Catalunya: Diputacions Provincials

Eleccions  1979-2019

 

Diputats provincials (suma de les quatre diputacions catalanes)

 

1979 abril

1979 juliol

1983   maig

1983  agost

1987

1991

1995

1999

2003

2007

2011

2015

2019

Alianza Popular / Partido Popular      

 

 

 AP-PDP-UL 10

AP-PDP-UL 9

AP 4

PP 4

8

8

8

7

10

5

 

2

Centristes de Catalunya - UCD

39 

 L

31 

 L

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ciutadans P. de la Ciudadanía

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5

 

6

Convergència Dem.Aranesa - PNA

 

 

PDA 1

 

(CiU)

(CiU)

CDA-PNA 1

1

 

 

1

 

 

Convergència i Unió

45

G,T

44

G,T

  48+CT,1

G,T    

46
 G,T

  67

 G,L,T

  68

 G,L,T

 

 63

G,L,T

56

G,L,T

50

G,L,T

51

T

62 

B,G,L,T

51 

B,G,L,T

 

(JxC)

Junts per Catalunya

35

G

Esquerra Republicana de Catalunya

 

 

 

 

 

 

2

6

13

13

G,L

11

32

47

L,T

P. Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

28

 B

27

 B

60+UE,1 B,L 

58+UE,1 +UPP,1  

B,L 

50

B

52

B

49

B

 56

B

50

B

55

B

42

23

 

30

B

PSUC / Iniciativa per Catalunya / ICV

14

14

7

7

6

6

7

3

9

4

4

(Entesa)

(ECP)

Catalunya en Comú

Entesa 7 (ICV,EUiA, BComú)

 

ECP 6

Candidatura Unitat Popular

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

6

 

1

independents

 

10

 

6

AIPN 1

 

 

 

 

 

 

IdSelva 1

TxT,1

I.Selva,1

T.Emp.,1

Total

126

126

128

128

128

130

130

130

130

130

130

130

130

Nota: cal destacar que és molt més difícil obtenir un escó a Barcelona que en les altres tres Diputacions. Barcelona escull un diputat cada 104.000 habitants, Tarragona un cada 27.000, Girona un cada 24.000 i Lleida un cada 16.000 habitants .

La composició de la Diputació de Lleida va ser modificada per un decret de juliol de 1979, de forma que perdien diputats UCD (8), CiU (1) i PSC (1) mentre que eren elegits 10 diputats independents.

La federació Convergència i Unió es trenca pocs dies després de les eleccions de 2015, dels diputats proclamats 40 són de Convergència Democràtica i 11 d'Unió Democràtica; el setembre de 2015 tres diputats d'Unió passen a Demòcrates de Catalunya i dos figuren com a independents.

Diputació de Barcelona

 

1979

1983

1987

1991

1995

1999

 

 

PSUC

PSC

CiU

UCD

PSUC

PSC

CiU

CP

IC

PSC

CiU

AP

IC

PSC

CiU

PP

IC-V

PSC

ERC

CiU

PP

ICV

PSC

ERC

CiU

PP

Total (51)

12

17

19

3

7

26

15

3

6

24

20

1

6

24

19

2

7

22

1

18

3

3

30

1

13

4

Arenys de Mar

 

 

2

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

1

 

 

 

 

 

1

 

 

1

 

 

 

Barcelona

6

7

2

2

3

12

6

3

2

12

8

1

2

11

8

2

2

9

1

7

3

1

11

1

4

3

Berga

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

Granollers

 

1

2

 

 

1

1

 

 

1

1

 

 

1

1

 

 

2

 

1

 

 

2

 

1

 

Igualada

 

1

1

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

1

 

 

 

L'Hospitalet

2

3

1

 

1

5

1

 

1

5

1

 

1

5

1

 

2

4

 

1

 

1

4

 

1

1

Manresa

 

 

2

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

1

 

1

 

Mataró

 

1

2

 

 

1

1

 

 

1

1

 

 

1

1

 

 

1

 

1

 

 

2

 

1

 

Sabadell

2

1

1

 

2

1

1

 

2

1

1

 

2

1

1

 

2

1

 

1

 

1

2

 

1

 

St.Feliu de Ll.

1

1

1

 

1

1

 

 

1

1

1

 

1

1

1

 

1

1

 

1

 

 

2

 

1

 

Terrassa

1

1

 

1

 

2

1

 

 

2

1

 

 

2

1

 

 

2

 

1

 

 

2

 

1

 

Vic

 

 

2

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

Vilafranca del P.

 

 

1

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

Vilanova i la G.

