Breu història de Mundials i Eurocopes (II)

Primera part (1881-1962) *** Tercera part (1990-2012) *** Quarta part (2012-…)

La dècada de Maradona

Mundial 1990
Les dues grans estrelles, Lotthar Matthäus i Diego Maradona
Argentina, sots-campiona, només guanya dos partits

L’eliminació de França és la més destacable de la fasse prèvia, consumada amb la derrota a Iugoslàvia (3-2) i els dos gols de Mo Johnston per Escòcia (2-0); també falla Portugal, incapaç de derrotar a Lisboa a Bèlgica (1-1) ni a Txecoslovàquia (0-0); i la RDA (en que era el seu últim partit, però ells no ha sabien) queda fora pel hat trick de Toni Polster per Àustria (3-0); també Dinamarca és eliminada en l’última jornada, quan Romania remonta fins al 3-1 amb dos gols de Gavril Balint. Es classifica tot i la seva manca de punteria Anglaterra (dos empats a zero amb Suècia, que és primera de grup, i un amb Polònia). També empaten dos cops entre ells Holanda i Alemanya, fàcil guanyadors del grup 4.

Els gols de Rubén Sosa i Francescoli fan que Uruguai superi Bolívia (2-0) i Brasil es veu obligada a derrotar Xile a Maracanã; ho feia 1-0 quan el porter Roberto Rojas simula una agressió, però serà descobert i durament sancionat ell, el seleccionador Aravena i l’equip xilè. Colòmbia es classifica guanyant (1-0 i 0-0) al campió del grup d’Oceania… que és Israel. Amb Mèxic sancionat per la FIFA es classifiquen Costa Rica i un Estats Units que guanya l’últim partit a Trinidad (0-1, Caligiuri). Un sol gol d’Hossam Hassan fa que Egipte superi l’Algèria de Rabah Madjer (0-0 i 1-0), en l’altra final Omam-Biyik setencia per Camerun a camp de Tunísia (2-0 i 0-1). Àsia celebra un hexagonal a Singapur, en què Xina perd la plaça mundialista en deixar-se remontar els últims 5 minuts per Qatar (1-2), resultat que classifica Corea del Sud i els Emirats Àrabs.

L’intens Mundial celebrat a Itàlia el 1990 es tanca amb la victòria d’una sòlida Alemanya sobre una Argentina que s’ho juga tot a la qualitat de Maradona, en una final decidida per un penal discutit transformat per Andreas Brehme 81′ ; Buchwald aconsegueix neutralitzar al pibe, que a més reclama un penal de Matthäus sobre Calderón. L’equip de Carlos Bilardo hi arriba havent guanyat només dos partits, ha derrotat Brasil amb una sola jugada d’atac argentina, culminada per Claudio Caniggia a passada de Maradona; després, dues victòries en la tanda de penals contra Iugoslàvia (0-0, falla Maradona però també fallen tres balcànics) i contra Itàlia (1-1) en una Nàpols apassionada que calla quan Goycoechea atura els xuts de Donadoni i Aldo Serena; durant la semifinal marquen Caniggia i Tottò Schillaci, que és el màxim golejador amb 6, sempre fa el primer gol que permet que Itàlia vagi superant Àustria (1-0), Txecoslovàquia (2-0), Uruguai (2-0) i Irlanda (1-0); els italians només són tercers (derroten 3-1 a Anglaterra) amb 6 victòries i 1 empat tot i tenir un equipàs amb Baresi, Maldini, Bergomi, Donadoni i sobre tot Roberto Baggio.

Irlanda arriba a quarts de final sense guanyar cap partit, n’empata quatre, des de 1-1 contra Anglaterra fins al 0-0 amb Romania a la que derrota per penals. En canvi, cau a vuitens Brasil, que n’ha guanyat tres, tots per la mínima, des del 2-1 a Suècia amb dos gols de Careca i els 1-0 a Costa Rica i Escòcia, sempre amb gol de Müller; també hi cau l’Uruguai, que hi ha arribat gràcies al gol de Fonseca 91′ contra Corea del Sud (1-0), la celeste va decebre en l’anterior derrota contra Bèlgica (1-3). És l’últim mundial de la URSS, derrotada per Romania (0-2, els dos de Lacatus) i per Argentina (0-2 i greu lesió del porter argentí Nery Pumpido)

