Catalunya:

Estatuts d'Autonomia

i procés sobiranista 1979 - 2016

Estatut de Catalunya de 1979

El 29 de setembre de 1977 el President del Govern Espanyol Adolfo Suárez signa el decret que restaura la Generalitat de Catalunya, i reconeix com al seu president a Josep Tarradellas.

Simultàniament a l'elaboració de la Constitució de 1978, que preveu la formació de Comunitats Autònomes, l'Assemblea de Parlamentaris (formada por tots els diputats i senadors catalans elegits en les eleccions de 1977) designa un grup de 20 ponents que es reuneixen en el Parador de Sau per redactar l'avantprojecte d'Estatut.

El 6 de desembre de 1978 se celebra a tota Espanya el referèndum per aprovar la Constitució Espanyola. A Catalunya, amb una participació del 67,91%, el Sí rep 2.701.870 vots (91,09%), amb 126.462 vots en blanc (4,26%) i 137.845 en contra (4,65%)

Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya

Assemblea de Parlamentaris (diputats i senadors catalans), 29 de desembre de 1978

Sí  58    diputats del PSC (17), diputats d'UCD (8), diputats del PSUC (8), diputats de Minoria Catalana (Convergència, 6, ERC, 1, Unió Dem.CA, 1), diputats d'U.Centre de  Catalunya (1), diputat d'AP (1), senadors d'Entesa dels Catalans (PSC, PSUC i indep.) (11), senadors de DiC (Convergència, 2), senador d'UCD (1), senador d'ERC (Audet, en el Grup Mixt) (1)

Abstencions 1  senador Xirinachs (1)

No  0

Absents 4    diputats de PSC (Fuentes), CDC (Sendra), UCD (Sàrraga) i ERC (Arana)

L'avantprojecte va ser debatut en la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, presidida per Emilio Attard (UCD) que va retallar considerablement el seu contingut

Aprovació per la Comissió Constitucional de l'Estatut de Autonomia de Catalunya

 

Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, 13 d'agost de 1979 

Representants de l'Assemblea de Parlamentaris catalans, 13 d'agost de 1979

Sí   34  UCD (16), PSOE (9), PCE-PSUC (2), PSC (2), CiU (2), PNV (1), PSE (1), ACL (grup CD) (1)

Sí   20  PSC (8: Andreu i Abelló, R. Guerra, Lluch, Pau i Pernau, Reventós, Sobrequés, Subirats, Verde i Aldea), CC-UCD (5: Arnau, Canyellas, Casals, Ferrer i Profitós, Moreta), PSUC (3: Benet, López Raimundo, Solé Barberà), CiU (3: Alavedra, Cuatrecases, Trias Fargas), ACL (grup CD) (1: Senillosa)

Abstencions 1    PSA (1)

Abstencions 1    ERC (1: Heribert Barrera)

No  1     FN (UN) (1)

No  0

Absents  0  

 

El projecte d'Estatut va ser aprovat simultàniament per la Comissió Constitucional del Congrés i pels representants de l'Assemblea de Parlamentaris catalans (la tercera part dels diputats i senadors elegits a Catalunya en les eleccions de 1979).

 

Referèndum d'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de C.
25 d'octubre de 1979

 

 

 

 

Partits que ho sol·liciten

 

Vots

%

PSC, CC-UCD, PSUC, CiU, ERC, ACL, FNC, PTC, FEA

 

2.327.038

88,62%

No

AP, Fuerza Nueva, FE-JONS

 

204.957

7,81%

blancs

P.S.de Andalucía

 

93.784

3,57%

nuls

(PSAN demana abstenció)

 

12.576

 

total

Cens: 4.451.796. Participació: 59,30%

 

2.639.951

 

Després de ser aprovat per referèndum, l'Estatut de 1979 és aprovat definitivament per les Cortes Espanyoles.

Aprovació de l'Estatut de Autonomia de Catalunya

 

Congrés dels Diputats, 29 de novembre de 1979  veure Diari de Sessions

Senat, 13 de desembre de 1979

Sí   303  UCD (168), PSOE (98), PCE-PSUC (23), PSC (17), CiU (9), PNV (7), PSE (6), ACL (Grup CD) (2), ERC (1), EE (1), PAR (1), UPN (1)

Sí   168  UCD (118), PSOE (61), PNV (8), PSC+ind. (G.Catalunya, Dem. i Soc.) (8), ERC (G.Catalunya, Dem. i Soc.) (2), ADEI (2), PSUC (1), CiU (1), CP Menorca (1),  indep. (1)

Abstencions 13    AP (Grup CD) (6), PDProg (Grup CD) (1), PSA (5), UPC (1)

Abstencions 3    AP (2), ADEI de Sòria (1)

No  1     FN (UN) (1)

No  1      AP (1)

Absents  31    HB (3) i altres no identificats

Absents  36    HB (1) i altres no identificats

Dret a l'autoderminació de Catalunya

Amb el pas dels anys, el Parlament de Catalunya aprova en diverses ocasions mocions o resolucions que reivindiquen el Dret d'Autodeterminació de Catalunya.