 

1

1

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

El 1977 Josep Tarradellas va ser designat President de la Diputació de Barcelona (al mateix temps era President de la Generalitat), càrrec en què va substituir a Joan Antoni Samaranch (1973-77) i que va mantenir fins que va deixar la Presidència de la Generalitat l'abril de 1980. Des d'aquell moment ha tingut sempre presidents socialistes: Francesc Martí i Jusmet (1980-82), Antoni Dalmau (1982-87), Manuel Royes (1987-2003), José Montilla (2003-04), Celestino Corbacho (2004-08) i Antoni Fogué (2008-2011). Des de juliol de 2011 és president Salvador Esteve (CiU), seguit el juliol de 2015 per Mercè Conesa (CDC, amb suport d'ERC i UDC) i el juny de 2018 per Marc Castells (PDECat, amb el suport d’ERC, DdC, i els exmembres d’Unió). El 2019 la presidenta és Núria Marín (PSC, en un pacte amb JxCat i En Comú Podem)

 

2003

2007

2011

2015

2019 

 

 

ICV-EUA

PSC

ERC

CiU

PP

ICV-EUA

PSC

ERC

CiU

PP

ICV- EUA

PSC

ERC

CiU

PP

CUP

Entesa

PSC

ERC

CiU

C's

PP

CenC Pod 

PSC

ERC 

JxCat 

C’s 

 

Total (51)

7

24

2

13

5

4

25

2

16

4

4

19

2

20

6

3

7

10

11

14

3

3

5

16

16 

7 

4

PP,2

TT,1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CUP,2 AEB,1

ICV,5 Pod,2

 

 

CDC,11 U,3

 

 

 

 

 

 

 

 

Arenys de Mar

 

 

 

1

 

 

1

 

1

 

 

1

 

1

 

 

 

 

1

1 CDC,1

 

 

 

 

 1

1 

 

 

Barcelona

3

8

2

4

3

2

7

2

5

3

2

5

1

6

4

2 CUP,2

4 Pod,2 ICV,2

2

2

4 CDC,3 U,1

2

2

 4

 4

 4

 2

2 

PP,2

Berga

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

 

1 U,1

 

 

 

 

 1

 

 

 

Granollers

 

2

 

1

 

 

2

 

1

 

 

2

 

1

 

 

 

1

1

1 CDC,1

 

 

 

 2

 1

 

 

 

Igualada

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

 

 

1

 

 

 

 

 

1 CDC,1

 

 

 

 

 1

 

 

 

L'Hospitalet

1

4

 

1

1

1

4

 

 

1

1

3

 

1

1

 

1 ICV,1

2

1

 

1

1

 1

3

1 

 

1 

 

Manresa

 

 

 

1

 

 

1

 

1

 

 

1

 

1

 

 

 

 

1

1 CDC,1

 

 

 

 

1 

1 

 

 

Mataró

 

1

 

1

1

 

2

 

1

 

 

1

 

2

 

 

 

1

1

1 U,1

 

 

 

 1

 2

 

 

 

Sabadell

1

2

 

1

 

1

2

 

1

 

1

2

 

1

 

1 AEB,1

1 ICV,1

1

1

 

 

 

 

 2

1 

 

1 

 

St.Feliu de Ll.

1

2

 

 

 

 

2

 

1

 

 

2

 

1

 

 

 

2

1

 

 

 

 

 2

1 

 

 

 

Terrassa

1

2

 

1

 

 

2

 

2

 

 

1

 

2

1

 

1 ICV,1

1

1

1 CDC,1

 

 

 

 1

 1

1 

 

TT,1

Vic

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

1

1

 

 

 

 

1

1 CDC,1

 

 

 

 

 1

1 

 

 

Vilafranca del P.

 

1

 

 

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

 

1 CDC,1

 

 

 

 

 

 1

 

 

Vilanova i la G.

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

 

 

 

1 CDC,1

 

 

 

 1

 

 

 

 


En les eleccions de 2015 l'etiqueta "Entesa" agrupa les llistes d'ICV-EUiA, les d'Iniciativa en solitari i les diverses coalicions de Podem amb ICV i EUiA (entre elles, Barcelona en Comú i altres); també la CUP acumula els vots de les seves coalicions amb Podem ("Guanyem Badalona en Comú i quatre més). Dels 3 diputats d'Unió Democràtica, un d'ells (Jesús Calderer, de Berga) passa a Demòcrates de Catalunya el setembre de 2015, mentre que Sònia Recasens i Laura Martínez Portell es queden a Unió, i en disoldre’s aquest partit segueixen com a independents, dins del grup CiU. El juny de 2018 Juanjo Puigcorbé deixa el grup d’ERC i queda como no adscrit.