Per la seva banda, l’Alemanya dirigida per Franz Beckenbauer comença amb dues golejades (4-1 a Iugoslàvia, marquen Matthäus, dos, Klinsmann i Völler, i 5-1 al Emirats Àrabs) i el meritori 2-1 contra la potent Holanda (Klinsmann, Brehme i Ronald Koeman de penal); una altra pena màxima, marcada per Matthäus, elimina Txecoslovàquia (1-0) i l’encert d’Illgner en la tanda de penals (atura el de Pierce i xuta alt Waddle) permet superar Anglaterra a Torí en la semifinal (1-1, han marcat Brehme i Lineker). Era la tercera pròrroga seguida per Anglaterra, que abans ha derrotat Bèlgica (1-0, golàs de David Platt 119′) i Camerun (3-2, gols de Platt, Kundé, Ekéké i dos de Lineker de penal). Els africans són els grans animadors del Mundial: derroten Argentina a Milà en la inauguració (0-1, Omam-Biyik) tot i patir dues expulsions i 2-1 a Colòmbia a quarts de final, amb dos gols a la pròrroga de Roger Miller (que té 38 anys), que ja n’havia fet dos a Romania (2-1); els colombians donen color amb el porter René Higuita, amb Valderrama i amb el seu coratge que els classifica en empatar amb Alemanya (1-1, amb gol de Freddy Rincón 93′). També sorprèn Costa Rica, amb el porter Luis Conejo, derrotant Escòcia (1-0) i Suècia (2-1, remonten Flores i Medford) fins que cau pel hat trick de Skuhravý per Txecoslovàquia (1-4) que abans ha escombrat l’innocent equip d’Estats Units (5-1) i eliminat Àustria (1-0) amb un gol de Bílek de penal. Els dos equips asiàtics perden tots els partits, Corea amb bona imatge però Emirats Àrabs rep 11 gols.

Seleccionador: Franz Beckenbauer (5-3-2)

Igualat però molt mediocre el grup F, amb cinc empats en 6 partits; només l’útlim dia Egipte cau 0-1 contra l’Anglaterra de Bobby Robson, que abans ha empatat amb Irlanda (1-1, Lineker i Sheedy) i amb Holanda (0-0); aquests dos empaten també entre ells (1-1, Ruud Gullit i Niall Quinn), que els classifica però cal un sorteig per dilucidar qui passa com a segon o com a tercer.

Els dos animadors: Roger Miller del Camerun i el porter René Higuita per Colòmbia

Discreta actuació de l’Espanya de Luis Suárez des del soporífer 0-0 contra Uruguai, millora amb els tres gols de Michel a Corea del Sud (3-1) i els de Michel i Gorriz a Bèlgica (2-1) però ho espatlla contra Iugoslàvia (1-2, marquen Stojković, Julio Salinas 84′ i novament Stoijković, de falta, en la pròrroga)

Michel va apartar el cap en mal moment…
Mundial Itàlia 1990
Fasse final: 116. Fasse final: 24
It,6; Tx-svk,4;Aut,2;US,0.     
Cmr,4;Rom,3;Arg,3;URS,2.
Br,6;C.Rica,4;Esc,2;Sue,0.     
RFA,5; Iug,4;Co,3;Emirats,0.
Es,5;Be,4;Uru,3;Corea,0.
Ang,4;Irl,3;Ned,3;Eg,2.
Vuitens: RFA-Ned  2-1   
 Tx-svk-C.Rica 4-1
Ang-Bel 1-0 pr    
Cmr-Col  2-1 pr.
Arg-Br  1-0            
Yug-Es  2-1 pr.
It-Uru  2-0      
Irl-Rom 0-0 (pp: 5-4)
Quarts: R F Alemana – Txecoslovàquia 1-0
            Anglaterra – Camerun  3-2 pr.
Argentina – Iugoslàvia  0-0 (pp: 3-2) 
       Itàlia – Rep. Irlanda 1-0
Semifinals:
Argentina – Itàlia 1-1 (pp: 4-3)
RF Alemana – Anglaterra 1-1 (pp: 4-3)
Tercer: Itàlia – Anglaterra 2-1
Final (Roma, 8-7-1990)
RF Alemana – Argentina 1-0
Anglaterra arriba a semifinals

La final del Mundial 1990 estableix moltes fites: primera cop que un europeu derrota un americà, primera final que es repeteix, Alemanya arriba a tres finals seguides, primer cop que un equip no marca en la final i Monzón 65′ i Dezotti 87′ són els primers expulsats en una final.

