Eleccions al Parlament de Catalunya 1980 - 2021

 

Presidents de la Generalitat de Catalunya

Veure eleccions al Parlament de Catalunya 1932 i Governs de la Generalitat 1931-1939 - Veure Governs de la Generalitat.- Veure Llista complerta de diputats - Veure Grups Parlamentaris - Veure resultats complerts i per vegueries i per comarques

El President Josep Tarradellas és reconegut com a tal pel govern Suárez, que restaura la Generalitat de Catalunya el 29 de setembre de 1977. Tarradellas exerceix fins les eleccions de 1980, encapçalant un Govern format inicialment per Narcís Serra i Joan Reventós (PSCcongrés), Josep Maria Triginer i Joan Codina (PSOE), Antoni Gutiérrez i Ramon Espasa (PSUC), Jordi Pujol (CDC), Carles Sentís i Joan Josep Folchi (UCD), Josep Roig (ERC), Frederic Rahola, Pere Pi-Sunyer i Josep Maria Bricall (independents)

L'Estatut de Catalunya és aprovat per les Corts el 22 de desembre de 1979 (previ referèndum de 25 d'octubre de 1979). Veure aprovació de l'Estatut.

El nou Estatut de Catalunya és vigent des de 9 d'agost de 2006 (després del referèndum de 18 de juny de 2006, modificat en sentència del Tribunal Constitucional de 9 de juliol de 2010)

Presidents de la Generalitat: Abril 1980: Jordi Pujol - desembre 2003 Pasqual Maragall - novembre 2006 José Montilla - desembre 2010 Artur Mas - gener 2016 Carles Puigdemont - octubre 2017 vacant per article 155 - maig 2018 Quim Torra (ind. / JxCat) – setembre 2020 vacant per sentència del TSJC – maig 2021 Pere Aragonès

Conseller Adjunt / C. en Cap / C. Primer / C. de la Vicepresidència / Vicepresident : Abril 1980 Miquel Coll i Alentorn - maig 1984 vacant - gener 2001 Artur Mas - desembre 2003 Josep Lluís Carod-Rovira - gener 2004 vacant - febrer 2004 Josep Bargalló - maig 2006 vacant - novembre 2006 Josep Lluís Carod-Rovira - desembre 2010 Joana Ortega - juny 2015 Neus Munté - gener 2016 Oriol Junqueras  - octubre 2017 vacant per article 155 - maig 2018 Pere Aragonès - maig 2021 Jordi Puigneró (Junts) – setembre 2022 vacant

Diputats 1980 - 2021:

                   

 

1980

1984

1988

1992

1995

1999

2003

2006

2010

2012

2015

2017

2021

Vox

 

11

A. P. / Partido Popular

 

CP 11

AP 6

PP 7

PP 17

12

15

14

18

19

11

 

4

 

3

Centristes de Catalunya - UCD

18

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Centre Democràtic i Social

 

 

3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ciutadans -Partido de la Ciudadanía

 

 

 

 

 

 

 

3

3

9

25

 36

6

Unió Democràtica de Catalunya

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

 

 

 

Convergència i Unió

43

72

69

70

60

56

46

48

62

50

 

 

 

Convergència Democràtica de C.

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(Junts)

(JxCat)

 

Junts per Catalunya

34

32

Junts pel Sí  (CDC, ERC, DdC, MES, RI)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

62

 

 

Solidaritat Cat. per la Independència

 

 

 

 

 

 

 

 

4

 

 

 

(JxCat)

Esquerra Republicana de Cat.

14

5

6

11

13

12

23

21

10

21

(Junts)

32

33

P. dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

33

41

42

40

34

PSC-CPC 50

PSC-CPC 42

PSC-CPC 37

PSC  28

20

16

 

17

33

Partido Socialista de Andalucía

2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PSUC / Iniciativa per Catalunya

PSUC 25

PSUC 6

IC 9

IC 7

IC-EV 11

ICV 5

ICV-EUA 9

ICV-EUA 12

ICV-EUA 10

13

(CSQP)

(CenC-P)

(CenC-P)

Catalunya Sí Que Es Pot / Catalunya

En Comú – Podem  (Podem,ICV,EUiA)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

11

8

8

Candidatura d'Unitat Popular

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3

10

4

9

Total

135

135

135

135

135

135

135

135

135

135

135

135

135

Nombre de diputats per partit - El logotip indica el partit amb més escons - Normes electorals: Circumscripcions provincials; per participar en l'assignació d'escons d'una circumscripció, cal tenir un mínim del 3% dels vots en aquesta circumscripció; aquesta norma deixa sense representació a SC(AP), NE i US el 1980, a PCC i ENE el 1984, a EUiA el 1999, a PxC el 2010 i a Unió el 2015. - Veure la distribució amb aplicació d'altres sistemes electorals.

Vots 1980 - 2021:                                            

 

1980

1984

1988

1992

1995

1999

2003

2006

2010

2012

2015

2017

2021

Plataforma per Catalunya

 

 

 

 

 

 

0,15

 

2,42

1,65

 

 

 

Vox

 

7,67

Alianza Popular / Partido Popular

2,35

7,74

5,31

5,97

13,08

9,51

11,87

10,65

12,33

12,98

8,49

 

4,46

 

3,85

Centristes de Catalunya – UCD

10,53

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Centre Democràtic i Social

 

 

3,83

0,91

 

0,04

0,03

 

0,007

 

 

 

 

Ciutadans – Partido de la Ciudadanía

 

 

 

 

 

 

 

3,04

3,40

7,57

17,90

25,35

5,58

Unió Democràtica de Catalunya

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

2,51

 

 

Convergència i Unió 

27,63

46,80

45,72

  46,19

  40,95

37,70

30,93

31,52

38,48

30,73

 

 

 

Convergència Democràtica de C.

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(CiU)

(Junts)

(JxCat)

PDECat

2,72

Junts per Catalunya

21,66

20,07

Junts pel Sí   (CDC,ERC,DdC,MES,R,CSL)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

39,59

 

 

Solidaritat Cat. Per la Independència

 

 

 

 

 

 

 

 

3,28

1,29

 

 

(JxCat)

Reagrupament Independentista

 

 

 

 

 

 

 

 

1,28

 

(Junts)

 

(JxCat)

Esquerra Republicana de Cat.

8,85

4,41

4,14

7,96

9,49

8,67

16,47

14,03

7,00

13,71

(Junts)

21,38

21,30

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

22,30

30,11

29,78

27,55

24,88

37,85

31,17

PSC-CPC 26,82

PSC  18,31

14,44

12,72

13,86

23,03

Nacionalistes d’Esquerra

1,65

1,25

(IC)

(IC)

(ERC)

 

 

 

 

 

 

 

 

Partido Socialista de Andalucía

2,64

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P.S.U.C. / Iniciativa per Catalunya

18,64

5,58

7,76

6,50

IC-EV 9,71

ICV 2,51

ICV-EuiA 7,30

ICV-EuiA 9,52

ICV-EuiA 7,38

ICV-EuiA 9,90

(CSQP)

(CenC-P)

(CenC-P)

P. Comunistes de Cat. / EuiA

 

2,39

(IC)

0,84

(IC)

1,42

(ICV)

(ICV)

(ICV)

(ICV)

(CSQP)

(CenC-P)

EU:

(CenC-P)

Catalunya Sí Que Es Pot / Catalunya

En Comú – Podem  (Podem,ICV,EuiA)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8,94

7,46

6,87

Candidatura d’Unitat Popular

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3,48

8,21

4,24

6,68

Unitat pel Socialisme

1,21

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els Verds (Los Verdes) 

 

 

0,30

 

 

 

 

EV-EVC 0,60

EV-GVE 0,50

 

 

 

 

Els Verds Confederació Ecologista de C.

 

 

 

 

(IC)

0,73

EVEE: (ICV)

(ICV)

 

 

 

 

 

Alternativa Verda

 

 

 0,61

0,40

 

 EVAV 0,26

EVAV 0,06

 EVAV 0,11

(SCI)

(SI)

 

 

 

Els Verds Alternativa Ecologista

 

 

 

EV-UV 0,53

AEC 0,45

(EV-CEC)

EV-AE 0,55

(EV-EVC)

(EV-GVE)

 

 

 

 

PACMA / P. Animalista   

 

 

 

 

 

 

 

0,45

0,44

0,57

0,73

0,89

 

altres ebrerotas

 

VERDE 0,30

EVE 0,32  - PECV 0,30

 LE 0,38 – PECV 0,29

 

 

 

 

 

 

R.0 LV 0,35

R.0 LV 0,24

R0.GV.M 0,45

en blanc

0,66

0,50

0,63

1,17

0,97

0,92

0,91

2,03

2,93

1,46

0,53

0,44

0,85

Participació

61,34

64,36

59,37

54,87

63,64

59,20

62,54

56,04

59,95

67,76

77,44

79,04

51,29

Percentatge de vots per partit – El logotip indica el partit amb més vots

Grups parlamentaris 1980 – 2021:

 

abril 1980

juliol 1980

set. 1982

abril 1983

set. 1983

maig 1984

ebrero 1987

octubre 1987

juny 1988

juliol 1989

des. 1989

gener 1992

abril 1992

set. 1993

des. 1995

oct. 1996

oct. 1997

maig 1999

nov. 1999

des. 2003

nov. 2006

des. 2010

des. 2012

gener 2015

oct. 2015

Gener 2018

Oct.

2018

Feb.

2019

Des.

2019

Març

2021

Oct.

2022

Gr. Vox

 

 

 

 

11

10

Gr. Popular

 

 

 

 

 

11

8

9

6

6

6

6

7

7

17

17

17

17

12

15

14

18

19

19

11

 

 

 

 

 

 

Gr. Centristes

18

18

9

6

8

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Agr. CDS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3

3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gr. Ciutadans

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

9

9

25

36

36

36

36

6

6

Gr. CiU

43

43

43

42

42

72

72

72

69

69

69

69

70

70

60

60

60

60

56

46

48

62

50

50

 

 

 

 

 

 

 

Gr. JxCat

34

30

34

33

32

31

Gr. Junts pel Sí

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

62

 

 

 

 

 

 

Gr. Esquerra R.