Diputació de Girona

 

1979

1983

1987

1991

1995

1999

 

 

 

PSC

CiU

UCD

U.Esq.

PSC

CiU

 

 

PSC

CiU

 

 

PSC

CiU

 

 

PSC

ERC

CiU

 

 

PSC

ERC

CiU

 

Total

 

4

14

6

1

11

13

 

 

8

17

 

 

10

17

 

 

10

1

16

 

 

10

2

15

 

La Bisbal d'Emp.

 

 

3

1

 

2

2

 

 

1

3

 

 

2

3

 

 

2

 

3

 

 

2

 

3

 

Figueres

 

1

1

2

 

2

2

 

 

1

3

 

 

1

3

 

 

1

 

3

 

 

2

 

2

 

Girona

 

1

3

2

 

4

4

 

 

3

5

 

 

4

5

 

 

4

1

4

 

 

3

1

4

 

Olot

 

 

3

 

1

 

1

 

 

 

2

 

 

 

2

 

 

 

 

2

 

 

1

 

2

 

Puigcerdà

 

1

1

 

 

1

1

 

 

1

1

 

 

1

1

 

 

1

 

1

 

 

 

1

1

 

Sta.C.Farners

 

1

3

1

 

2

3

 

 

2

3

 

 

2

3

 

 

2

 

3

 

 

2

 

3

 

El nombre de diputats són 24 (1979), 25 (1983) i 27 (des de 1991). Des de 1979 a 2007 tots el Presidents de la Diputació de Girona excepte un  són de CiU, i concretament de Convergència Democràtica: Joan Vidal (1979-80), Arcadi Calzada (1980-83), Salvador Carrera (1983-87), Josep Arnau (1987-94), Pere Macias (1994-96), Frederic Suñer (1996-1999) i Carles Pàramo (1999-2007). El pacte ERC-PSC dóna la presidència a Enric Vilert (ERC) de 2007 a 2011.   Jaume Torramadé (Unió Democràtica/CiU) és president de 2011 a 2013, en què el substitueix Joan Giraut (Unió Democràtica/CiU), el 2015 Pere Vila (CDC, amb suport d'Unió) i el 2018 Miquel Noguer (PDECat, amb el suport de DdC i exmembres d’Unió). El setembre de 2015 abandonen Unió la vicepresidenta Eva Palau (va a Demòcrates), Albert Gómez (com a independent) i Josep Antoni Frias, però tots ells es mantenen en el Grup CiU, que després passa a anomenar-se Grup PDECat.

 

2003

2007

2011

2015

 2019

 

 

ICV

PSC

ERC

CiU

 

 

PSC

ERC

CiU

 

 

PSC

ERC

CiU

 

CUP

PSC

ERC

CiU

Indep. Selva

 CUP

PSC

ERC

JxCat

 

Total (27)

1

9

5

12

 

 

9

6

12

 

 

7

5

15

 

1

3

8

14

1

 1

4 

9 

 11

TE,1

IS,1 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CDC,10 U,4

 

 

 

 

 

 

La Bisbal d'Emp.

1

2

 

2

 

 

2

1

2

 

 

2

1

2

 

 

1

2

2  CDC,1 U,1

 

 

1

2

1

TE,1 

Figueres

 

1

1

2

 

 

1

1

2

 

 

1

1

3

 

 

1

1

3 CDC,2 U,1

 

 

 1

 1

2 

 

Girona

 

3

2

3

 

 

3

2

3

 

 

2

2

4

 

1

1

2

4  CDC,3 U,1

 

 1

1 

3 

4 

 

Olot

 

1

 

1

 

 

1

 

1

 

 

 

 

2

 

 

 

1

1  CDC,1

 

 

 

1

1 

 

Puigcerdà

 

 

1

1

 

 

 

1

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1  CDC,1

 

 

 

 

 1

 

Sta.C.Farners

 

2

1

3

 

 

2

1

3

 

 

2

1

3

 

 

 

2

3  CDC,2 U,1

1

 

 1

 2

 2

IS,1 

Diputació de Lleida

 

abril 1979

juliol 1979

 

 

PSC

CiU

UCD

PSC

ind.

CiU

UCD

Total

2

4

18

1

10

3

10

Balaguer

 

1

3

 

3

 

1

Borges Blanq.