Proposició No de Llei recollint que "el poble català no renuncia al Dret a l'Autodeterminació"

Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat, Parlament de Catalunya, 12 de desembre de 1989

Sí  18    CiU (13), IC (1), ERC (1), CDS (1), ind. (1, Hortalà)

Abstencions 0   

No  1    PSC (1)

Absents 6  PSC (5), PP (1)

 

Resolució del Parlament "ratificant el dret del Poble de Catalunya a determinar lliurement el seu futur com a poble"

Parlament de Catalunya, 1 d'octubre de 1998

Sí  75    CiU (60), ERC (9), PI (4), PCC (1), EVCEC (1)

Abstencions 39   PSC (30), ICV (9)  

No  15    PP (15)

Absents 6   PSC (4), PP (2)

Durant els anys vuitanta només reivindiquen la independència unes poques entitats minoritàrias: la "Crida a la Solidaritat"(de 1981 a 1993), que fa accions pacífiques en defensa de la llengua i cultura, les "candidatures d'Unitat Popular CUP), que es presenten a les eleccions municipals des de 1983, el "Moviment d'Esquerra Nacionalista" (1985-1993, integrat al Els Verds), i  el "Moviment de Defensa de la Terra" (fundat el 1984, situat a l'extrema esquerra i que rep el suport ocasional de la banda terrorista Terra Lliure), que el 1987 es divideix entre MDT-PSAN (que esdevindrà el partit "Catalunya Lliure", 1989-1991) i MDT-IPN (que després serà Assemblea d'Unitat Popular, 1993-1996)

El novembre de 1989 Àngel Colom és elegit Secretari General d'Esquerra Republicana, passa a definir-se com a partit independentista i absorbeix bona part de les petites formacions.

Entre les diverses campanyes reivindicatives d'aquest període, la més destacable és "Catalonia Is Not Spain" (1989-1992), promoguda per la Crida i Òmnium Cultural.

Estatut de Catalunya de 2006

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 les candidatures de CiU, PSC-CpC,  ERC i ICV-EUiA proposen l'elaboració d'un nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.  El 13 de novembre de 2003 el líder de l'oposició espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) es compromet a aprovar el nou Estatut tal com surti del Parlament de Catalunya.

Des de febrer de 2003 a juliol de 2005 una comissió parlamentària amb participació de tots els grups elabora un Projecte d'Estatut de Catalunya; el 12 de novembre de 2004 es celebra al Castell de Miravet una cimera entre els líders dels quatre grups parlamentaris.

Projecte de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya

Parlament de Catalunya, 30 de setembre de 2005

Sí  120   CiU (46), PSC (42), ERC (23), ICV-EUiA (9)

Abstencions 0   

No  15  PP (15)

Absents 0 

Aquest projecte d'Estatut va ser presentat davant les Corts Espanyoles pels diputats A. Mas (CDC), M. de Madre (PSC) i J.Ll. Carod Rovira (ERC) el 2 de novembre de 2005. Davant la lentitud en la seva tramitació es produí el 21 de gener de 2006 un acord entre el President del Govern Espanyol J.L. Rodríguez Zapatero i el líder de CiU Artur Mas que introduí algunes modificacions, a la que van seguir canvis en la més de la meitat dels articles en la Comissió Constitucional del Congrés, presidida per Alfonso Guerra (PSOE)

Aprovació de la reforma de l'Estatut de Autonomia de Catalunya

 

Congrés dels Diputats, 30 de març de 2006

Senat, 10 de maig de 2006

Sí   189  PSOE (162),  CiU (10), PNV (7), IU-ICV (5), CC-NCa (3), BNG (2)

Sí   128  PSOE (97),  PSC (Grup Entesa) (10), PNV (7), CiU (6), CC (4), ICV (Grup Entesa) (2), IU (1), BNG (1)

Abstencions 2    CHA (1), NaBai (1)

Abstencions 6    ERC (Grup Entesa) (4), PAR (1), EA (1)

No  154    PP (145), ERC (8), EA (1)

No  125    PP (125)

Absents  5    PSOE (2), PP (3)

Absents  0

Esquerra Republicana va votar en contra en el Congrés (però es va abstenir al Senat per evitar que sortís "no") i va demanar el vot negatiu en el referèndum; aquestes decisions van provocar que el President Pasqual Maragall els expulsi del Govern tripartit l'11 de maig de 2006.

 

Referèndum sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia
18 de juny de 2006

 

 

 

 

Partits que ho sol·liciten

 

Vots

%

CiU, PSC, ICV-EUiA

 

1.899.897

73,90%

No

PP, ERC, CUP

 

533.742

20,76%

blancs

 

 

137.207

5,34%

nuls

 

 

23.321

 

total

Cens: 5.310.103. Participació: 48,85%

 

2.594.167

 

La reforma de l'Estatut entra en vigor el 9 d'agost de 2006. Hi presenten recursos d'inconstitucionalitat el Partido Popular, el Defensor del Pueblo i cinc Comunitats Autònomes. A més, des de 2005 personalitats contràries al nacionalisme català (A. Espada, A. Boadella, F. de Carreras, F. de Azúa) articulen la plataforma "Ciutadans de Catalunya" que es convertirà en partit polític el juny de 2006 com a "Ciutadans - Partit de la Ciutadania"

Després de tres anys i mig (degut a la inoperativitat del TC per caducitat i defuncions d'alguns dels seus membres, que no havien estat substituïts degut als enfrontaments entre PSOE i PP), el 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional resol el recurs del Partido Popular amb anul·lacions en el Preàmbul (on es reconeix a Catalunya com a nació) i 14 articles de l'Estatut, i reinterpretació de 27 articles més (incloent els relatius a l'ensenyament en català)

Com a reacció, Òmnium Cultural (presidida per Muriel Casals des de març de 2010), amb el suport del Govern de la Generalitat, CiU, PSC, ERC, ICV-EUA, UGT i CCOO convoca una manifestació el 10 de juliol de 2010 al Passeig de Gràcia de Barcelona amb l'eslògan "Som una nació. Nosaltres decidim." a la que assisteixen entre 1.100.000 i 1.500.000 persones.