1987 – 1989
L’impresionant rematada amb què Marco van Basten supera Rinat Dassàiev en la final

No arriba a l’Eurocopa una desastrosa França (perd 0-2 contra Rússia, marquen Belanov i Rats) ni Iugoslàvia (escombrada per Anglaterra, 1-4) ni Bèlgica, superada per la República d’Irlanda en un grup igualadíssim en que l’úlitm dia Bulgària necessita un punt però perd a Sofia contra Escòcia (0-1). Itàlia es desfà del Portugal de Paolo Futre (marca Altobelli, 0-1) però perd 1-0 a Suècia i necessitarà dos gols de Vialli contra els suecs (2-1). Holanda guanya tots els partits fora de casa (dos gols de Gullit a Polònia, 0-2) però deixa lamentables incidents del públic de Rotterdam que causen que s’hagi de repetir el partit contra Xipre a porta tancada. Semblava que Gal·les es classificaria, però perd a Copenhaguen (1-0, Elkjær Larsen) i a Praga (2-0) i el premi és pels danesos.

Dirigida pel veterà Rinus Michels, Holanda és la indiscutible guanyadora de l’Eurocopa 1988, derrotant la Unió Soviètica en la final (2-0) amb gols de Ruud Gullit i Marco van Basten i en què Hans van Breukelen atura un penal a Igor Belanov. Curiosament, en el primer partit Holanda perd contra els soviètics (0-1, gol de Rats), però ho arregla Marco van Basten amb tres gols a Anglaterra (3-1), tot i que Bryan Robson havia fet el gol de l’empat; calia ara derrotar Irlanda, ho farà 1-0 amb un gol de Wim Kift 82′; a Hamburg, contra l’amfitriona Alemanya haurà de remontar el gol de Lotthar Matthäus de penal amb dos de Ronald Koeman de penal i van Basten (1-2).

L’equip de Valeriy Lobanovski supera la semifinal contra Itàlia amb gols de Lytovtxenko i Protàssov (2-0 a Stuttgart) sense que Vieri aconsegueixi batre Dassàiev; abans ha rematat els anglesos de Bobby Robson (1-3), que completen la fluixa actuació iniciada amb la històrica derrota contra la debutant República d’Irlanda del tècnic anglès Jackie Charlton (0-1, Ray Houghton). Itàlia en el partit inaugural iguala amb Alemanya (1-1, Roberto Mancini i Andreas Brehme) i assegura la classificació derrotant DInamarca per 2-0.

Irlanda debut i dona la sorpresa contra Anglaterra
L’Holanda de Frank Rijkaard, Ruud Gullit, Marco van Basten i els germans Koeman
Seleccionador: Rinus Michels (4-4-1-1)

Espanya ha superat la fasse prèvia per davant de Romania (1-0, gol de Michel a Sevilla, però amb derrota 3-1 a Bucarest), la clau és que els de Miguel Muñoz guanyen a camp d’Àustria (2-3, dos d’Eloi i gran gol de Carrasco 89′) i Romania no ho fa (0-0). Tot i que Espanya guanya el partit del seu debut per primer cop en 38 anys, gràcies a que marquen Michel, Butragueño i Gordillo contra Dinamarca (3-2), seran fatals les dues derrotes contra Itàlia (1-0, Gianluca Vialli) i Alemanya (2-0, els dos de Rudi Völler)

El torneig Rous substitueix el vell campionat britànic; el 1985 i 1986 enfronta només anglesos i escocesos, amb una victòria per cadascun; el 1987 el guanya Brasil (1-1 amb Anglaterra i 0-2 a Escòcia). El mateix any Alemanya visita Brasil (1-1) i Argentina (1-0), pero els germànics es revengen d’aquests (1-0) en el quatre nacions a Berlin el 1988.