14

14

13

13

13

5

5

5

6

6

3

3

11

10

13

9

9

9

12

23

21

10

21

21

 

32

31

32

32

33

33

Gr. Socialista

33

33

33

32

31

41

41

41

42

41

41

40

40

40

34

34

34

33

50

42

37

28

20

19

16

17

17

17

17

33

33

Gr.Andalusista

 

2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gr. Iniciativa

 

 

 

 

 

 

 

 

9

7

7

7

7

7

11

11

10

9

5

9

12

10

13

13

 

 

 

 

 

 

 

Gr. PSUC

23

23

20

20

20

6

6

6

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gr. CSqP/CC-P

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

11

8

8

7

8

8

8

Gr. CUP

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

10

 

 

 

 

9

9

Gr. Mixt

4

2

17

18

16

 

3

2

3

3

6

8

 

1

 

4

5

7

 

 

3

7

3

4

 

8

8

9

8

3

4

Vacants

 

 

 

4

5

 

 

 

 

 

 

2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5

 

1

 

1

El color groc indica els grups que donen suport al Govern en aquell moment.  ERC només té una "agrupació de diputats" de 1989 a 1992. El Grup Socialista s'anomena "Grup Socialista - Ciutadans pel Canvi" de 1999 a 2010. El Grup d'Iniciativa passa a dir-se "Iniciativa per Catalunya Verds" el 1995, i "Grup ICV-EUiA" el 2003. De juliol de 1980  a juliol de 1983 els diputats del Grup Mixt s'anomenen "no adscrits." En el Grupo Mixt incloem els diputats "no adscrits" Joan Laporta (2011-2012), Marina Geli (2015), Elisenda Alamany (febrer-abril 2019) i Antonio Gallego (oct.2022-…). El “Grup Junts per Catalunya” inclou de setembre de 2020 a febrer de 2021 els diputats del PDECat que s’hi havien desmarcat (4 al setembre, 5 el desembre). Pot veure tots els canvis i el desglossament del Grup Mixt i diputats no adscrits aquí.

Eleccions de 20 de març de 1980

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Convergència i Unió (CDC-UDC)

Jordi Pujol (CDC)

754.448

27,63 %

26

7

5

5

43

P. dels Socialistes de Catalunya

Joan Raventós

608.689

22,30 %

22

4

3

4

33

P. Socialista Unificat de Cat.

Josep Benet (ind.)

509.014

18,64 %

20

1

1

3

25

Centristes de Catalunya - U.C.D.

Anton Cañellas

287.610

10,53 %

7

3

4

4

18

Esquerra Republicana de Cat.

Heribert Barrera

241.711

8,85 %

8

2

2

2

14

P. Socialista de Andalucía P.A.

Francisco Hidalgo

72.071

2,64 %

2

 

 

 

2

Solidaritat Catalana

Juan Echevarría (AP)

64.119

2,35 %

 

 

 

 

 

Nacionalistes d'Esquerra

Jordi Carbonell

44.954

1,65 %

 

 

 

 

 

Unitat pel Socialisme (PT-LCR-OCBR-MCC)  

Manuel Gracia (P.del Treball)

33.096

1,21 %

 

 

 

 

 

Fuerza Nueva

Pedro Vilaplana

27.818

1,02 %

 

 

 

 

 

Bloc d'Esquerres Alliberament Nacional - Unitat Popular

Lluís M. Xirinachs (indep.)

14.147

0,52 %

 

 

 

 

 

P. Comunista Obrer de Catalunya

Antonio Marín

12.919

0,47 %

 

 

 

 

 

Coalición Unidad Comunista (PCT-PCC)

Fèlix Valero (PCC.PCEU)

8.122

0,30 %

 

 

 

 

 

Participació: 61,34%. Hi han 2.730.111 vots vàlids, 17.960 dels quals en blanc (0,66%). SC, NE i USC no obtenen representació a Barcelona en aplicació del mínim del 3% de vots exigit. El PSA obté representació perquè té el 3,03% dels vots de la circumscripció de Barcelona. - (Veure resultats complerts totals i per províncies)

El setembre de 1982 passen al CDS set diputats d'UCD (entre ells  J. Besa); també deixen aquest partit E.Punset  i Marià Lorca (setembre 1982),  V. Capdevila (gener 1983), R. Franch (febrer 1983) i Anton Cañellas (abril de 1983), tot i que Eduard Punset i Marià Lorca s'afiliaran a Convergència, romandran tots ells com a "no adscrits" (més tard Punset deixa l'escó, el novembre de 1982). El grup Centristes queda amb sis diputats, però recupera a Besa i Franch l'estiu de 1983; alguns dels diputats del Grup Centristes (Franch, Alexandre Pedrós) aniran incorporant-se a AP. - Dos diputats del PSUC es van registrar des del començament com a "no adscrits": Pere Portabella (que passarà a grup del PSUC el febrer de 1982) i Josep Benet. - Els diputats Pere Ardiaca, J.M Corral, Joan Ramos i Celestino Sánchez abandonen el  PSUC el desembre de 1981 i funden el Partit dels Comunistes de Catalunyal'abril de 1983  - El Partit Socialdemòcrata de Catalunya (PSDC) trenca la seva coalició amb ERC el gener de 1981; el seu únic diputat, Ramon Vinyals, passa a ser "no adscrit" -  El Grup Andalusista va existir fins desembre de 1980, en què José Acosta es desvincula del PSA. - La llei electoral vigent en aquell moment establia que no es cobrien els escons que quedessin vacants a partir de la meitat de la Legislatura - Al final de la Legislatura, el grups parlamentaris estan distribuïts així: CiU,42 - PSC,31 - PSUC,20 - ERC,13 - Centristes,8 - Grup Mixt,16 (CDS,6; PCC,4; Benet, Cañellas, Capdevila, Lorca, Vinyals(PSDC), Hidalgo(PSA)) - vacants,5 (CiU,1 PSC,2 Punset,1 PSA,1) - Veure llista complerta de diputats i dels canvis de grup.

Investidura de Jordi Pujol

Sí

No

Abstenció

Absents

22 d'abril de 1980 (1ª votació)

43 CiU (43)

59 PSC (33),
PSUC(25), PSA (2)

31 CC-UCD (18),
ERC (13)

2 PSUC (1:Alfons.Comín) ERC (1: Antoni Puigvert)

24 d'abril de 1980 (2ª votació)

75 CiU (43),
CC-UCD(18),
ERC(14)

59 PSC(33),
PSUC (24), PSA(2)

-

1 PSUC (1:Alfons.Comín)

 

Moció de censura de Josep Benet (ind.)

Sí

No

Abstenció

Absents

1 d'octubre de 1982

21 PSUC(20),
Josep Benet(1)

56  CiU(42),
ERC(12),
Punset(1), Lorca(1)

53 PSC(32),
CC-UCD(9),CDS(7), PCC(3), PSDC(1),
 PSA(1)

4  PSC(11:JoanPrats),
ERC(1:A.Puigvert)
PCC(1:Ramos),Acosta1   

En la votació d'u d'octubre de 1982 hi ha un escó vacant, perquè el diputat Josep Maria Nolla (CiU) va morir el dia anterior en accident de trànsit quan tornava a Girona en acabar el debat parlamentari.

President: Jordi Pujol (govern monocolor de CiU)

Conseller Adjunt a la Presidència: Miquel Coll i Alentorn

President del Parlament: Heribert Barrera , escollit amb 108 vots, contra 24 per Pere Ardiaca (PSUC) i 2 en blanc. Barrera fou ratificat més endavant amb 73 vots a favor, 58 per Isidre Molas (PSC) i 2 en blanc.

Eleccions de 29 d'abril de 1984

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Convergència i Unió (CDC-UDC)

Jordi Pujol (CDC)

1.347.037

46,80 %

41

11

10

10

72

P. dels Socialistes de Catalunya

Raimon Obiols

866.288

30,11 %

29

4

3

5

41

Alianza Popular - PDP - UL

Eduard Bueno (AP)

221.645

7,70 %

--- 7  --- (AP,5 PDP,1 UL,1)

--- 1 ----  (AP,1)

--- 1 ---- (AP,1)

--- 2 --- (AP,1 PDP,1)

--- 11 --- (AP,8 PDP,2 UL,1)

Partit Socialista Unificat de Cat.

Antoni Gutiérrez

160.638

5,58 %

5

 

 

1

6

Esquerra Republicana de Cat.

Heribert Barrera

126.964

4,41 %

3

1

1

 

5

P. dels Comunistes de Catalunya

Pere Ardiaca

68.835

2,39 %

 

 

 

 

 

Entesa Esquerra Catalana (Nac.Esquerra-Ind.Esq.Nac.-Renovadors d'Esq.)

Jordi Carbonell (NE)

35.943

1,25 %

 

 

 

 

 

Vértice Esp. Reiv. Desarrollo Ecológico

Lluís Domingo

8.714

0,30 %

 

 

 

 

 

Participació: 64,36%. Hi han 2.877.516 vots vàlids, 14.313 dels quals en blanc (0,50%). - (Veure resultats complerts totals i per províncies)

PCC hauria obtingut dos escons per Barcelona i EEC un si no s'apliqués la norma que exigeix un mínim del 3% - (Veure resultats complerts) - La coalició d'AP amb PDP i UL es trenca el novembre de 1986, queda el Grup Popular amb 8 diputats d'AP, mentres que passen al Mixt JJ Folchi i E.Casals del PDP i Xavier Garriga del PL; però Folchi es retira el 1987, de forma que l'escó torna a AP - A  final de la Legislatura els grups es distribuïen així: CiU,72 - PSC,41 - Alianza Popular,9 - PSUC,6 - ERC,5 - Grup Mixt, 2 (Democracia Cristiana,1 Partido Liberal,1) - Veure llista complerta de diputats

Investidura de Jordi Pujol

Sí

No

Abs.

30 de maig de 1984 (1ª votació)

87 CiU(72),
AP-PDP-UL(11), ERC(4)

44 PSC(38), PSUC (6)

4 PSC (3:Ramon Fernández, R.Aleu, Justo Dguez. )
ERC (1:Alay)

President: Jordi Pujol (govern amb Consellers de CiU i ERC - des de 1987, només CiU)

Conseller de Governació: Macià Alavedra - maig 1986 Agustí Bassols

President del Parlament: Miquel Coll i Alentorn, elegit amb 86 vots a favor, 47 en blanc, 1 per J.Pujol i 1 per C.Ferrer

Eleccions 29 de maig de 1988

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Convergència i Unió (CDC-UDC)

Jordi Pujol  (CDC)

1.232.514

45,72 %

39

11

9

10

69

P. dels Socialistes de Catalunya

Raimon Obiols

802.828

29,78 %

28

5

4

5

42

Iniciativa per Catalunya  (PSUC.PCC.ENE)

Rafael Ribó  (PSUC)

209.211

7,76 %

--- 8 --- (PSUC,5 PCC,2 ENE,1)

 

 

--- 1 --- (PSUC 1)

--- 9 --- (PSUC,6 PCC,2 ENE,1)

Alianza Popular

Jorge Fernández Díaz

143.241

5,31 %

4

 

1

1

6

Esquerra Republicana de Cat.