Procés independentista de Catalunya de 2009-...

Diverses entitats cíviques ("Plataforma pel Dret a Decidir", "Sobirania i Progrés", "Barcelona Decideix" i agrupacions locals) promouen la celebració a nivell municipal de consultes sobre la independència de Catalunya, que es realitzen en diverses onades entre 2009 i 2011. Es tracta de votacions fetes mitjançant voluntaris, que es duen a terme en 548 municipis amb una participació del 18,10%

data

Cens

Vots

No

blancs

nuls

Municipis (municipis amb més vots)

13 set. 2009

6.517

2.659

2.558

61

29

0

1 (Arenys de Munt)

13 des. 2009

702.072

192.460

182.625

6.186

2.958

691

167 (St.Cugat del V., Vic, Vilanova G., Vilafranca)

28 febrer 2010

290.012

61.232

56.127

2.986

1.677

186

80 (Molins de Rei, Vilassar)

25 abril 2010

1.327.817

231.704

213.356

11.484

5.244

674

211 (Girona, Reus, Manresa, Lleida)

30 maig 2010

173.426

24.061

22.323

1.275

427

36

1 (Sabadell)

20 juny 2010

489.192

68.976

61.238

5.538

1.521

679

48 (Mataró, Cornellà Ll.)

juliol-nov.2010

 22.423

 4.447

4.091

170

149

37

13 (L'Ametlla, Puigcerdà)

17 oct. 2010

186.773

13.195

11.859

1.003

310

23

6 (Tarragona, Rubí)

23 gener 2011

176.975

20.168

18.135

1.430

484

119

1 (Terrassa)

10 abril 2011

84.504

6.908

6.501

329

68

10

19 (Blanes, Gavà)

10 abril 2011

1.420.580

257.645

230.590

22.626

3.857

128

1 (Barcelona)

Total

4.880.291

883.455

809.403

53.088

16.724

2.583

548

%

 

18,10%

91,62%

6,01%

1,89%

0,29%

 

internacional

 

758

656

22

13

67

6 (EUA, Suïssa)

Amb l'impuls d'aquestes consultes neixen l'Associació Municipis per la Independència (8 de setembre de 2011, presidida per Josep Maria Vila d'Abadal) i  l'Assemblea Nacional Catalana (constituida el 10 de març de 2012 i presidida per Carme Forcadell des d'abril de 2012). También apareixen diversos partits polítics: Reagrupament Independentista (Joan Carretero, 3 d'octubre de 2009), Democràcia Catalana (Joan Laporta, 21 de juliol de 2010) i Solidaritat Catalana per la Independència (Alfons López Tena i Uriel Bertran, 23 de juliol de 2010)

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 28 de novembre de 2010 donen la victòria a Convergència i Unió, que es compromet a proposar un nou Pacte Fiscal, similar al Concert Econòmic basc, que millori el finançament de Catalunya.

 

Eleccions al Parlament de Catalunya
28 de novembre de 2010

 

 

 

 

Partits

Vots

%

Dip.

Independentistes

ERC, SI, RI.cat, BSC

362.011

11,57%

14

Impulsor del Pacte Fiscal

CiU

1.202.830

38,44%

62

Suport al Pacte Fiscal

PSC, ICV-EUiA, EV, PCPC, PRE-IR, GN

826.769

26,41%

38

"espanyolistes"

PP, C's, PxC, UPyD, AG, PFiV, FEJONS, PCAS, PAR, UCE, MSR

582.797

18,62%

21

blancs i altres

blancs, EB-CeB, PACMA, DDB, CORI, Pirates, PPA, PUçJ, POSI, PH, PDRC, etc.

155.033

4,95%

 

total

 Participació: 57,78%

 

3.130.276

 

El 25 de març de 2012 el XVI Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya fixa un full de ruta que culmina en l'Estat Propi.

Resolució que insta al Govern de la Generalitat a què pacti un nou sistema de finançament

Parlament de Catalunya, 25 de juliol de 2012

 

Sí  83   CiU (62), ICV-EUiA (10), ERC (10), DC (1)

Abstencions 25  PSC (25)   

No  23  PP (17), C's (3), SI (3)

Absents 4  PSC (3), PP (1)

L'Onze de Setembre de 2012 es duu a terme la manifestació "Catalunya, nou Estat d'Europa", organitzada per l'ANC, que congrega pels carrers de Barcelona (Gran Via, Via Laietana, Parc de la Ciutadella) la presència d'entre 600.000 i 1.500.000 persones.