Eurocopa Alemanya 1988
Fasse prèvia: 33. Fasse final: 8
RFA,5;It,5; Es,2;Din,0.
URS,5;Ned,4; Irl,3;Ang,0.
Semifinals:
Holanda – RF Alemana 2-1
URSS – Itàlia 2-0
Final (Munic, 25-6-1988)
Holanda – URSS 2-0
Copa Amèrica Argentina 1987 (10 equips)
SF: Xile – Colòmbia 2-1 pr.
Argentina – Uruguai 0-1
T: Colòmbia – Argentina 2–1
Final (Buenos Aires, 12-7-1987)
Uruguai – Xile 1-0
Copa Amèrica Brasil juliol 1989 (10 equips)
Segona fasse: Brasil 6, Uruguai 4, Argentina 1, Paraguai 1.

Liderat per Enzo Francescoli, Uruguai guanya la Copa Amèrica en terres argentines el 1987, derrota als locals 0-1 amb gol d’Alzamendi i a Xile amb un de Pablo Bengoechea, el joc violent dels xilens els deixa amb 10 jugadors des del minut 15; en les semifinals Astengo i Vera van remontar en la segona part de la pròrroga contra Colòmbia (2-1). Uruguai no ha hagut de jugar la primera ronda (tres grups de tres) en què Xile li clava un històric 4-0 a Brasil (dos de Basay i dos de Letelier).

Dos anys després l’Uruguai intenta sorprendre Brasil a Maracanã, ho evita un gol de Romário (1-0) mentre Bebeto és màxim golejador, els dos davanters han marcat també contra Argentina (2-0) i Paraguai (3-0); els argentins només marquen 2 gols en 7 partits. En la primera fasse (dos grups de cinc equips) Brasil té dos decebedors empats a zero amb Colòmbia i Xile, però aquests dos païssos queden fora en perdre contra Paraguai. En l’altre grup Equador està a punt d’eliminar Uruguai (l’ha derrotat 1-0), però ho deixa escapar en perdre contra Xile (1-2).

Mundial 1986
Maradona regateja cinc anglesos… el millor gol dels Mundials

Novament Holanda serà absent del Mundial, superada per Hongria en fasse de grups i per Bèlgica en un play-off (1-0 i 2-1) amb un gol al final de Grün pels belgues (una derrota a Albània havia fet que fossin superats per Polònia). Portugal es classifica amb victòries a camp de Suècia (0-1) i d’Alemanya (0-1, Carlos Manuel) que mai havia perdut un partit en les prèvies mundialistes (i també ara es classifica). França necessita dos gols de Platini per eliminar Iugoslàvia (2-0), superada també per Bulgària. Hongria va ser la primera en aconseguir-ho, en guanyar a camp d’Holanda (1-2) i d’Àustria (0-3). En un grup que se li travessa a Espanya, derrotada per 3-0 a Gal·les (dos d’Ian Rush i un de Mark Hughes) i 3-1 a Escòcia, es refà en vèncer a aquests amb un gol de Paco Clos (1-0); serà una tràgica classificació per Escòcia: el selecccionador Jock Stein mor en acabar el partit contra Gal·les (1-1a Cardiff) que porta el seu equip, dirigit per Alex Fergusson, a un play off en què derrota Austràlia (2-0 i 0-0) amb gols de Cooper i McAbennie

Els tres gegants sud-americans vencen en els seus grups, Brasil sentencia ràpidament, però Perú gairebé sorprèn Argentina a Buenos Aires fins que Gareca fa el 2-2, mentre que Uruguai necessita d’un penal que marca Venancio Ramos per superar en l’últim partit a Xile (2-1). La quarta plaça és per Paraguai en guanyar una doble repesca que sentencia en els partits de casa: 3-0 a Colòmbia i a Xile (i a la tornada, 2-2 a Santiago). També hi va Canadà, que s’emporta el triangular guanyant 2-1 a Hondures (el tercer és Costa Rica). Hi ha una plaça per l’Àsia Occidental (la guanya Iraq derrotant Siria a La Meca, 3-1), una per Àsia Oriental (serà per Corea del Sud amb dues victòries contra Japó, 1-2 i 1-0) i dues per l’Àfrica, que acaben disputant-se entre quatre païssos mediterranis: Algèria goleja dos cops Tunísia (1-4 i 3-0, Rabah Madjer marca els dos partits) i Marroc elimina Líbia (3-0 i aguanta1-0 a Trípoli); Camerun havia caiguat a Zàmbia (4-1, tres de Chamballa)