Joan Hortalà

111.647

4,14 %

3

1

1

1

6

Centre Democràtic i Social

Antoni Fernández Teixidó

103.351

3,83 %

3

 

 

 

3

Alternativa Verda - M.E.C.

Pompeu Vidal

16.346

0,61 %

 

 

 

 

 

Els Verds Ecologistes

Susana Alonso Cuevillas

8.730

0,32 %

 

 

 

 

 

Los Verdes

José Ligero

8.105

0,30 %

 

 

 

 

 

Participació: 59,37%. Hi han 2.695.935 vots vàlids, 16.946 dels quals en blanc (0,63%) - (Veure resultats complerts totals i per províncies)

El PCC deixa la coalició "Iniciativa per Catalunya" l'abril de 1989. - També l'abril de 1989 Pere Ayugadé deixa el Grup Socialista i passa la Mixt- El novembre de 1989 Joan Hortalà, Marçal Casanovas i Joan Sabanza deixen ERC i funda Esquerra Catalana; en conseqüència, ERC deixa de tenir grup parlamentari perquè no arriba al minim de 5 escons. - El maig de 1990 Armand Ródenas deixa el CDS i funda el Centre Radical de Catalunya; el desembre de 1991 també Juan Martín Toribio deixa el CDS, de forma que desapareix l'Agrupació Parlamentària CDS (creada el juliol de 1989), que ja només tenia un membre . - Quan es va dissoldre el Parlament, no havien estat substituïts un diputat del PSC i un del CDS que acabaven de renunciar. La distribució per grups al final de la Legislatura era: CiU,69 - PSC,40 - IC,7 - PP,6 - agrup.de dip. d'ERC,3 - Grup Mixt, 8 (EC,3; PCC,2; CDS,1; CRC,1; soc.ind.,1)- vacants,2 - Veure llista complerta de diputats

Investidura de Jordi Pujol

Sí

No

Abstenció

Absència

22 de juny de 1988 (1ª votació)

69 CiU (69)

56 PSC (41),
IC (9), ERC(6)

9 AP (6), CDS (3)

1  PSC (1:Justo Dguez.)

President: Jordi Pujol (govern de CiU )

Conseller de Governació: Josep Gomis

President del Parlament: Joaquim Xicoy, elegit amb 75 vots, davant de 41 per Antoni Dalmau (PSC) i 18 nuls

Eleccions 15 de març de 1992

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Convergència i Unió (CDC-UDC)

Jordi Pujol  (CDC)

1.221.233

46,19 %

41

11

9

9

70

P. dels Socialistes de Catalunya

Raimon Obiols

728.311

27,55 %

27

4

4

5

40

Esquerra Republicana de Cat.

Àngel Colom

210.366

7,96 %

6

2

1

2

11

Iniciativa per Catalunya (PSUC-ENE)

Rafael Ribó  (PSUC)

171.794

6,50 %

--- 6 --- (PSUC,5 EN,1)

 

 

--- 1 --- (PSUC 1)

--- 7 --- (PSUC,6 - ENE,1)

Partido Popular

Aleix Vidal-Quadras

157.772

5,97 %

5

 

1

1

7

Centre Democràtic i Social

Teresa Sandoval

24.033

0,91 %

 

 

 

 

 

P. dels Comunistes de Catalunya

Marià Pere

22.181

0,84 %

 

 

 

 

 

Els Verds - Unió Verda  (AEC-LVA)

Josep Lluís Freijó

14.041

0,53 %

 

 

 

 

 

Agrup. Ruiz-Mateos - A.D.E.

Esteban Gómez Rovira

13.067

0,49 %

 

 

 

 

 

Alternativa Verda - Mov. Esquerra Nac.

Josep Puig i Boix

10.461

0,40 %

 

 

 

 

 

P. Socialista dels Treballadors

Esther del Alcázar

10.069

0,39 %

 

 

 

 

 

Los Ecologistas

Yolanda Álvarez

9.828

0,38 %

 

 

 

 

 

Participació: 54,87%. Hi han 2.643.910 vots vàlids, 31.092 dels quals en blanc (1,17%) - (Veure resultats complerts totals i per províncies)

 El 1993 ENE es desvincula d'IC; la diputada Magda Oranich continua com a independent dins del mateix grup , i en el futur s'integrarà a Convergència. - El diputat Josep Maria Reguant deixa el grup d'ERC i passa al Grup Mixt el setembre de 1993. - Al final de la Legislatura, els grups es distribuïen així: CiU,70 - PSC,40 - ERC,10 - IC,7 - PP,7 - Grup Mixt,1- Veure llista complerta de diputats

Investidura de Jordi Pujol

Sí

No

Abs.

9 d'abril de 1992 (1ª votació)

70 CiU (70)

58 PSC (40),
ERC (11), IC (7)

7 PP (7)

President: Jordi Pujol (govern de CiU )

Conseller de Governació: abril 1992 Josep Gomis - desembre 1992 Maria Eugènia Cuenca - febrer 1995 Xavier Pomés

President del Parlament: Joaquim Xicoy , elegit amb 77 vots, davant de 57 vots en blanc i 1 nul

Eleccions 19 de novembre de 1995

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Convergència i Unió (CDC-UDC)

Jordi Pujol  (CDC)

1.320.071

40,95 %

34

9

8

9

60

P. dels Socialistes de Catalunya

Joaquim Nadal

802.252

24,88 %

22

5

3

4

34

Partido Popular

Aleix Vidal-Quadras

421.752

13,08 %

12

1

2

2

17

Iniciativa per Catalunya - Els Verds       (Coalic. PSUC-PCC-EVCEC-CUP)

Rafael Ribó  (PSUC)

313.092

9,71 %

--- 10 --- (PSUC,8 PCC,1  EV 1)

 

 

--- 1 ---- (PSUC,1)

--- 11 --- (PSUC,9 PCC,1 EV,1)

Esquerra Republicana de Cat.

Àngel Colom

305.867

9,49 %

7

2

2

2

13

Alternativa Ecologista de C. (VerdsEuropeus)

Josep Lluís Freijó

14.651

0,45 %

 

 

 

 

 

Participació: 63,64%. Hi han 3.223.952 vots vàlids, 31.417 dels quals en blanc (0,97%) - (Veure resultats complerts totals i per províncies)

 Tant el PCC (octubre 1997) com Els Verds Conf.Ec.Cat (setembre 1998) i la CUP abandonen Iniciativa; en 1998 canvia el seu nom per "Iniciativa per Catalunya Verds" - L'octubre de 1996 Àngel Colom deixa ERC i forma el "Partit per la Independència"   - El maig de 1999 Joan Blanch deixa el PSC i funda "Coalició Socialista de Progrés". Al final de la Legislatura, els grups es distribuïen així: CiU,60  - PSC,33 - PP,17 - ERC,9 - ICV,9 - grup Mixt,7 (PI,4; EV,1; PCC,1; CSP,1) - Veure llista complerta de diputats

Investidura de Jordi Pujol

Sí

No

Abstenció

Absent

14 de desembre de 1995 (1ª votació)

60 CiU (60)

24 ERC (13),
IC-EV (11)

48 PSC (31),
PP (17)

3  PSC (3:R.Obiols, A.Dalmau, R,Vilalta)

16 de desembre de 1995 (2ª votació)

60 CiU (60)

11 IC-EV (11)

63 PSC (33),
PP (17), ERC (13)

1  PSC (1: R,Vilalta)

President: Jordi Pujol (govern de CiU)

Conseller de Presidència: Xavier Trias

President del Parlament: Joan Raventós, elegit amb 75 vots (PSC,PP,IC i ERC), contra 59 per Joan Rigol (UDC) i 1 nul.  

Eleccions 17 d'octubre de 1999

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

P. Socialistes de Catalunya - CPC (coalició amb ICV a Girona, Lleida i Tarragona)

Pasqual Maragall  (PSC)

1.183.299

37,85 %

36 (PSC,25-CC,11)

--- 5 --- (PSC,3 - CC,1 - ICV,1)

--- 5 --- (PSC,3 - CC,2)

--- 6 --- (PSC,4 - CC,1 -ICV,1)

--- 52 --- (PSC,35 - CC,15 - ICV,2)

Convergència i Unió (CDC-UDC)

Jordi Pujol  (CDC)

1.178.420

37,70 %

31

9

8

8

56

Partido Popular

Alberto Fernández Díaz

297.265

9,51 %

8

1

1

2

12

Esquerra Republicana de Cat.

Josep Lluís Carod Rovira

271.173

8,67 %

7

2

1

2

12

Iniciativa per Catalunya Verds

Rafael Ribó

78.441

2,51 %

3

(PSC-ICV)

(PSC-ICV)

(PSC-ICV)

3 (+2 PSC-ICV)

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA-IU) (Coalició PCC-PSUCviu)

Antoni Lucchetti

44.454

1,42 %

 

 

 

 

 

Els Verds - Conf. Ecolog.Cat.

Elisenda Fores

22.797

0,73 %

 

 

 

 

 

Els Verds Alternativa Verda

Josep Puig i Boix

8.254

0,26 %

 

 

 

 

 

Participació: 59,20%. Hi han 3.126.090 vots vàlids, 28.968 dels quals en blanc (0,92%) ) - Els Verds CEC inclou també Els Verds Alternativa Ecologista - (Veure resultats complerts totals i per províncies)

Cap diputat va canviar de grup en tota la legislatura.- Veure llista complerta de diputats

Investidura de Jordi Pujol

Sí

No

Abstenció

16 de novembre de 1999 (1ª votació)

68 CiU (56), PP (12)

55 PSC-CPC (50), ICV (5)

12 ERC (12)

 

Moció de censura de P. Maragall

Sí

No

Abstenció

17 d'octubre de 2001

55 PSC-CPC (50),
ICV (5)

68 CiU (56), PP(12)

12 ERC (12)

President: Jordi Pujol (govern de CiU)

Conseller en Cap (càrrec creat el gener de 2001): Artur Mas

Conseller de Presidència: Xavier Trias - febrer de 2000 Joaquim Triadú - des de gener de 2001 se'n fa càrrec el Conseller en Cap

President del Parlament: Joan Rigol , elegit amb 68 vots a favor davant de 67 per Josep Maria Vallès (CPC)

Eleccions 16 de novembre de 2003

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

P. dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi

Pasqual Maragall  (PSC)

1.031.454

31,17 %

 ---- 29 ---

 (PSC,21-CC,8)

--- 4 --- (PSC,3-CC,1)

--- 4 --- (PSC,2-CC,2)

--- 5 --- (PSC,4-CC,1)

--- 42 ---

 (PSC,30- CC,12)

Convergència i Unió

Artur Mas  (CDC)

1.024.425

30,93 %

25

7

7

7

46

Esquerra Republicana de Cat.