El 20 de setembre de 2012 el President de la Generalitat Artur Mas presenta la petició d'un nou finançament al President del Govern Espanyol Mariano Rajoy, que ho rebutja totalment.

Aquests dos fets porten al President Artur Mas a anunciar que creu que Catalunya ha d'iniciar el camí cap a la seva independència, que s'ha de concretar en la celebració immediata d'eleccions i un posterior referèndum d'autodeterminació.

Resolució del Parlament instant al Govern de la Generalitat a convocar un referèndum sobre la independència en la següent legislatura

Parlament de Catalunya, 27 de setembre de 2012

Sí  84  CiU (59), ICV-EUiA (10), ERC (10), SC (3), DC (1: Laporta), PSC (1: E.Maragall)

Abstencions 25  PSC (25)  

No  21  PP (18), C's (3)

Absents  5     CiU (3), PSC (2) 

Les eleccions al Parlament de Catalunya es fan el 25 de novembre de 2012; Artur Mas és reelegit però CiU perd 12 escons i ERC es situa com a segona formació parlamentària.

 

Eleccions al Parlament de Catalunya
25 de novembre de 2012

 

 

 

 

Partits

Vots

%

Dip.

A favor del dret a decidir i independència

CiU, ERC, CUP-AE, SI

1.787.656

49,21%

74

A favor només del dret a decidir

ICV-EUiA, PRE-IR, SiRpdd

360.864

9,93%

13

"constitucionalistes" i "espanyolistes"

PSC, PP, C's, PxC, UPyD, VD

1.352.100

37,22%

48

blancs i altres

blancs, EB, PACMA, Pirates, Farts

131.268

3,63%

 

total

 Participació: 67,76%

 

3.632.588

 

 El 19 de desembre de 2012 Artur Mas i Oriol Junqueras pacten l'estabilitat parlamentària durant la nova legislatura, així com la celebració d'una consulta sobre la independència que s'haurà de fer l'any 2014 i l'aprovació immediata d'una declaració de sobirania.

Investidura d'Artur Mas

No

Abstenció

21 de desembre de 2012 

71 CiU, ERC

63 PSC, PP, ICV-EUiA,  C's, CUP

(Absent:PP,1)

 

Declaració de sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya

Parlament de Catalunya, 23 de gener de 2013

 

Sí  85   CiU (50), ERC (21), ICV-EUiA (13), CUP (1)

Abstencions 2 CUP (2)   

No  41  PSC (15), PP (17), C's (9)

No voten 5  PSC (5: JI Elena, M.Geli, R Martínez-Sampere, À.Ros, N.Ventura)

Absents 2  PP (2)

Aquesta resolució és recorreguda pel Govern Rajoy el 8 de maig de 2013 i anul·lada pel Tribunal Constitucional el 25 de març de 2014.

El 12 de febrer de 2013 la Generalitat crea al "Consell Assessor per a la Transició Nacional", dirigit per Carles Viver Pi-Sunyer. El 10 d'abril de 2013 Arcadi Oliveras i Teresa Forcades promouen el moviment "Procés Constituent de Catalunya". El 26 de juny de 2013 es constitueix el "Pacte Nacional pel Dret a Decidir", presidit per Joan Rigol, al que s'adheriran més de 1.600 entitats. El 3 de setembre de 2013 es presenta "Súmate", formada per catalans nascuts en altres regions d'Espanya que són partidaris de fer la consulta  i presidida per Eduardo Reyes.

Òmnium Cultural celebra el 29 de juny de 2013 el "Concert de la Llibertat" a l'Estadi del FC Barcelona, amb assistència de més de 90.000 persones.

L'Assemblea Nacional Catalana organitza l'Onze de Setembre de 2013 la "Via Catalana", cadena humana que cobreix un recorregut de 400 kms entre els extrems nord i sud de Catalunya; hi participen 1.600.000 persones. A Barcelona, 4.000 persones assisteixen a una altra cadena organitzada per Procés Constituent.

El 12 de desembre de 2013 el President Artur Mas anuncia un acord sobre la data i la pregunta (que és una doble pregunta) del referèndum d'independència de Catalunya; subscriuen l'acord CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i la CUP. Atès que volen fer-ho per vies legals, inicialment s'opta per demanar a l'Estat Espanyol la transferència per convocar aquest referèndum (excepte la CUP, que no troba necessari demanar-ho).

Aprovació d'una proposició de Llei al Congrés de Diputats perquè Catalunya pugui organitzar un referèndum

Parlament de Catalunya, 16 de gener de 2014

Sí  87   CiU (50), ERC (21), ICV-EUiA (13), PSC (3: JI Elena, M.Geli, N.Ventura)

Abstencions 3  CUP(3)  

No  44  PSC (16), PP (19), C's (9)

Vacant 1     Àngel Ros (PSC) renuncia a l'escó unes hores abans de la votació. 

El 8 d'abril la proposició de Llei és presentada al Congrés de Diputats per Jordi Turull (CDC), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV)

Proposició de Llei presentada pel Parlament de Catalunya pel traspàs de la competència per convocar i organitzar un referèndum

Congrés dels Diputats, 8 d'abril de 2014

Sí   47      CiU(16), IU-ICV-EUiA-CHA (11), Amaiur (7), PNV (5), ERC (3), BNG(2), Comp.-Q (1), G-Bai (1), NCa (1)

Abstencions  1    CC (1)

No  299       PP (184), PSOE (107), UPyD (5), FAC (1), UPN (1)

Absents  3   PSOE(3)

Davant la negativa de les Corts Espanyols, el Govern de la Generalitat anuncia que farà una consulta legal, en el marc d'una Llei de Consultes que ha d'aprovar el Parlament de Catalunya.