Dues jugades genials de Diego Armando Maradona resumeixen el Mundial de 1986: el seu gol amb la mà («La mano de Dios») i la jugada en què regateja cinc rivals permeten una victòria d’alt valor simbòlic contra Anglaterra (2-1, després marca Lineker); dos gols més del pibe contra Bèlgica (2-0) porten a una final apassionant contra Alemanya, en què José Luis Brown i Jorge Valdano posen el 2-0, remonten Karl-Heinz Rummenigge i Rudi Völler i es decideix pel gol de Burruchaga 84′ en una passada de Maradona.

El sòlid bloc alemany no ha estat capaç de derrotar Uruguai (1-1) ni l’alegre Dinamarca (0-2, Jesper Olsen i Erikssen), ha de remontar contra Escòcia (2-1, Strachan, Völler i Klaus Allofs), i només gràcies a un gol llunyà de Matthäus 87′ supera al Marroc (1-0); a més Harald Schumacher atura dos penals davant l’amfitrió Mèxic (0-0, expulsions de Berthold i Javier Aguirre) que ha arribat a quarts en derrotar Bèlgica (2-1, Quirarte, Hugo Sánchez i Vanderbergh) gràcies al golàs de Negrete a Bulgària (2-0). A les semifinals veiem el millor partit dels nois de Beckenbauer: amb gols de Brehme i Völler els alemanys derroten 2-0 França, que venia d’eliminar al Brasil en un gran partit a Guadalajara (1-1, gols de Careca i Platini); en els francesos destaquen Amorós i Luis Fernández, i els brasilers, farcits d’estrelles com Zico, Branco i Sócrates, venien de golejar Polònia (4-0).

La sorpresa la dona Bèlgica, en què destaquen Enzo Scifo i Jan Ceulemans, amb partits memorables com el 4-3 contra l’URSS (inútils tres gols de Belanov) que havia arrassat Hongria (6-0) i empatat amb França (1-1); els belgues havien passat com a tercer classificat (novetat en aquest Mundial) tot i perdret 1-2 amb Mèxic i patir amb Paraguai (2-2) en un partit en que dos gols de Cabañas fan que també passin els guaranís; abans un gol de Romerito havia derrotat Iraq, que se’n torna a casa amb tres derrotes per la mínima. En canvi, fracàs d’Itàlia, que empata amb Bulgària en la inauguració (1-1) i amb Argentina (1-1, Altobelli i Maradona) però cau a vuitens contra França (0-2, Platini i Stopyra) i decepció d’Uruguai, que no guanya cap partit, digne 1-1 amb Alemanya (Alzamendi i Klaus Allofs) però cau 6-1 amb Dinamarca (hat trick d’Elkjær Larsen) i en els vuitens 0-1 amb Argentina (Pasculli). Portugal, que sorprèn a Anglaterra (1-0, Carlos Manuel) perd amb l’envellida Polònia (0-1, Smolarek) i amb el Marroc (1-3, dos d’Abde Khairi), que abans ha forçat el 0-0 davant d’Anglaterra i de Polònia. L’equip anglès va avançant amb els gols de Gary Lineker: tres a Polònia (3-0) i dos al Paraguai (3-0).

Seleccionador: Carlos Bilardo (5-3-2)
L’anglès Gary Lineker és el màxim golejador amb 6 gols, tres d’ells a Polònia (3-0)

Els penals espatllen la bona actuació d’Espanya, eliminada per Bèlgica quan Jean-Marie Pfaff atura el xut d’Eloy (1-1, abans hi ha gols de Ceulemans i Señor). Els de Miguel Muñoz, amb problemes interns, cauen a Guadalajara amb el Brasil (marca Sócrates el 1-0 i gol mal anul·lat a Michel), pateixen contra Irlanda del Nord (2-1, Butragueño i Julio Salinas) i golegen Algèria (3-0, dos de Ramon Maria Calderé i un d’Eloy) i Dinamarca en la inoblidable noche de Querétaro: 5-1 amb quatre del Buitre i un d’Andoni Goikoetxea.