Josep Lluís Carod Rovira

544.324

16,47 %

13

4

3

3

23

Partit Popular

Josep Piqué

393.499

11,87 %

11

1

1

2

15

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa

Joan Saura  (ICV)

241.163

7,30 %

--- 7 ---

 (ICV,4-ind.,2-EUA,1)

---1 --- (ICV,1)

 

--- 1 --- (ICV,11)

--- 9 ---

 (ICV,6 - ind.,2 EUiA,1)

Els Verds - Alternativa Ecologista

Josep Lluís Freijó

18.470

0,55 %

 

 

 

 

 

Participació: 62,54%. Hi han 3.310.483 vots vàlids, 30.212 dels quals en blanc (0,91%). Partits amb més del 0,3 % - El logotip indica el partit més votat en cada circumscripció - (Veure resultats complerts totals i per províncies)

ERC inclou dos diputats de l'"Associació Catalunya 2003" (Pere Esteve); al maig de 2005 "Catalunya 2003" s'integra a ERC  - Durant la Legislatura, cap diputat va canviar de grup parlamentari, tot i que dins el Grup Socialista, va haver-hi diverses renúncies i substitucions, amb les que "Ciutadans pel Canvi" va baixar fins a 9 diputats  (l'any 2004 va perdre un a Barcelona en favor del PSC, i l'any 2005 una diputada de Tarragona i una de Lleida es passen al PSC); la remodelació de govern de maig de 2006 causa diverses dimissions, en què CpC guanya 1 per Lleida i 1 per Tarragona i  perd un altre a Barcelona (sempre amb respecte al PSC); al final de legislatura sumen PSC,32 i CC,10 - Veure llista complerta de diputats

Investidura de Pasqual Maragall

Sí

No

Abstenció

16 de desembre de 2003

74 PSC-CPC (42),
ERC (23), ICV-EUA (9)

61 CiU (46), PP (15)

-

Josep Piqué va presentar una moció de censura, debatuda al Parlament el 10 de març de 2005, i la va retirar abans de que fos votada.

President: Pasqual Maragall (Govern de Coalició tripartit PSC-CPC, ERC, ICV-EA; des de maig de 2006, només PSC-CPC i ICV-EA)

Conseller en Cap: desembre 2003 Josep Lluís Carod Rovira -gener 2004 vacant - des de febrer 2004 Josep Bargalló (des d'abril 2005 el càrrec és Conseller Primer) - maig 2006 vacant

Conseller de Presidència (càrrec recuperat el maig de 2006): Joaquim Nadal - Conseller de Relacions Institucionals: Joan Saura

President del Parlament: Ernest Benach,elegit amb 111 vots a favor i 24 en blanc (PP i ICV)

Eleccions 1 de novembre de 2006

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Convergència i Unió

Artur Mas  (CDC)

935.756

31,52 %

27

7

7

7

--- 48 --- (CDC,34 UDC,14)

P. dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi

José Montilla  (PSC)

796.173

26,82 %

--- 25 ---

(PSC,23 - CPC,2)

--- 4 ---(PSC,4)

--- 3 --- (PSC,3)

--- 5 --- (PSC,5)

--- 37 ---

(PSC,35 - CPC,2)

Esquerra Republicana de C.

Josep Lluís Carod Rovira

416.355

14,03 %

11

4

3

3

21

Partit Popular

Josep Piqué

316.222

10,65 %

10

1

1

2

14

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra.Unida i Alternativa

Joan Saura  (ICV)

282.693

9,52 %

--- 9 ---

 (ICV,6 - EUA,2 - i.,1)

--- 1 --- (ICV,1)

--- 1 --- (ICV,1)

--- 1 --- (ICV,1)

--- 12 ---

(ICV,9 - EUA,2- i.,1)

Ciutadans - Partido de la Ciudadanía

Albert Rivera

89.840

3,03 %

3

 

 

 

3

Els Verds - Ecologistes i Verds de Catalunya (EV-EVC)

Josep Lluís Freijó

17.900

0,60 %

 

 

 

 

 

P.Antitaurí contra Maltractament Animal

Manel Macià

13.730

0,46 %

 

 

 

 

 

Participació: 56,04%. Hi han 2.968.534 vots vàlids, 60.244 dels quals en blanc (2,03%). Partits amb més del 0,3 % - La candidatura EV-EVC inclou el grup Els Verds Alternativa Ecologista de J.L Feijó (vinculat a nivell estatal amb LV Ecopacifistas) i Els Verds-Opció Verda de Joan Oms (vinculat a Los Verdes) - El logotip indica el partit més votat en cada circumscripció. - (Veure resultats complerts totals i per províncies)

En els anys 2006 i 2007 nou diputats socialistes van renunciar a l'escó (per assumir càrrecs al govern), entre els seus substituts, prenen possessió tres diputats de CpC ; el grup Socialista-Ciutadans pel Canvi queda format per 32 del PSC i 5 de CPC. - El maig de 2009 dos diputats de C's abandonen aquest partit i queden com a independents; un d'ells renuncia al setembre, i la seva substituta s'adscriu a Ciutadans. La composició final és CiU 48 - PSC-CpC 37 - ERC 21 - PP 14 - ICV-EUiA 12 - C's 2 - indep. 1.   Veure llista complerta de diputats

Investidura de José Montilla

Sí

No

Abstenció

24 de novembre de 2006

70 PSC-CPC (37), ERC (21), ICV-EUA (12)

65  CiU (48),
PP (14), C's (3)

-

President: José Montilla (Govern de coalició "Entesa Catalana de Progrés" PSC-CPC, ERC, ICV-EUiA)

Conseller de la Vicepresidència (des de desembre 2008, Vicepresident): Josep Lluís Carod-Rovira

President del Parlament: Ernest Benach , elegit amb 70 vots, que supera Núria de Gispert (UDC), 48; Dolors Montserrat (PP),14 i José Domingo (C's),3

Eleccions 28 de novembre de 2010

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Convergència i Unió

Artur Mas  (CDC)

1.202.830

38,44%

35

9

9

9

62

P. dels Socialistes de Catalunya

José Montilla

575.233

18,38%

18

3

3

4

28

Partit Popular

Alicia Sánchez Camacho

387.066

12,37%

12

1

2

3

18

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra.Unida i Alternativa

Joan Herrera  (ICV)

230.824

7,38%

--- 8 ---

 (ICV,6 EUA,2)

--- 1 --- (ICV,1)

 

--- 1 --- (ICV,1)

--- 10 ---

(ICV,8 - EUA,2)

Esquerra Republicana de C.

Joan Puigcercós

219.173

7,00%

6

2

1

1

10

Ciutadans - P. de la Ciutadania

Albert Rivera

106.154

3,39%

3

 

 

 

3

Solidaritat C. per la Independència

Joan Laporta

  (DC)

102.921

3,29%

--- 3 ---

(SI,2 DC,1)

--- 1 --- (SI,1)

 

 

--- 4 ---

(SI,3 -DC,1)

Plataforma per Catalunya

Josep Anglada

75.134

2,40%

 

 

 

 

 

Reagrupament Independentista

Joan Carretero

39.834

1,27%

 

 

 

 

 

Escons en Blanc - Ciudadanos en Blanco

Antoni Ramon

18.679

0,60%

 

 

 

 

 

Els Verds - Grup Verd Europeu 

Joan Oms (EVOV)

15.784

0,50%

 

 

 

 

 

P.Antitaurí contra el Maltractament Animal - Animalista

Aïda Gascón

14.238

0,45%

 

 

 

 

 

Participació: 59,95%. Hi han 3.129.383 vots vàlids, 91.631 dels quals en blanc (2,93%) - "Solidaritat Catalana per la Independència" és la coalició de Democràcia Catalana (Joan Laporta), Solidaritat per la Independència (López Tena i Bertran), Els Verds-Alternativa Verda, Partit Republicà Català, Catalunya Nació Independència, amb el suport del PSAN -  La candidatura EV-GVE inclou el grup Els Verds Alternativa Ecologista de J.L Feijó, Els Verds-Grup Verd  i Els Verds-Opció Verda de Joan Oms (vinculat a Los Verdes) - El logotip indica el partit més votat en cada circumscripció.- (Veure resultats complerts totals i per províncies)

Inicialment el Grup Mixt s'estructura amb Subgrup Solidaritat Catalana (4 diputats) i Subgrup Ciutadans (3 diputats). El març de 2011 Joan Laporta (Democràcia Catalana) abandona la coalició Solidaritat Catalana i queda no adscrit, dins del Grupo Mixt. Veure llista complerta de diputats

Investidura d'Artur Mas

Sí

No

Abstenció

21 de desembre de 2010  (1ª votació)

62 CiU (62)

73 PSC (28), PP (18),
ICV-EUiA (10), ERC (10),
SI (4), C's (3)

-

23 de desembre de 2010  (2ª votació)

62 CiU (62)

45 PP (18), ICV-EUiA(12), ERC (10), SI (4), C's (3)

28  PSC (28)

President: Artur Mas (Govern de CiU, amb quatre independents, un d'ells militant del PSC)

Vicepresident: Joana Ortega

President del Parlament: Núria de Gispert , elegida amb 77 vots a favor davant de 53 en blanc, un nul i 4 per Antoni Strubell (SI)

Eleccions 25 de novembre de 2012

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Convergència i Unió

Artur Mas  (CDC)

1.116.259

30,73%

26  (CDC,19 U,7)

9 (CDC,7 U,2)

8 (CDC,6 U,2)

7 (CDC,5 U,2)

--- 50 --- CDC,37 UDC,13

P. dels Socialistes de Catalunya

Pere Navarro

524.707

14,44%

14

2

1

3

20

Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí

Oriol Junqueras (ERC)

498.124

13,71%

12 (ERC,19 C.sí,7)

3

3

3

--- 21 --- ERC,19 i.,2

Partit Popular

Alicia Sánchez Camacho

471.681

12,98%

12

2

2

3

19

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra.Unida i Alternativa

Joan Herrera (ICV)

359.705

9,90%

--- 10 --- (ICV,7 EUA,3)

---1 --- (ICV,1)

---1 --- (ICV,1)

---1 --- (ICV,1)

--- 13 --- ICV,10 EUA,3

Ciutadans - P. de la Ciudadanía

Albert Rivera

275.007

7,57%

8

 

 

1

9

Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres

David Fernández (ind.)