El 23 d'abril de 2014 es constitueix "Societat Civil Catalana", que acull els contraris al procés sobiranista, presidida per Josep Ramon Bosch i amb el portaveu Joaquim Coll.

El 25 de maig de 2014 es celebren les elecciones europees; a Catalunya Esquerra Republicana - Nova Esquerra Catalana és la coalició més votada seguida de Convergència i Unió, mentre que PSC i PP retrocedeixen. En conseqüència, Pere Navarro deixa el lideratge del PSC, que en el mes de juliol escull a Miquel Iceta com a Primer Secretari.

L'Onze de Setembre de 2014 es celebra la "Via Catalana 2014", organitzada conjuntament per ANC i Òmnium Cultural; hi participen 1.800.000 persones concentrades en la Gran Via i l'Avinguda Diagonal de Barcelona, formant un "V" gegant amb els colors de la bandera catalana. També es celebren concentracions espanyolistes, organitzades per Societat Civil Catalana, a Tarragona (11 de setembre de 2014, amb 3.000 persones) i Barcelona (12 d'octubre de 2014)

El 18 de setembre de 2014 té lloc el referèndum sobre la independència d'Escòcia, en que els escocesos decideixen mantenir-se en el si del Regne Unit, que els promet un major nivell d'autogovern ("Devolution Max").

Aprovació de la Llei de Consultes No Referendàries

Parlament de Catalunya, 19 de setembre de 2014

Sí  106   CiU (50), ERC (21), PSC (18), ICV-EUiA (13), CUP (3), no adscrit (1: JI Elena)

Abstencions 0  

No  28    PP (19), C's (9)

Absent 1    PSC (1)

El 27 de setembre de 2014 el President de la Generalitat Artur Mas signa el decret de convocatòria de la consulta pel dia 9 de novembre, davant del Govern en ple i els líders de CiU, ERC i CUP; també hi donen suport ICV, EUiA i SI, però no el PSC. El 29 de setembre el Tribunal Constitucional, a petició del Govern d'Espanya, deixa en suspens tant la Llei com el Decret de convocatòria de la consulta.

El 3 d'octubre la convocatòria de la consulta  rep el suport de 911 Ajuntaments catalans, les quatre Diputacions i l'Associació Catalana de Municipis. El 14 d'octubre de 2014, davant la impossibilitat de fer la consulta en la forma prevista, el President Mas decideix substituir-la per un ´"procés participatiu" en que crida a votar tots els catalans però sense poder donar-li caràcter oficial; en els dies següents hi donen suport CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP, SI, Òmnium, ANC, AMI i el PNDD. El 4 de novembre de 2014 el Tribunal Constitucional, a petició del Govern Espanyol, també declara en suspens aquest procés participatiu, que serà definitivament anul·lat per sentència del TC de febrer de 2015.

El 9 de novembre de 2014 es fa la votació de la doble pregunta ("Vol que Catalunya esdivingui un Estat?" i "En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?"), sense disposar del cens electoral, en edificis de la Generalitat i alguns Ajuntaments, i mitjançant el desplegament de 40.000 voluntaris però amb Artur Mas i el Govern de la Generalitat assumint tota la responsabilitat davant possibles actuacions de la Justícia i el Govern espanyols.

 

Procés participatiu sobre la independència de Catalunya
9 de novembre de 2014

 

 

 

TOTAL

 

 

Partits que ho sol·liciten

Vots 9-N

Vots diferits

Vots a l'estranger

Vots

%

Sí - Sí

CDC, ERC, CUP, NovaEsquerraCatalana,   Solidaritat per la Independència, Avancem, ElsVerdsOpcióV., ElsVersAlternativaV., Conv.Dem.Aranesa PNA, *

1.861.753

23.434

12.087

1.897.274

80,91%

Sí-blanc

 

22.466

225

64

22.755

0,97%

Sí - No

*

232.182

1.714

952

234.848

10,02%

blanc

 

12.986

154

61

13.201

0,56%

No

 

104.772

292

181

105.245

4,49%

altres***

 

71.131

284

90

71.505

3,05%

total

**

2.305.290

26.103

13.435

2.344.828

 

* UDC, ICV i EUiA demanen el vot "sí" en la primera pregunta i deixen llibertat de vot en la segona (de fet, J.A. Duran i Lleida, Joan Herrera i Joan Mena voten "sí-no" mentre que Joana Ortega, Núria de Gispert i Dolors Camats voten "sí-sí"). -  **Per la seva banda, PP, C's, PxC i UPyD consideren que la consulta és il·legal i demanen que no es participi. El PSC i Unitat d'Aran també creuen que la consulta es fa al marge de la llei, però alguns dels seus dirigents (com Àngel Ros) hi participen. La nova formació Podem, que en principi simpatitza amb el dret a decidir, no té un posicionament oficial. - *** La major part dels vots recollits com a "altres" corresponen a paperetes amb el vot "no - no"  i haurien de sumar-se a les del "no" per analitzar correctament el resultat; una petita part són paperetes nul·les o amb més de dues respostes marcades.   El mateix dia 9 de novembre, l'ANC recull 1.386.628 signatures per denunciar l'Estat Espanyol per haver impedit una  consulta legal.