 

 

2

 

2

 

 

Cervera

 

1

2

 

 

1

2

Lleida

1

 

7

 

5

 

3

Seu d'Urgell

 

1

1

 

 

1

1

Solsona

 

 

2

 

 

 

2

Sort

1

 

 

1

 

 

 

Tremp

 

 

1

 

 

 

1

Vielha

 

1

 

 

 

1

 

La distribució dels diputats establerta l'abril de 1979 va ser modificada per Decret com a conseqüència d'un recurs presentat per diverses candidatures independents, que demanaven que s'agreguessin els seus resultats.Per aquest motiu va haver-hi dues sessions constitutives de la Diputació (26 d'abril i 20 de juliol) en les dues ocasions va ser escollit Jaume Culleré (CC-UCD).   La mateixa situació es torna a produir el 1983, en que fa una assignació d'escons al maig de 1983, que serà corregida per sentènies judicials l'agost del mateix any; hi ha també dues sessions constitutives (7 de juny i 9 d'agost), en les dues ocasiones és elegit president Ramon Vilalta (PSC)

 

1983 maig

1983 agost

1987

1991

1995

1999

 

 

PSC

Conv. Tàrrega

PDA

CiU

CP

PSC

Unitat Pop.de Prog.

ind

CiU

CP

PSC

AIPN

CiU

AP

PSC

CiU

PP

PSC

CDA-PNA

CiU

PP

PSC

ERC

CDA-PNA

CiU

PP

Total

11

1

1

9

3

9

1

6

7

2

6

1

17

1

7

17

1

8

1

14

2

7

2

1

14

1

Balaguer

1

 

 

2

1

1

 

2

1

 

1

1

2

 

1

3

 

1

 

3

 

1

1

 

2

 

Borges Blanq.

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

 

 

1

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

Cervera

 

1

 

2

 

 

 

2

1

 

 

 

3

 

 

3

 

1

 

2

 

 

 

 

3

 

Lleida

7

 

 

3

2

6

 

1

3

2

5

 

6

1

6

5

1

5

 

5

2

6

1

 

4

1

Seu d'Urgell

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

 

 

1

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

Solsona

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

Sort

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

Tremp

1

 

 

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

1

 

1

 

 

 

 

 

 

1

 

Vielha

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

 

1

 

 

Coal.A CiU 1

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

El nombre de diputats era de 24 el 1979, i de 25 des de les següents eleccions. PDA (1983), Coalició Aranesa-CiU (1991) i CDA-PNA (des de 1995) es presenten vinculats a CiU; només el 1979 i 1987 es presenten com a CiU (coalició de PDA i UDA), mentre que el 1995 i 2003 UDA es presenta en solitari, i el 1999 i 2007 ho fa amb el PP, en què finalment s'integra. Per la seva banda, Unitat d'Aran es presenta en solitari el 1979 (UA), 1983 (com Unitat peth Progrés), 1987, 1991 i 1995 (aquestes tres com UA-PNA); des de 1999 va en coalició amb el PSC.

Presidents de la Diputació de Lleida: Jaume Culleré (UCD, 1979-83), Ramon Vilalta (PSC, 1983-87), Ramon Companys (CiU, 1987-90), Josep Grau (CiU, 1990-99), Josep Pont (CiU, 1999-2003), Isidre Gavín (CiU, 2003-07), Jaume Gilabert (ERC en pacte amb PSC, 2007-2011), Joan Rañé (CiU, 2011-2015 i CDC, governant amb Unió, 2015-18, amb el PSC 2015-17 i amb ERC 2017-18), Rosa Maria Perelló (PDECat, 2018-19) i Joan Talarn (ERC, 2019-…)

 

2003

2007

2011

2015

2019

 

 

ICV-EUA

PSC

ERC

CiU

PP

 

PSC

ERC

CiU

PP

PSC

ERC

CDA-PNA

CiU

PP

CUP

PSC

ERC

CiU

C's

PP

Comú

PSC

ERC

JxCat

C’s

Total (25)

1

6

4

13

1

 

10

3

11

1

7

2

1

13

2

1

4

6

12

1

1

1

3

11 

9 

1 

 

 

PSC,5 UA,1

 

 

 

 

PSC,9 UA,1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PSC,3 UA,1

 

CDC,10 U,2

 

 

 

 

 

 

 

Balaguer

 

1

1

2

 

 

1

1

2

 

1

1

 

2

 

 

 

2

1 CDC,1

 

 

 

 

2 

1 

 

Borges Blanq.