126.435

3,48%

3

 

 

 

3

Plataforma per Catalunya

Josep Anglada

60.107

1,65%

 

 

 

 

 

Solidaritat C. per la Independència

Alfons López Tena

46.838

1,29%

 

 

 

 

 

Escons en Blanc

 

28.288

0,78%

 

 

 

 

 

P.Animalista contra el Maltractament Animal

Laia Jorge

20.861

0,57%

 

 

 

 

 

Pirata.cat Pirates de Catalunya

 

18.219

0,50%

 

 

 

 

 

Unión Progreso y Democracia

Ramon de Veciana

14.614

0,40%

 

 

 

 

 

Participació: 67,76%. Hi ha 3.632.588 vots vàlids, dels quals 52.898 en blanc (1,46%) - La llista d'ICV-EUiA inclou també un candidat d'EQUO. - Els tres diputats de CUP-AE són de les CUP, però el juny de 2013 una d'ells dimiteix i és subtituïda per una militant d'Endavant (que és part de la CUP),  La candidatura CUP-AE inclou CUP, Revolta Global, En Lluita, Lluita Internacionalista i altres petits partits. - "Solidaritat Catalana per la Independència" és la coalició de Solidaritat per la Independència, Partit Republicà Català, Els Verds-Alternativa Verda, P.Socialista d'Alliberament Nacional, Catalunya Nació Independència i Bloc Sobiranista Català, amb el suport de Catalunya Acció. El logotip indica el partit més votat en cada circumscripció; el segon lloc és pel PSC a Barcelona, i per Esquerra a Girona, Lleida i Tarragona.

També es presenten Farts.cat (Hartos.org, Ciudadanos en Blanco) 11.702  0,32% - Via Democrática 5.984 0,16% - Unificación Comunista de España 2.582 0,07%, P.R.E. - Izquierda Republicana 826 0,02%, - Socialistes i Republicans pel dret a decidir (impulsada por Mov.Socialista, Republicanos, POSI, Iniciativa Socialismo de Izquierdas, SxR, etc.) 333 0,01%

Degut a no presentar els avals necessaris, la Junta Electoral no ha acceptat les candidatures del PCPC (les quatre províncies), MSR (les quatre), Col.lectius Corrent Roig (B), P. Família i Vida (B), Partit Humanista (B), Ciudadanos de Centro Democrático (B), P. Movimiento Ciudadano 15 Mayo (T). També rebutja les llistes que presenten a Barcelona PRE-Izquierda Republicana i Socialistes i Republicans.

 

Investidura d'Artur Mas

Sí

No

Abstenció

Absent

21 de desembre de 2012 

71 CiU (50), ERC (21)

63 PSC (20), PP (19),
 ICV-EUiA (13),
C's (9), CUP (3)

- 

1 PP (1:Rafael López )

President: Artur Mas (Govern de CiU, amb el suport d'Esquerra; a partir de juny de 2015, govern de Convergència Democràtica, amb el suport d'Unió Democràtica i d'Esquerra Republicana)

Vicepresidenta: Joana Ortega ; des de juny de 2015 Neus Munté

President del Parlament: Núria de Gispert , elegida amb 79 vots a favor davant de 52 en blanc i 3 nuls.

Durant aquesta Legislatura avança el procés independentista 2012-2015. El gener de 2015 la diputada Marina Geli (que passat del PSC al Moviment d'Esquerres) deixa el Grup Socialista i passa a "diputada no adscrita".

El juny de 2015 es trenca la federació que formaven Convergència Democràtica de Catalunya (que tenia en aquell moment 34 diputats) i Unió Democràtica de Catalunya (16 diputats); al juliol de 2015 sis diputats d'Unió s'incorporen al nou partit Demòcrates de Catalunya.

La Legislatura acaba amb CDC 34, ERC 21, PSC 19, PP 19, ICV-EUiA 13, Unió 10, C's 9, DdC 6, CUP 3, MES 1.

Eleccions 27 de setembre de 2015

 

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Junts pel Sí () (1)

Raül Romeva (ind.)

Procés cap a independència

 1.628.714

39,59%

32

CDC,15

ERC,8+ind.2 ME,1  DC,1  ind,5

11 CDC,5 ERC,3+i.1 indep,2

10 CDC,5 ERC,3 

indep,2

9 CDC,4  

ERC,3 indep,2

---62---

CDC,29

ERC,17+3 ME,1 DC,1 ind,11

Ciutadans - P. de la Ciudadanía

Inés Arrimadas

Unitat d'Espanya.   Sense canvis.

736.364

17,90%

17

2

2

4

25

P. dels Socialistes de Catalunya

Miquel Iceta

Unitat d'Espanya. Federalisme

523.283

12,72%

12

1

1

2

16

Catalunya Sí que es Pot
( )  (2)

Lluís Franco Rabell (ind.)

 Reforma constituc., pot arribar a independència

367.613

8,94%

 ---- 9 ----

 ind,2 ICV,2 Podem,4  EUiA,1

----1---- ICV,1

 

----1---- Podem,1

---11--- Podem,5   ICV,3 ind,2 EUiA,1

Partit Popular Partido Popular

Xavier García Albiol

Unitat d'Espanya.   Sense canvis.

349.193

8,49%

8

1

1

1

11

Candidatura d'Unitat Popular Crida Constituent (3)

Antonio Baños (ind.)

Procés cap a independència

337.794

8,21%

---- 7 ----

ind,4 CUP,3

----1---- ind.,1

----1---- ind.,1

----1---- CUP,1

---- 10 ---- CUP,4 ind,6

Unió Democràtica de Catalunya

Ramon Espadaler

Nacionalista català, no independentista

103.293

2,51%

 

 

 

 

 

Partit Animalista contra el Maltractament Animal 

Anaïs Arranz

 

30.157

0,73%

 

 

 

 

 

Recortes Cero - Els Verds (4)

Jordi Martínez Rigol (Rec.0)

Unitat d'Espanya.   Sense canvis.

14.444

0,35%

 

 

 

 

 

Guanyem Catalunya Ganemos (5)

Xavier Salvadó

 

1.167

0,03%

 

 

 

 

 

Pirates de Catalunya - per decidir-ho tot

Enric Pineda

Referèndum sobre independència

327

0,01%

 

 

 

 

 

La Junta Electoral no va acceptar, per manca d'avals, a Girona la llista d'Escons en Blanc (EB queda sense cap candidatura vàlida), a Tarragona la de Pirates de Catalunya  (només s'accepta la llista de Girona) ni la de Guanyem Catalunya a Barcelona

Participació: 77,44 % (si s'inclou el cens de residents a l'estranger, 74,95%). Hi ha 4.114.244 vots vàlids, dels quals 21.895 en blanc (0,53%) -  (1) "Junts pel Sí" és la llista conjunta per assolir la independència de Catalunya en el marc de la proposta d'Artur Mas (que és el candidat a President de la Generalitat, tot i que no encapçala la llista), integrada per independents candidat nº 1 per Barcelona , Assemblea Nacional Catalana2, Òmnium Cultural3, Súmate6, Socialisme Catalunya i Llibertat11 i Catalunya Sí, així com els partits polítics Convergència Democràtica de Catalunya4, Esquerra Republicana de Catalunya5,  Demòcrates de Catalunya22,  Moviment d'Esquerres28, Reagrupament39  i Convergència Democràtica Aranesa PNA; a més Solidaritat per la Independència, Estat Català i Els Verds Alternativa Verda demanen el vot per Junts pel Sí.  Entre els 14 independents elegits en aquesta coalició, distingim els tres que havien estat proposats per Esquerra Republicana - (2) "Catalunya Sí que es pot" és la coalició d'independents1, Iniciativa per Catalunya Verds3, Podem4,  Esquerra Unida i Alternativa6 i Equo - (3) Formen part de la CUP-Crida Constituent tan la mateixa CUP, Endavant, Arran, Poble Lliure, Crida Constituent, En Lluita, Lluita Internacionalsita, Corrent Roig, COS, Constituents per la Ruptura, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i diversos petits partits locals (UM9, COP) i candidats independents (6 dip) - (4) "Recortes Cero - Els Verds" és la coalició d'Unificación Comunista de España, Los Verdes Grupo Verde i Agrupación Ciudadana Progresista.- (5) "Guanyem Catalunya" utilitza les sigles de Ganemos per donar cabuda a Hartos.org i escindits de Podemos, d'Esquerra Unida i de Moviment d'Esquerres.  Veure resultats oficials aquí

Les eleccions de 2015 es plantegen com a eleccions plebiscitàries per part de CDC, ERC i la CUP. Una anàlisi habitual del resultat és la següent:

 

Independentistes

 

intermitjos

 

constitucionalistes

 

 

2015

Junts pel Sí, CUP

1.966.508 - 47,80% - 72 d.

CSQP, Unió, Guanyem, Pirata

blanc i PACMA

  472.400 - 11,48% - 11 d.

   52.052 - 1,27% - 0 d.

C's, PSC, PP, R 0 LV

1.623.284 - 39,46% - 52 d.

 

Investidura d'Artur Mas /

Sí

No

Abstenció

10 de novembre de 2015  (1ª votació)

62 Junts pel Sí (62) (CDC,ERC,DdC,MES,indep.)

73 C's (25), PSC (16), CSQP (11) (Podem, ICV,EUA),
PP (11), CUP (10)

-

12 de novembre de 2015  (2ª votació)

62 Junts pel Sí (62) (CDC,ERC,DdC,MES,indep.)

73 C's (25), PSC (16),
 CSQP (11) (Podem, ICV,EUA)
PP (11), CUP (10)

-

 

Investidura de Carles Puigdemont /

Sí

No

Abstenció

10 de gener de 2016  (1ª votació)

70 Junts pel Sí (62), CUP (8)

63 C's (25), PSC (16),
CSQP (11)

 (Podem, ICV,EUA),
PP (101

2  CUP

 (2:Josep M.Busqueta, Gabriela Serra)

President de la Generalitat: Carles Puigdemont /, govern de Junts pel Sí (consellers de CDC, ERC i independents)

Vicepresident: Oriol Junqueras /

Presidenta del Parlament: Carme Forcadell (ind.//) elegida amb 77 vots a favor (Junts pel Sí, CUP i 5 de CSQP) davant de 57 en blanc i 1 nul.