El 25 de novembre de 2014 el President Artur Mas anuncia un nou "full de ruta", basat en eleccions plebiscitàries, amb una única candidatura independentista, que iniciïn un període preparatori de 18 mesos. Després que Oriol Junqueras exigeixi que les eleccions han de fer-se immediatament i amb llistes separades, s'inicien unes setmanes de desacords, fins que el 14 de gener de 2015 el President Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal arriben a l'acord de celebrar les eleccions el 27 de setembre de 2015, amb llistes separades però compartint un mateix "full de ruta", que es concreta  el 13 de març de 2015 en un acord de les tres entitats, Convergència, Esquerra Rep., Reagrupament i, inicialment, EUiA; en les setmanes següents s'hi afegeixen, amb diferents matissos, CUP, Solidaritat i Moviment d'Esquerres; no hi donen suport Unió Democràtica ni Iniciativa Verds.

El 24 de febrer de 2015 el Govern de la Generalitat designa Carles Viver i Pi-Sunyer com a Comissionat per la Transició Nacional.

El 24 d'abril de 2015 Òmnium, ANC i AMI organitzen un acte conjunt d'"Ara és l'hora"  al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb els candidats de les eleccions municipals, amb l'assistència de 16.000 persones. El 16 de maig de 2015 Carme Forcadell deixa la presidència de l'ANC a Jordi Sánchez.

Les eleccions municipals de 24 de maig de 2015 donen l'alcaldia de Barcelona a Ada Colau i la de Badalona a Dolors Sabaté, amb pocs canvis en les altres gran ciutats; en global, guanya CiU però amb un important retrocés a l'Àrea Metropolitana

El 14 de juny una consulta interna dels militants d'Unió Democràtica dóna suport (50,5%) a la proposta de J.A. Duran i Lleida i Ramon Espadaler davant de la dels independentistes d'Antoni Castellà i Núria de Gispert (46,5%), causant la separació de CDC i UDC, i la dimissió dels consellers d'UDC, i la retirada de la política de Joan Rigol i la Vicepresidenta Joana Ortega; des del 22 de juny el Govern està format només per consellers de Convergència Democràtica, amb Neus Munté com a Vicepresidenta. El 12 de juliol una part dels militants d'UDC funden el nou partit "Demòcrates de Catalunya"

El 15 de juliol CDC, ERC, MES, DC i les tres entitats arriben a l'acord de presentar-se a les eleccions en una mateixa llista, encapçalada per Raül Romeva (que va deixar Iniciativa l'abril de 2015), Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (ÒC), Artur Mas (CDC), Oriol Jonqueras (ERC) i Eduardo Reyes (Súmate), que en cas de guanyar les eleccions donarà la presidència a Artur Mas i la vicepresidència a Junqueras (més tard s'incorporen a la llista Reagrupament i l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat, mentre que Solidaritat, Els Verds Alternativa Verda i Estat Català en demanen el vot). El 17 de juliol Casals deixa la presidència d'Òmnium Cultural, i Carles Puigdemont (CDC) és elegit nou president de l'AMI. El 22 de juliol Quim Torra comença a exercir com a president d'Òmnium Cultural.

L'Onze de Setembre de 2015 es celebra la "Via Lliure 2015", organitzada conjuntament per ANC i Òmnium Cultural, en què 1.400.000 persones es manifesten a l'Avinguda Meridiana de Barcelona; en aquesta ocasió coincideix amb el primer dia de la campanya electoral i els únics polítics participants són els de Junts pel Sí i les CUP.

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 27 de setembre es produeix una elevadíssima participació (77,44%) que dóna als independentistes (Junts pel Sí i CUP) majoria absoluta de diputats i un 47,8 per cent dels vots.

 

Eleccions al Parlament de Catalunya
27 de setembre de 2015

 

 

 

 

Partits

Vots

%

Dip.

A favor de la independència

Junts pel Sí (CDC, ERC, DdC, RI, Més, SCL), 
CUP-CC

1.966.508

47,80%

72

A favor només del dret a decidir

Catalunya Sí que es Pot (Podem,ICV,EUiA,Q)
Unió, Guanyem, Pirata

472.400

11,48%

11

"constitucionalistes" i "espanyolistes"

C's, PSC, PP, Rec.0 LV

1.623.284

39,46%

52

blancs i altres

blancs, PACMA

52.052

1,27%

 

total

 Participació (inclòs CERA): 74,95%

 

4.114.244

 

Per comarques, el suport al Sí (suma de vots rebuts per Junts pel Sí i les CUP) és el següent:

