82

83

84

85

86

87

88

89

90

91

92

93

94

95

96

97

98

99

00

01

03

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

15

16

 

 

 

 

Catalunya

CDC

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

(JxSí)

 

 

 

 

 

UDC

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

 

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

 

(CiU)

 

0

 

 

 

 

 

CiU

 

43

 

 

72

 

 

69

 

 

70

 

 

60

 

 

 

56

 

 

46

 

 

48

 

 

62

50

 

 

 

 

 

Junts.x.Sí

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

62

 

 

 

 

 

 

PDEC

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En l’àmplia coalició Junts pel Sí de les eleccions del 2015 són escollits 29 diputats de Convergència Democràtica i 1 de Demòcrates de Catalunya.

La candidatura convergent més votada és la de Jordi Pujol en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, en què CiU obté 1.347.037 vots i 46,80%. La coalició Junts pel Sí (amb Convergència, Demòcrates  i altres) arriba a 1.628.714 vots, però no supera el percentatge de Pujol.

Eleccions municipals

Convergència i Unió és la formació que obté més regidors a Catalunya en totes les eleccions municipals de 1979 a 2015; a més, és la més votada el 2011 i el 2015.

 

1979

1983

1987

1991

1995

1999

2003

2007

2011

2015

 

Regidors

CiU 1.782

CiU 3.329

PDA 15

Conv.Tàrrega 10

Unió I.Tàrrega 3

CiU 4.373

 

CiU 4.362

UDC  12

CiU 4.265

CDA PNA 26

UDA  6

CiU 4.089

CDA PNA 28

Conv.Farners 7

UDA (PP)

CiU 3.714

CDA PNA 25

UDA  1

CiU 3.387

CDA PNA 27

UMC 4

CiU 3.858

CDA PNA 32

UMC 19

Conv.Franja 3

CiU 3.333

CDA PNA 25

 

Diputats Provincials

CiU 45

CiU 44

Conv.Tàrrega 1

CiU 67

CiU 68

CiU 63

CDC PNA 1

CiU 56

CDA PNA 1

CiU 50

CiU 51

CiU 62

CDA PNA 1

CiU 51

 

Conselh General d’ Aran

 

 

C.Aranesa-CiU  (PDA,UDA) 7

CDAPNA,7

UDA,2

CDAPNA,9

UPA(UDA,PP) 1

CDAPNA,7

UDA,0

CDAPNA,6

CDAPNA,7

CDAPNA,7

 

Alcaldes

(capitals prov.)

 

 

1 CiU

 

LleidaCDC *

1 CiU

 

 

TarragonaCDC

1 CiU

 

 

TarragonaCDC

1 CiU

 

 

TarragonaCDC

1 CiU

 

 

TarragonaCDC

1 CiU

 

 

TarragonaCDC

2 CiU

GironaCDC

BarcelonaCDC

1 CiU

GironaCDC

 

Alcaldes

(>150.000 h.)

 

 

 

 

 

Barcelona

CiU 8

CiU 13

CiU 17

CiU 16

CiU 13

CiU 10

CiU 9

CiU 12

CiU 14

CiU 10

 

 

1979

1983

1987

1991

1995

1999

2003

2007

2011

2015

 

El fons groc indica que és el partit que obté més regidors/diputats a Catalunya en aquella elecció (nota: tant en les Diputacions de 1999 com les de 2003, CiU empata amb el PSC). Un asterisc indica que va aconseguir l’alcaldia en les eleccions, però la va perdre durant la Legislatura. A més, el 1989 CiU obté l’alcaldia de Tarragona en una moció de censura.

La candidatura convergent més votada en unes eleccions municipals és la Josep Maria Cullell (CIU) a Barcelona el 1987, amb 325.463 vots.

Eleccions europees

1986

(designats per les Corts)

1987

1989

1994

1999

2004

2009

2014

2019

CiU,2

CiU,3

CiU,2

CiU, 3

CiU, 3

Galeusca,1

C.xEu,2

(+1 el 2011)

C.xEu,3

G.Liberal,1

G. PPE DC,1

G.Lib.,2

G PPE DC,1

G.Lib.,1

G PPE DC,1

G.Lib.,2

G PPE DC,1

G.Lib.,2

G PPE DE,1

G.Ali.Lib,1

G.Ali.Lib,1

G PPE 0/1

G.Ali Lib.,1

G PPE,1

Per la legislatura 1986-87, el Grup Minoria Catalana del Congrés i el Grup Catalunya al Senat escullen com a eurodiputats a JosepAntoni Duran i Lleida (UDC) i Carles Gasòliba (CDC). Des de 1987 a 2004 sempre un dels diputats elegits és d’Unió Democràtica (Concepció Ferrer el 1987, 1989, 1994 i 1999) i els altres són de Convergència (Gasòliba i Muns el 1987, Gasòliba el 1989, Gasòliba i Vallvé el 1994, Esteve i Gasòliba el 1999, tot i que aquest últim cedeix el seu escó al Bloc Nacionalista Valencià l’abril de 2004).

Des de 2004 Convergència Democràtica encapçala diverses coalicions, en que també participen Unió Democràtica i el Partit Nacionalista Basc; així resulta elegit cada cop un eurodiputat de Convergència: Guardans (Galeusca Pobles d’Europa, 2004) , Ramon Tremosa (Coalició per Europa, 2009 i 2014). Tambe obté així eurodiputats Unió Democràtica: al desembre de 2011 Sedó (amb l’assignació de 4 nous escons a Espanya en aprovar-se el Tractat de Lisboa) i Gambús (des de 2014, tot i que es declara independent l’abril de 2016)

En tots els casos, els eurodiputats convergents s’adscriuen al Grup  Liberal Demòcrata i Reformista, que des de 2004 és Grup de l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa, mentre que els d’Unió están al grup del Partit Popular Europeu.

La llista encapçala per Convergència que ha obtingut més vots és la de Convergència i Unió de 1999, amb Pere Esteve, que assoleix 937.687 vots, tot i que el millor percentatge el té la Coalició per Europa de 2014 amb Ramon Tremosa, amb el 5,42%

Tornar a historiaelectoral.com