En formar govern Carles Puigdemont (13-1-2016) renuncien a l'escó 4 diputats de Junts pel Sí (Artur Mas, de CDC i tres d'ERC); segueix la mort de la diputada independent Muriel Casals (14-2-2016); en incoporar-se els substituts, dels 62 diputats de Junts pel Sí, 29  són de CDC, 15 d'ERC, 4 independents proposats per ERC, 3 de Demòcrates de Catalunya, 1 de MES i 10 independents. El juliol de 2016 els diputats de CDC passen a ser-ho del Partit Demòcrata Català, després anomenat Partit Demòcrata Europeu Català. El juny de 2017 el diputat Germà Gordó abandona el PDECat i el Grup Junts pel Sí i passa a ser diputat no adscrit.

Dins del Grup Catalunya Sí que Es Pot, la dimissió el novembre de 2015 del diputat tarragoní de Podem, substituïut per Hortènsia Grau, d'Iniciativa, deixa el grup amb 4 d'ICV, 4 de Podem, 1 d'EUiA i 2 independents.

També el gener de 2016 la CUP fa 4 canvis (dos per renúncia i dos pel pacte amb Junts pel Sí), que deixen el grup amb 4 militants de la CUP, 5 independents i una del COP/Decideix Ripollet. El setembre de 2016 la diputada de Decideix Ripollet plega i els substitut és un independent.

 

Moció de confiança de Carles Puigdemont (PDC/)

Sí

No

Abstenció

29 de setembre de 2016 

72 Junts pel Sí (62), CUP (10)

63 C's (25), PSC (16),
CSQP(11) (Podem,ICV,EUA)

  PP (10)

Eleccions 21 de desembre de 2017

 

 

 

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Ciutadans - P. de la Ciudadanía

Inés Arrimadas

Unitat d'Espanya.

Article 155.

1.109.732

25,35%

24

4

3

5

36

Junts per Catalunya () (1)

Carles Puigdemont (PDECat)

Independència.

Suport a presos

948.233

21,66%

17

7

6

4

34

Esquerra Republicana de Catalunya –

Catalunya Sí  (2)

Oriol Junqueras (ERC)

Independència.

Suport a presos.

935.861

21,38%

18

4

5

5

32

P. dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)  (3)

Miquel Iceta

Unitat d'Espanya.

Article 155

606.659

13,86%

13

1

1

3

17

Catalunya en Comú – Podem ( )  (4)

Xavier Domènech (CenC)

 Reforma constituc.

Contrari a art. 155

326.360

7,46%

7

1

8

Candidatura d'Unitat Popular 

Carles Riera

Independència.

Suport als presos.

195.246

4,46%

3

1

4

Partit Popular Partido Popular

Xavier García Albiol

Unitat d'Espanya.

   Article 155.

185.670

4,24%

3

1

4

Partit Animalista contra el Maltractament Animal 

Anna Bayle

 

38.743

0,89%

Recortes Cero - Els Verds (5)

Nuria Suárez

Unitat d'Espanya.

   Article 155.

10.287

0,24%

Per un Món més Just

Mar Martínez

 

577

0,01%

Diàleg Republicà

Emma Solé

Independència

Ret.

La Junta Electoral no va acceptar, per manca d'avals, a Barcelona les llistes de “Convergents”, “La Familia, Paz y Libertad”, “Familia y Vida”, “Unidos y Socialistas por la Democracia” (coalició de Unidos Sí i Democracia Efectiva) i Democracia Nacional, i a Tarragona la de Ciudadanos Libres Unidos (CILUS). Pel que fa les candidatures de “Per un Món més just” van presentar prou avals les de Girona i Lleida, però no les de Barcelona i Tarragona.

Participació: 81,94 % (si s'inclou el cens de residents a l'estranger, 79,09%). Hi ha 4.376.799 vots vàlids, dels quals 19.431 en blanc (0,44%) -  (1) "Junts per Catalunya" és la llista encapçalada pel president Carles Puigdemont (des de Brussel·les) amb la participació de PDECat (12 diputats), CDC, i independendents (24 dip.), entre els que destaca Jordi Sánchez, que és a la presó, president de l’ANC fins el momento de presentar-se les llistes; rep el suport de Reagrupament i d’Els Verds-AV. – (2)  Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Si és la candidatura formada per ERC (27 dip.), Demòcrates de Catalunya (1 dip.), Moviment d’Esquerres i independents (6 dip.), encapçalada per Oriol Junqueras, que és a la presó. - (3) La llista del PSC inclou candidats de Units per Avançar (partit hereu d’Unió Democràtica, 1 dip.) i Federalistes d’Esquerres (1 dip.). – (4) Catalunya en Comú – Podem inclou el Catalunya en Comú (que s’acaba de constituir amb intenció d’integrar els altres 4 partits), Barcelona en Comú (3 dip.), Podem Catalunya (2 dip.), Iniciativa per Catalunya Verds (2 dip.) i EUiA (1 dip.). - (5) "Recortes Cero - Els Verds" és la coalició d'Unificación Comunista de España, Los Verdes Grupo Verde i Partido Demócrata Social Autonomista.

Veure resultats oficials aquí

Les eleccions de 2017 es plantegen inevitablement com una confrontació entre dos grans blocs, independentistes contra unionistes, o bé com a la comparació entre partidaris i adversaris de l’article 155.

 

Independentistes.

Contraris al 155

Unionistes. Contraris al 155

 

Constitucionalistes. Partidaris del 155

 

 

2017

Junts per Cat.,

ERC, CUP

2.079.340 - 47,50% - 70 d.

CenComú

  326.360 - 7,46% - 8 d.

C's, PSC,

PP, R 0 LV

1.912.348 - 43,69% - 57 d.

blancs, PACMA PUMMJ

   58.751 - 1,34% - 0 d.

L’onze de gener de 2018 el jutge Pablo Llarena denega als tres diputats que són a la presó (Oriol JunquerasERC, Jordi SánchezJxCat i Joaquim FornJxCat) el dret a assistir al Parlament en la seva sessió constitutiva, però sí que estableix l’opció de delegar el vot (opció que també volien impedir C’s i PP). Alguns exconsellers, tot i haver estat elegits diputats, renuncien a l’escó, com a forma de mostrar al jutge Llarena la seva desvinculació de la política, així Carles MundóERC (8 de gener) i Joaquim FornJxCat (23 de gener); Carme Forcadell manté l’escó però renuncia a ser Presidenta del Parlament; també Artur Mas deixa la Presidència del PDECat (8 de gener).

El Parlament de Catalunya es constitueix el  17 de gener de 2018, escollint Roger Torrent (ERC) com a President i una Mesa amb majoria absoluta independentista, amb dos membres de JxCat, dos d’Esquerra, dos de Ciutadans i un del PSC. En la votació no participen els 5 diputats que són a Brussel·les: Carles PuigdemontJxCat, Antoni ComínERC, Meritxell SerretERC, Lluis PuigJxCat i Clara PonsatíJxCat, però sí voten per delegació els que estan presos, de forma que partits sobiranistes sumen 65 vots (dels 70 possibles), suficients per superar els 56 del candidat de Ciutadans José María Espejo-Saavedra i 9 abstencions (vuit de CenC-Podem i una, desconeguda).

JxCat, ERC i CUP arriben a l’acord de donar suport a la candidatura a la Presidència de la Generalitat de Carles Puigdemont (que fa un viatge a Dinamarca el 22 de gener), que Roger Torrent formalitza el 26 de gener, però el Tribunal Constitucional, a instància del Govern espanyol, prohibeix el 27 de gener la investidura d’un candidat que no sigui present  (situació que, de fet, donaria lloc a la detenció de Puigdemont). Roger Torrent  suspèn el Ple d’investidura, previst pel 30 de gener.

L’u de març el Parlament aprova una resolució de reconeixement de Carles Puigdemont com a president legítim; hores després, Puigdemont anuncia des de Brussel·les que renuncia provisionalment a ser candidat i que proposa per aquesta presidència “autonòmica” a Jordi SánchezJxCat. El 5 de març Jordi Sánchez esdevé formalment candidat, però el Ple d’Investidura programat pel 12 de març es suspèn en no donar el Tribunal Suprem l’autorització perquè Sánchez, que segueix ingressat a la presó d’Estremera, pugui participar en el Ple. Quan el jutge Pablo Llarena convoca davant el Tribunal Suprem 6 dels imputats, es precipita la renúncia de Jordi Sánchez i es proposa a Jordi TurullPDECat/JxCat com a candidat a President de la Generalitat, del que es fa la sessió d’investidura el 22 de març, amb un discurs tebi del candidat, que no obté la majoria absoluta, degut a l’abstenció de la CUP. 

Investidura de Jordi Turull

Sí

No

Abstenció

Absemts

22 de març de 2018  (1ª votació)

64 Junts pel Cat. (33), ERC (31)

65 C's (37), PSC (16),
CenC-Podem(8), PP (4)

4  CUP

2: Junts x Cat. (Puigdemont)

  ERC (Comín)

En acabar la primera votació, abans de viatjar a Madrid, renuncien a l’escó Marta RoviraERC, Carme ForcadellERC i Dolors BassaERC.  El 23 de març el jutge Pablo Llarena estableix per quins delictes es procesa a cada imputat. Així, es processa per rebel·lió a 13 persones: Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí, Mireia Rovira (que estan a l’estranger), Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Joaquim Forn (que porten ja mesos en presó provisional), Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa, ordenant l’immediat ingrés a presó d’aquests cinc últims. Degut a l’empresonament de Turull, es suspèn la segona votació de la sessio d’investidura, substituïda per un debat parlamentari (24 de març) i una declaració institucional en què es crida a fer un Front Democràtic amb suport de JxCat, ERC, C.en Comú Podem i CUP.

Tot i insistir en què Carles Puigdemont pot ser candidat a President, Junts per Catalunya formalitza la candidatura de Jordi Sánchezind/JxCat (a partir de la petició del Comitè de Drets Humans de l’ONU de que es respectin els seus drets); Roger Torrent el proposa com a candidat el 7 d’abril, però no obté el vist-i-plau del Tribunal Suprem per ser present en la sessió d’investidura. Abans que expiri el  termini de dos mesos (seria el 22 de maig), Puigdemont proposa com a candidat al diputat Quim Torra (ind./JxCat), amb la primera sessio d’investidura el 12 de maig. El dia 13 la CUP decideix definitivament abstenir-se en la votació, tot i alertar del risc de caure en l’autonomisme, i el dia 14 Torra és elegit President. En la votació participen, mitjançant la delegació de vot, els diputats Puigdemont i Comín, sense que el Govern espanyol presenti recurs.