Pla d'Estany  83,08%

Segarra  72,44%

Alta Ribagorça 58,24%

Priorat  79,47%

Noguera  70,53%

Selva 56,83%

Garrotxa  78,42%

Ribera d'Ebre  68,58%

Segrià  54,18%

Pallars Sobirà 78,27%

Cerdanya  67,74%

Maresme  52,79%

Osona  77,65%

Alt Urgell 67,04%

Anoia  52,10%

Berguedà  77,65%

Gironès  66,08%

Baix Camp  48,82%

Solsonès  77,17%

Terra Alta  65,04%

CATALUNYA  47,74%

Moianès  77,14%

Residents absents 63,73%

Vallès Oriental  47,40%

Garrigues  76,77%

Baix Empordà 62,92%

Garraf  45,57%

Conca de Barberà 75,58%

Alt Penedès 62,28%

Barcelonès 41,61%

Ripollès  74,18%

Baix Ebre  62,10%

Vallès Occidental 40,84%

Pallars Jussà  73,66%

Alt Camp 61,74%

Baix Penedès  39,26%

Urgell  73,33%

Bages  61,38%

Tarragonès 36,56%

Pla d'Urgell   72,90%

Alt Empordà 59,25%

Baix Llobregat  32,60%

 

Montsià  59,12%

Aran 31,05%

En les ciutats més poblades: Barcelona 47,24%, L'Hospitalet 24,88%, Badalona 31,05%, Terrassa 39,92%, Sabadell 41,66%, SC Gramenet 19,20%, Mataró 41,90%, Tarragona 35,07%, Lleida 48,24%, Girona 62,75%.

El 29 de setembre Josep Ramon Bosch dimiteix com a president de l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana, quan el jutge adment a tràmit una demanda que l'acusa d'insults continuats a Facebook; és substituït per Rafael Arenas; Joaquim Coll continua com a vicepresident.

Els dies 13 i 15 d'octubre de 2015 Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega han de declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a imputats per l'organització de la consulta del 9-N; aquestes setmanes es produeixen registres en la seu de Convergència Democràtica de Catalunya per pressumptes casos de corrupció.

Durant les difícils negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per la investidura d'Artur Mas (a la que la CUP es nega a donar els seus vots), es produeix un acord per presentar una resolució per l'inici del procés d'independència el dia 20 d'octubre de 2015. Immediatament el President del Govern Espanyol Mariano Rajoy (PP) convoca els líders dels partits polítics, obtenint l'adhesió de Pedro Sánchez (PSOE), Albert Rivera (C's) i Andrés Herzog (UPyD), però no rep el suport de Pablo Iglesias (Podemos), Alberto Garzón (IU) i Josep Antoni Duran i Lleida (Unió). El 28 d'octubre  Inés Arrimadas (C's), Miquel Iceta (PSC) i Xavier García Arbiol (PP) presenten recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, que el desestima, permetent-ne així la votació.

Proposta de resolució sobre l'inici del procés polític que portarà  a un Estat independent en forma de República Catalana

Parlament de Catalunya, 9 de novembre de 2015

Sí  72   Junts pel Sí (CDC, ERC, DdC, Més, SCL) (62), CUP (10)

Abstencions 0  

No  63    C's (25), PSC (16), Cat. Sí que es Pot (Podem, ICV, EUiA) (11), PP (11)

Absents 0  

El 9 de novembre de 2015 el Parlament de Catalunya aprova la resolució, que és suspesa pel Tribunal Constitucional l'11 de novembre, a partir del recurs presentat pel Govern espanyol. El 12 de novembre el Parlament de Catalunya vota contra la investidura d'Artur Mas com a President, en obtenir 62 vots a favor i 73 en contra (C's, PSC, CSQP, PP i CUP)

El 19 de desembre de 2015 Jordi Cuixart és elegit president d'Òmnium Cultural.

En les eleccions generals espanyoles de 20 de desembre de 2015, "En Comú Podem (BComú, Podem, ICV, EUiA, Equo)" resulta guanyador a Catalunya amb el 24,71% (12 diputats i 4 senadors) amb la proposta de fer un referèndum en el termini d'un any. Les formacions independentistes (ERC i DiL) es presenten separades i obtenen el 31,07% dels vots, que els donen 17 diputats i 12 senadors, i les unionistes (PP, PSC, C's, UPyD, R0GV i Vox) sumen un 40,44%, amb 18 diputats i cap senador; si afegim a En Comú Podem els vots d'Unió Democràtica i PCPE, que també accepten el referèndum, aquesta opció assoleix el 26,64%

La decisió de la CUP de donar suport o no a la investidura d'Artur Mas es demora fins l'assemblea de 27 de desembre de 2015 (en que es produeix un empat a 1515 vots entre vots favorables i contraris) i el Consell Polític de la CUP i Crida Constituent, que el 3 de gener de 2016 decideix finalment que els 10 diputats votin abstenció, cosa que implica que Artur Mas no superaria la votació d'investidura. El 9 de gener de 2016 s'arriba a un acord d'última hora pel qual Carles Puigdollers (CDC/JxSí) serà President de la Generalitat i dos diputats de la CUP s'incorporen a la dinàmica de Junts pel Sí (aquest punt no arribarà a apicar-se en la pràctica)

Investidura de Carles Puigdemont /

No

Abstenció

10 de gener de 2016  (1ª votació)

70 Junts pel Sí (62), CUP (8)

63 C's, PSC,
CSQP
(Podem,ICV,EUA)

  PP

2  CUP
(Josep. M. Busqueta, Gabriela Serra)

El nou Govern de la Generalitat, amb Carles Puigdemont com a President i Oriol Junqueras com a Vicepresident, emprén diversos camins: nomenament d'un Conseller d'Afers Exteriors (Raül Romeva, el 13 de gener de 2016), formació al Parlament de la Comissió del Procés Constituent (presidida per Muriel Casals, 26 de gener de 2016, fins la seva mort el 14 de febrer de 2016) i inici de tramitació de tres lleis de Transitorietat Jurídica, Hisenda Pròpia i Seguretat Social (3 de febrer de 2016).