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1 CDC,1

 

 

 

 

 1

 

 

Cervera

 

 

1

2

 

 

1

1

1

 

1

 

 

2

 

 

 

1

2 CDC,1 U,1

 

 

 

 

 1

2 

 

Lleida

1

4

2

4

1

 

6

1

4

1

5

1

 

4

2

1

3

2

5 CDC,4 U,1

1

1

1

 2

 4

 5

1 

Seu d'Urgell

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1 CDC,1

 

 

 

 

 

1 

 

Solsona

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

1

 

 

 

 

 

 1

 

 

Sort

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1 CDC,1

 

 

 

 

 1

 

 

Tremp

 

 

 

1

 

 

1

 

 

 

 

 

 

1

 

 

 

 

1 CDC,1

 

 

 

 

 1

 

 

Vielha

 

UA-PSC 1

 

 

 

 

UA-PSC 1

 

 

 

 

 

1

 

 

 

UA-PSC 1

 

 

 

 

 

UA-PSC 1

 

 

 

 

Diputació de Tarragona

 

1979

1983

1987

1991

1995

1999

 

 

PSUC

PSC

CiU

UCD

 

PSC

CiU

CP

 

PSC

CiU

AP

 

PSC

CiU

PP

 

PSC

 

CiU

PP

 

PSC

ERC

CiU

PP

Total (27)

2

5

8

12

 

12

11

4

 

12

13

2

 

11

15

1

 

9

 

15

3

 

9

1

14

3

Reus

 

1

3

3

 

4

3

1

 

4

4

 

 

4

4

 

 

3

 

4

1

 

3

1

3

1

Tarragona

1

1

1

4

 

4

2

1

 

3

3

1

 

3

4

 

 

2

 

4

1

 

2

 

4

1

Tortosa

1

1

1

4

 

2

3

2

 

3

3

1

 

2

4

1

 

2

 

3

1

 

2

 

3

1

Valls

 

 

2

1

 

1

2

 

 

1

2

 

 

1

2

 

 

1

 

2

 

 

1

 

2

 

El Vendrell

 

2

1

 

 

1

1

 

 

1

1

 

 

1

1

 

 

1

 

2

 

 

1

 

2

 

FIns 2019 tots els Presidents de la Diputació de Tarragona han estat de CiU: Francesc Cailà (1979-80), Josep Gomis (1980-82 i 1983-88), Joan Ventura (1982-83), Joan Maria Pujals (1988-92), Josep Mariné (1993-2003), Joan Aregio (2003-07) i Josep Poblet (2007-19), reelegit el 2015 amb suport de CDC, UDC i PSC. Des de 2019 la presidenta es Noemí Llauradó, d’ERC.

 

2003

2007

2011

2015

 2019

 

 

 

PSC

ERC

CiU

PP

 

PSC

ERC

CiU

PP

 

PSC

ERC

CiU

PP

CUP

PSC

ERC

CiU

C's

PP

PSC

ERC

JxCat

C's

Total (27)

 

11

2

12

2

 

11

2

12

2

 

9

2

14

2

1

6

7

11

1

1

 7

11 

8 

1 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CDC,9 U,2

 

 

 

 

 

 

 

Reus

 

3

1

3

1

 

3

1

3

1

 

2

1

3

1

1

1

2

3 CDC,3

 

 

 2

 3

2 

 

 

Tarragona

 

3

 

3

1

 

3

 

3

1

 

3

 

3

1

 

2

1

2 CDC,2

1

1

 2

2

2 

1 

 

Tortosa

 

2

1

3

 

 

2

1

3

 

 

2

1

3

 

 

1

2

3 CDC,2 U,1

 

 

 1

 3

1 

 

 

Valls

 

1

 

1

 

 

1

 

1

 

 

 

 

2

 

 

 

1

1 U,1

 

 

 

 1

 2

 

 

El Vendrell

 

2

 

2

 

 

2

 

2

 

 

2

 

3

 

 

2

1

2 CDC,2

 

 

 2

 2

1 

 

 

La federació de Convergència i Unió es trenca just després de les eleccions de 2015; el diputat d'Unió pel districte de Tortosa passa al juliol de 2015 a Demòcrates de Catalunya; el 2016 Unió deixa d’existir; tots aquests diputats completen la legislatura com a Grup CiU.

 

Agraïm a José Luis Manchobas les informacions referides a la Diputació de Lleida de 1979 i 1983.

Veure eleccions municipals a Catalunya

Veure resultats en les 40 principals ciutats catalanes

Veure percentatge de vots en totes les eleccions a Catalunya

Veure Eleccions a totes les Diputacions Provincials 1983-2019

Tornar a històriaelectoral.com