Investidura de Quim Torra

Sí

No

Abstenció

Absemts

12 de maig de 2018  (1ª votació)

66 Junts pel Cat. (34), ERC (32)

65 C's (37), PSC (16),
CenC-Podem(8), PP (4)

4  CUP

14 de maig de 2018  (2ª votació)

66 Junts pel Cat. (34), ERC (32)

65 C's (37), PSC (16),
CenC-Podem(8), PP (4)

4  CUP

President: Quim Torra (indep./ JxCat). Govern de JxCat i ERC.

Vicepresident: Pere Aragonès

President del Parlament: Roger Torrent, elegit amb 65vots a favor davant de 56 per C’s i 8  en blanc.

L’octubre de 2018 el jutge Llarena dictamina la suspensió de 7 diputats (Puigdemont, J Sánchez, Rull i Turull de Junts per Catalunya, i Junqueras, Romeva i Comín d’Esquerra); després de diverses controvèrsies, només Junqueras i Romeva demanen la delegació de vot, mentre els altres cinc no reconeixen la suspensió i perden el dret a votar en el Ple, que queda en una situación d’empat entre independentistes (ERC 31, Junts 30, CUP 4) i no independentistes (C’s 36, PSC 17, EnC-P 8, PP 4). El febrer de 2019 la diputada Elisenda Alemany anuncia la seva incorporació a les llistes d’ERC, per aquest motiu deixa el Grup En Comú – Podem i passa a ser diputada no adscrita; per l’abril de 2019 renuncia a l’escó.

El maig de 2019 renuncien a l’escó Oriol JunquerasERC, Jordi SánchezJxCat, Josep RullJxCat i Jordi TurullJxCat en ser elegits diputats al Congrés. L’octubre de 2019 Raül RomevaERC perd l’escó en aplicación de la sentencia del Tribunal Suprem sobre el judici del Procés. Definitivament, el febrer de 2020 deixen el seu escó Carles Puigdemont i Toni Comín en prendre possessió com diputats del Parlament Europeu. Tots ells són substituïts pel següent candidat en la llista corresponent.

Moció de censura de  Lorena Roldán (C’s)

Sí

No

Abstenció

Absemts

7 d’octubre de 2019

40   C’s (36), PP (4)

76 JxCat (33), ERC (31)
CenC-Podem(8), CUP (4)

17  PSC

2  JxCat (1, Puigdemont)

    ERC  (1, Comín)

L’agost de 2020 es produeix el trencament entre Junts per Catalunya (que acaba de constituir-se com a partit polític) i el PDECat; molts diputats del grup Junts tenien la doble militancia, però només quatre d’ells (Castells, Clara, Font i Macià) romanen en el PDECat; se’ls afegirà Maria Senserrich quan prendrà possessió substituint Torra el novembre de 2020; fins a final de legislatura seguirán adscrits al Grup Parlamentari Junts per Catalunya.

El president de la Generalitat Quim Torra és inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el desembre de 2019 (degut a una pancarta penjada al Palau de la Generalitat abans de les eleccions espanyoles d’abril de 2019); la inhabilitació no s’aplica al seu càrrec com a President, però sí al de diputat, amb l’acceptació del president del Parlament Roger Torrent (gener de 2020), però no de la coalició Junts per Catalunya, que no el substiteix per un altre diputat.  El setembre de 2020 el Tribunal Suprem fa ferma la sentencia, que l’inhabilita també com a President. El vicepresident Pere Aragonès assumeix les funcions de president. Els partits independentistes decideixen no presentar cap candidat a la investidura i deixar transcórrer els 60 dies previstos, passats els quals es convoquen eleccions automàticament.

Eleccions 14 de febrer de 2021

 

 

 Independència

Vots

%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

P. dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)  (1)

Salvador Illa

No

654.766

23,03%

23

3

3

4

33

Esquerra Republicana de Catalunya

Pere Aragonès

Sí

605.581

21,30%

19

4

5

5

33

Junts per Catalunya (2)

Carles Puigdemont

Sí

570.539

20,07%

16

7

5

4

32

Vox

Ignacio Garriga

No

218.121

7,67%

7

1

1

2

11

En Comú Podem – Podem en Comú (3)

Jessica Albiach  (Podem)

No

195.345

6,87%

7

1

8

Candidatura d'Unitat Popular – Un nou cicle per guanyar  (4)

Dolors Sabaté

Sí

189.924

6,68%

5

2

1

1

9

Ciutadans - P. de la Ciudadanía

Carlos Carrizosa

No

158.606

5,58%

5

1

6

Partit Popular Partido Popular (5)

Alejandro Fernández

No

109.453

3,85%

3

3

Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat)

M. Àngels Chacón

Sí

77.229

2,72%

Recortes Cero - Grup Verd – Municipalistes (6)

Nuria Suárez

No

12.783

0,45%

Moviment Primàries per la Independència

Laura Ormella

Sí

6.017

0,21%

Front Nacional de Catalunya (7)

Albert Pont (ind.)

Sí

5.003

0,18%

Partit Nacionalista de Catalunya

Marta Pascal

Sí

4.560

0,16%

P.Comunista del Treballadors de Catalunya

Domènec Merino

4.515

0,16%

Izquierda en Positivo

Celia Cánovas

No

2.073

0,07%

Eleccions convocades, segons el mecanisme automàtic en  cas de no haver estat investit un nou President de la Generalitat, pel 14 de febrer de 2021. Davant els greus indicadors de la tercera onada de la pandemia del COVID-19, el 15 de gener un decret el Govern de la Generalitat, d’acord amb tots els partits parlamentaris, posposa la celebració de les votacions fins el 30 de maig (en la data discrepa el PSC, així com Vox). El 19 de gener el T.S.J.C. suspèn aquest decret, atenent recursos presentats per PACMA, Lliga Democràtica, Federalistes d’Esquerra, Izquierda en Positivo, Impulso Ciudadano i dos particulars.

 (1)  La llista del PSC inclou candidats d’Units per Avançar3 i Federalistes d’Esquerres12.  - (2)  Junts per Catalunya és un partit polític fundat el 2020 que inclou en les seves llistes candidats de Joventut Nacionalista de Catalunya14, Demòcrates de Catalunya16, Els Verds Alternativa Verda35, Reagrupament65, Solidaritat Catalana per la Independència47, Acció per la República10, Moviment d’Esquerres43 (MÉS) i Independentistes d’Esquerres33.  – (3) Coalició de Catalunya en Comú, Podem Catalunya i Esquerra Unida; per primer cop no inclou EUiA, que dóna suport a ERC. -  (4) La llista del PP inclou candidats de Barcelona pel Canvi3 i independents2 -  (5)  “CUP-Un nou cicle per guanyar” és la coalició de CUP2, Capgirem, Pirates de Catalunya i Guanyem Catalunya1 (aquest últim articulat a partir de Guanyem Badalona) – (6) Coalició de Unificación Comunista de España1, Los Verdes Grupo Verde i Vecinos Municipalistas5. - (7) La candidatura de l’ultradretà F.N.C. inclou independents1, Via Única i Renaixença Nacional Catalana.

Altres candidatures: Som Terres de l’Ebre (T) 1.415 0,05%,  Per Un Món Més Just 1.339 0,05%, Unión Europea de Pensionistas (Gi) 635 0,02%, Escons en Blanc (Ll, ) 59 0,02%, Unidos por la Democracia + Jubilados  (coalició de Unidos Sí, DEf, PSDJE i Somos España) (T) 429 0,02%, Alianza por el Comercio y laVivienda (Gi)  173 0,01%, SUPORT Civil Català (Ll) 137 0,00%, Mov. Corrent Roig (amb el suport d’Assemblea de Represaliats) (T)  94 0,00%.

La Junta Electoral no va acceptar, per manca d'avals les llistes de Per un Món Mes Just (B), Escons en Blanc (B, T) i Unidos por la Democracia (B); a més, aquest requisit deix completament fora de les elecciona al PACMA (es presentava a B, G, T), P.C.P.C. (les quatre llistes), VOLT  Europa (B), Familia y Vida (B), i AE Lleida en Marxa. No presenta les signatures requerides la coalicióUnitat Primer d’Octubre  (Força Catalunya, Bloc Sobiranista Català i Somos Andaluces), encapçalada per Santiago Espot.   Tanmateix Lliures i Lliga Democràtica no es presenten després de negociar anar en les lllistes del PSC. Veure candidatures completes.

 

Investidura de Pere Aragonès

Sí

No

Abstenció

Absemts

26 de març de 2021  (1ª votació)

42  ERC (33),  CUP (9)

61 PSC (33), Vox(11),
CenC-Podem(8),

C’s (6), PP (3)

32 JxCat (32)

30 de març de 2021  (2ª votació)

42  ERC (33),  CUP (9)

61 PSC (33), Vox(11),
CenC-Podem(8),

C’s (6), PP (3)

32 JxCat (32)

 

 

Segona investidura de Pere Aragonès

Sí

No

Abstenció

Absemts

21 de maig de 2021  (1ª votació)

74  ERC (33),  JxCat (32),

CUP (9)

61 PSC (33), Vox(11),
CenC-Podem(8),

C’s (6), PP (3)

President de la Generalitat:  Pere Aragonès (ERC), amb Consellers d’ERC i JxCat; des d’cotubre de 2022 només ERC. Els pressupostos de 2023 són aprovats amb els vots d’ERC, PSC i C.enComú.