El 12 de gener de 2016 Carles Puigdemont deixa la presidencia de l’Associació de Municipis per la Independència (que ocupava des de juliol de 2015) a Neus Munté (CDC), alcaldessa de VIlanova i la Geltrú.

El 8 de juny una esmena a la totalitat presentada per la CUP en el Parlament de Catalunya és aprovada amb el suport dels grups de l’oposició, causant que no es puguin aprobar els Pressupostos de 2016; en conseqüència el President Puigdemunt anuncia la interrupció de la cooperación amb la CUP i anuncia que es sotmetrà a una moció de confiança.

Davant la incapacitat del Congrés dels Diputats d’investir un President del Govern d’Espanya, es celebren noves eleccions generals espanyoles el 26 de juny de 2016 no donen gairebé cap canvi a Catalunya:, "En Comú Podem (BComú, Podem, ICV, EUiA, Equo)" resulta novament guanyador  amb el 24,53% (12 diputats i 4 senadors). Les formacions independentistes (ERC i CDC) sumen 32,09% dels votos, que els donen 17 diputats i 12 senadors, i les unionistes (PSC, PP, C's, R0GV, PxC i Vox) sumen un 40,71%, amb 18 diputats i cap senador. No es presenten a les eleccions CUP, Solidaritat, DdC, MES, Reagrupament ni UPyD.

El 10 de juliol de 2016 Convergència Democràtica de Catalunya suspèn la seva activitat, per donar lloc al Partit Demòcrata Català, que es defineix explícitament com a independentista; el 24 de juliol, Artur Mas n’és elegit President i Marta Pascal Coordinadora General. Davant la negativa del Ministeri de l’Interior a aceptar-ne la inscripció amb aquesta denominació, a l’octubre el partit adopta el nom de Partit Demòcrata Europeu Català.

El 27 de juliol de 2016 el Parlament de Catalunya aprova les conclusions de la Comisió d’Estudis pel Procés Constituent, que presideix el diputat Lluís Llach (indep./JxSí)

Aprovació de les conclusions de l a Comissió d’Estudis pel Procés Constituent

Parlament de Catalunya, 27 de juliol de 2016

Sí  72   Junts pel Sí (PDC, ERC, DdC, Més, SCL) (62), CUP (10)

Abstencions 0  

No  11    Cat. Sí que es Pot (Podem, ICV, EUiA) (11)

No voten (en senyal de rebuig)  16   PSC (16)

Absents (en senyal de rebuig)  36    C's (25), PP (11)

Diverses actuacions fetes pel Govern d’Espanya (en particular, pel Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz) per desacreditar el procés independentista es fan publiques el juliol i agost de 2016 a partir de declaracions de comissari José Villarejo i de l’expresident de la Banca Privada d’Andorra i gravacions molt comprometedores enregistrades entre el Ministre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que és destituït pel Parlament.

En la Diada de l’Onze de Setembre de 2016 participen 800.000 persones en cinc manifestacions simultànies a Barcelona, Salt, Lleida, Tarragona i Berga, convocades per Òmnium Cultural i l’ANC; aquest cop hi participen Carles Puigdemont, Artur Mas i Ada Colau, entre d’altres.

Moció de confiança de Carles Puigdemont (PDC/)

No

Abstenció

29 de setembre de 2016 

72 Junts pel Sí (62), CUP (10)

63 C's, PSC,

CSQP (Podem,ICV,EUA)

  PP

Durant l’estiu i tardor de 2016 s’avança en els procesos judicials contra Artur Mas, Carme Forcadell, Francesc Homs, Joana Ortega, Irene Rigau i alguns regidors i alcaldes; com a mostra de suport, ANC, Òmnium i AMI convoquen una manifestació a Montjuïc, a la que assisteixen 80.000 persones el 13 de noviembre de 2016.

El 23 de desembre de 2016 es constitueix el Pacte Nacional pel Referèndum, promogut pel President Puigdemont, en què participen PDECat, ERC, MES, DdC, CUP, C.Sí que Es Pot, ICV, EUiA, Podem i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau (BComú), així com Òmnium, ANC, AMI, UGT i CC.OO.; Joan Elena (exPSC) n’és escollit portaveu. El 27 de gener de 2017 dimiteix el senador Santiago Vidal (indep/ERC) per haver atribuit actuacions il·legals al Govern de la Generalitat.

Del 6 al 10 de febrer es fa al Tribunal Superior de Justíca de Catalunya el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta el 9-N. El primer dia 40.000 persones es manifesten a la porta del Tribunal, a Barcelona. El 27 de febrer el Tribunal Suprem jutja Francesc Homs pel mateix motiu.

 

 

 

 

Tornar a Eleccions al Parlament de Catalunya

 Tornar al menú inicial