Vicepresident:  Jordi Puigneró (Junts x Catalunya) – fins 28 setembre de 2022, en què queda vacant

Presidenta del Parlament: Laura Borràs (Junts),  escollida en segona votació amb 64 vots contra els 50 d’Eva Granados (PSC), 20 en blanc i 1 que no vota. En la primera volta Borràs 65, Granados 42,  Elisa García Fuster (Vox) 11, blancs 16 i no vota 1. El juliol del 2022 la Mesa del Parlament la suspèn de les seves funcions de Presidenta, però no s’hi escull un nou president del Parlament; n’assumeix les funcions la Vicepresidenta primera Alba Vergès (ERC)

Resultats per circumscripcions

 

1980

1984

1988

1992

 

 

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

CiU

28,0

27,2 26

37,1 7

28,2 5

23,6 5

47,0

44,3 41

59,6 11

57,7 10

48,1 10

46,0

48,3 39

56,6 11

54,2 9

47,9 10

46,7

44,6 41

54,3 11

53,6  9

45,8  9

PSC

22,6

23,1 22

19,6 4

19,2 3

20,5 4

30,2

32,2 29

21,5  4

19,9 3

26,7 5

29,2

31,5 28

23,8 5

23,2 4

27,1 5

27,8

28,8 27

21,8 4

21,8  4

26,5  5

PSUC/IC  

18,9

20,8 20

9,3 1

10,6 1

15,0 3

5,6

6,1  5

3,1

2,8

5,3 1

7,8

8,8  8

3,9

3,6

5,5 1

6,6

7,4 6

3,3

2,8

4,7  1

NE / EEC

1,6

1,5

2,4

1,8

1,8

1,2

1,1

1,5

1,6

1,8

(IC)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PCC

 

 

 

 

 

2,4

2,7

0,9

1,2

1,4

(IC)

 

 

 

 

0,8

0,9

0,4

0,3

0,5

SC/CP / PP

2,4

2,6

1,4

 

3,0

7,7

7,5  7

5,6  1

8,8  1

10,2 2

5,3

5,2  4

3,7

6,2 1

7,1 1

6,0

5,9 5

3,9

6,9  1

7,7  1

CC-UCD

10,7

8,1 7

15,1 3

23,4 4

19,6 4

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CDS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3,8

3,8  3

3,2

4,3

4,0

0,9

1,0

0,5

0,7

0,7

ERC

8,9

8,3 8

10,6 2

12,2 2

10,4 2

4,4

4,,1 3

6,1  1

5,7  1

4,6

4,1

3,7  3

5,5 1

5,9 1

5,3 1

8,0

7,2 6

11,6 2

9,8 1

9,1  2

PSA

2,7

3,0 2

1,3

0,6

1,9

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

UPS

1,2

1,3

0,5

0,6

1,0

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PCOC

0,5

0,6

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FN

1,0

0,9

1,0

1,3

1,5

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BEAN-UP

0,5

0,5

0,3

0,5

0,4

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

AV-MEC

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0,6

0,5

0,9

0,7

0,5

0,4

0,2

0,6

1,0

1,1

EV-UV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0,5

0,6

0,5

 

 

ARM

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0,5

0,4

0,4

0,5

1,4

Partits amb més del 0,5% de vots en cada elecció

 

1995

1999

2003

2006

 

 

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

CiU  

40,9

39,0 34

48,7 9

49,7 8

43,2 9

37,7

35,1 31

48,5 9

48,1 8

41,3 8

30,9

28,8 25

38,6  7

41,4  7

33,7  7

31,5

29,9 27

38,2 7

40,0 7

32,4 7

PSC  PSC-CPC

24,8

25,4 22

25,6 5

19,3 3

23,1 4

37,8

40,0 36

29,2 5

29,5 5

34,1 6

31,1

33,1 29

23,6  4

22,4  4

28,2  5

26,8

27,9 25

22,1 4

22,0 3

26,0 5

ERC

9,5

8,7  7

12,3 2

12,8 2

11,0 2

8,6

7,7  7

12,8 2

11,6 1

10,5 2

16,4

15,1 13

21,9  4

19,9  3

19,0  3

14,0

12,6 11

19,2 4

17,7 3

17,6 3

PP

13,1

13,6 12

7,8 1

12,2 2

14,3 2

9,5

9,9  8

6,0  1

7,9  1

10,6 2

11,9

12,5 11

8,0  1

9,6  1

11,8 2

10,6

11,1 10

7,2  1

9,1 1

11,0 2

ICV

9,7

11,2 10

4,0

4,1

6,4 1

2,5

3,3  3

(PSC)

(PSC)

(PSC)

7,3

8,0  7

5,3  1

4,3

5,2 1

9,5

10,4  9

7,6  1

6,6 1

6,5 1

EUA

PCC:(IC)

 

 

 

 

1,4

1,6

0,9

0,5

0,8

(ICV)

 

 

 

 

(ICV)

 

 

 

 

EV CEC

(IC)

 

 

 

 

0,7

0,7

0,7

0,6

0,6

(ICV)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

AEC/EVAE

0,4

0,4

0,4

0,4

0,4

(EVCEC)

 

 

 

 

0,5

0,7

0,6

 

 

 

 

 

 

 

EV EVC

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0,6

0,8

0,6

 

0,5

C's

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3,0

3,5  3

0,9

0,9

2,4

 

 

2010

2012

2015

2017 

 

 

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

JuntsSí

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

39,6 

36,0 32

56,0 11

55,1 10

41,6 9

 

 

 

 

 

CiU  

38,5

36,8 35

45,1 9

46,9 9

39,3 9

30,7

28,1 26

42,9  9

43,0  8

31,7  7

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CDC/JxCat

(CiU)

 

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

(J)

 

 

 

 

 21,6

 19,0.17

 36,6.7

32,5.6 

 21,7.4

UDC

(CiU)

 

 

 

 

(CiU)

 

 

 

 

2,5

2,4

2,1

3,5

2,7

 

 

 

 

 

ERC

7,0

6,3  6

9,2  2

9,1 1

8,5 1

13,7

12,7  12

17,8  3

17,4  3

15,1  3

(J)

 

 

 

 

21,4 

 20,6.18

 21,7.4

 26,7.5

 23,7.5

SI

3,3

3,1  3

4,7  1

3,1

3,4

1,3

1,2

1,7

1,4

1,5

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PSC

18,3

19,2 18

14,2  3

14,8 3

18,4 4

14,4

15,4  14

10,0  2

10,4  1

13,6  3

12,7

13,7 12

8,7 1

8,4 1

11,8 2

 13,8

 15,1.13

 8,6 1

 9,0 1

 11,7.2

PP

12,3

12,8 12

8,6  1

10,2 2

13,3 3

13,0

13,2  12

9,6  2

11,3  2

14,9  3

8,5

8,8 8

5,9 1

7,3 1

8,9 1

 4,2

 4,3  3

 2,8

 4,5

 4,6  1 

C's

3,4

3,8  3

1,7

1,5

2,7

7,6

8,4  8

3,6

3,3

7,2  1

17,9

18,8 17

12,5 2

11,6 2

19,4 4

25,3 

26,4.24 

 19,5.4

 16,9.3

27,3.5 

ICV-EUA

7,4

8,2  8

4,8  1

4,0

5,1 1

9,9

11,1  10

5,9  1

5,4  1

6,8  1

(CSQP)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

C SQP /
CenC-P

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8,9

10,1 9

4,8 1

4,3

6,4 1

 7,4

 8,4 7

4,0 

 3,9

 5,3 1

PxC

2,4

2,4

2,2

1,8

2,6

1,6

1,9

1,0

0,6

1,1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CUP

 

 

 

 

 

3,5

3,4  3

4,2

3,0

3,6

8,2

8,2 7

8,6 1

8,1 1

7,4 1

4,4 

 4,4 3

 5,3 1

 5,0

 4,0

RI.cat

1,3

1,0

3,2

2,2

0,9

 

 

 

 

 

(J)

 

 

 

 

 (J)

 

 

 

 

EB-CenB

0,6

0,6

0,7

0,6

0,4

0,8

0,8

0,5

0,7

0,6

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PACMA

0,5

0,5

0,4 

0,2

0,3 

0,6

0,6

0,4

0,3

0,6

0,7

0,8

0,5

0,4

0,7

 0,9

 0,9

 0,6

 0,5

 0,8

EV-GVE

0,5

0,5

0,5

0,3

0,5

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2021

 

 

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

Cat.

Barc

Gir

Llei

Tarr

PSC

23,0

25,0 23

15,1 3

15,0 3

20,0 4

ERC

21,3

20,4 19

21,8 4

26,6 5

24,5 5

Junts

20,0

17,9 16

32,7 7

28,0 5

19,3 4

CUP

6,6

6,3 5

9,0 2

7,4 1

6,8 1

EnC-P

6,8

7,7 7

4,0

3,2

4,9 1

Vox

7,7

7,8 7

6,1 1

5,5 1

9,4 2

C’s

5,5

6,1 5

3,2

3,2

5,2 1

PP

3,8

4,0 3

2,0

3,5

4,3

PDEcat

2,7

2,5

3,2

4,6

2,8

R.0 GVM

0,4

0,5

0,2

0,2

0,3

 

 

 

 

Guanyadors per comarques  (Veure resultats per vegueries  i per comarques)

 

CiU

Junts

ERC

PSC

PSUC

CC-UCD

C’s

1980

29 comarques

 

 

Garraf, Segrià

Baix Llobregat, Vallès Occidental

Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Terra Alta

 

1984

37 comarques

 

 

Baix Llobregat

 

 

 

1988

40 comarques

 

 

Baix Llobregat

 

 

 

1992

40 comarques

 

 

Baix Llobregat

 

 

 

1995

41 comarques

 

 

 

 

 

 

1999

35 comarques

 

 

PSC: Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Vallès Occidental

PSC-ICV: BaixPenedès,  Tarragonès

 

 

 

2003

35 comarques

 

 

Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Tarragonès, Vallès Occidental

 

 

 

2006

38 comarques

 

 

Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental

 

 

 

2010

41 comarques

 

 

 

 

 

 

2012

40 comarques

 

 

Baix Llobregat

 

 

 

2015

 

Junts pel Sí: 42 comarques

 

 

 

 

 

2017

Junts per Catalunya:

29 comarques.

(4) Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, Alta Ribagorça

(9): Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occ., VallèsOriental, Garraf, Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Val d’Aran

2021

Junts per Catalunya:

24 comarques

(10): Anoia, Baix Camp, Priorat,

Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta,

Noguera, Segrià, Alta Ribagorça

(8): Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occ., Vallès Oriental, Garraf. Baix Penedès, Tarragonès, Val d’Aran

 

CiU

Junts

 

PSC

PSUC

CC-UCD

C’s

 Nombre de comarques: 38 (fins 1987), 41 (de 1987 a 2015), 42 (des de 2015)

 

 

Veure aprovació de l'Estatut

Veure resultats complerts i per vegueries i per comarques

Veure Llista complerta de diputats - Veure Grups Parlamentaris

Veure Diputats per circumscripcions - Veure Governs de la Generalitat

Veure distribució de diputats amb aplicació d'altres sistemes electorals

Veure percentatge de vots en totes les eleccions a Catalunya

Veure projecció pel Parlament de Catalunya a partir d'eleccions generals, municipals i europees

Tornar a històriaelectoral.com

Pàgina web del Parlament de Catalunya

Si coneixeu alguna informació complementària de les que aquí s'hi exposen, adreceu-vos a carlestrek@hotmail.com. Agraïm la col·laboració de José Luis Manchobas