Emilio Butragueño marca quatre gols a la la potent Dinamarca
Mundial Mèxic 1986
Fasse prèvia: 121. Fasse final: 24
Arg,5;It,4;Bul,2; Corea,1.   
Mex,5;Par,4;Bel,3; Iraq,0.
URS,5;Fr,5; Hun,2;Can,0.    
 Br,6;Es,5; Irl.N.,1;Alg,1.
Din,6;RFA,3;Uru,2; Esc,1.    
Mar,4;Ang,3;Pol,3; Por,2.
Vuitens: Arg-Uru  1-0     Ang-Par  3-0
Be-URS  4-3 pr.          Esp-Din  5-1       
RFA-Mar 1-0              Mex-Bul 2-0
Fr-It  2-0                    Br-Pol  4-0
Quarts:
Argentina – Anglaterra 2-1                       
Bèlgica – Espanya  1-1 (pp: 5-4)
RF Alemana – Mèxic 0-0 (pp: 4-1)          
França – Brasil  1-1 (pp: 4-3)
Semifinals:
Argentina – Bèlgica 2-0
RF Alemana – França 2-0
Tercer: França – Bèlgica 4-2 pr.
Final (Mèxic DF, 29-6-1986)
Argentina – RF Alemana 3-2

Rossi i Platini, les estrelles decideixen

1983 – 1985
En quatre anys França guanya una Eurocopa i juga dues semifinals de Mundials
Gol de falta de Platini en l’únic error d’Arconada

La campiona del món, Itàlia queda només quarta en el seu grup de la fasse prèvia de l’Eurocopa, amb derrotes com el 0-3 contra Suècia en un grup en que es classifica Romania en treure un empat en una autèntica final a Praga contra Txecoslovàquia (1-1). També queda fora Anglaterra, en perdre a Wembley contra Dinamarca per 0-1 (gol d’Alan Simonsen), i la Unió Soviètica (que ha golejat 5-0 a Portugal, però es veu superada amb un gol de Rui Jordão a Lisboa, 1-0). Fins i tot té un ensurt Alemanya, perd dos cops contra Irlanda del Nord (1-0 i 0-1) i ha de remuntar contra Albània (2-1). Iugoslàvia es classifica amb un gol de Radanović a l’últim minut (3-2 a Bulgària, que encara tenia opcions) que elimina Gal·les; també queda fora Escòcia, que és última d’un grup que domina Bèlgica.

Michel Platini és el líder de la França campiona de 1984, ho fa amb una aportació perfecta: millor jugador i màxim golejador (9, rècord que segueix vigent) d’un equip que guanya a casa els cinc partits… i Platini marca en tots: l’inaugural contra Dinamarca (1-0), dos hat tricks seguits a Bèlgica (5-0, també Giresse i Luis Fernández) i Iugoslàvia (3-2) i en el penúltim minut de la pròrroga contra Portugal (3-2, amb dos de Domergue i dos de Jordão) a Marsella. També en en la final Michel Platini marca de falta el gol que fa caure la sorprenent Espanya, després farà el 2-0 Bellone als 90′.

L’equip de Miguel Muñoz comença amb dos empats (1-1 amb Romania amb gol del Lobo Carrasco de penal i amb Portugal, marquen António Sousa i Santillana) i la històrica victòria d’Espanya sobre Alemanya (1-0) amb el gol de cap de Maceda 90′; en la semifinal a Lió serà Arconada el protagonista en aturar el penal d’Elkjær Larsen després de l’empat 1-1 amb Dinamarca (marquen Soren Lerby i Maceda, en la tanda encerten els cinc espanyols); els danesos, amb Alan Simonsen, Michael Laudrup i John Lauridsen, eren favorits després de golejar Iugoslàvia (5-0) i Bèlgica (passen del 0-2 al 3-2 amb gols de Frank Arnesen, Brylle i Elkjær Larsen).

Eurocopa França 1984
Fasse prèvia: 33. Fasse final: 8
Fr 6, Di 4, Be 2, Iug 0
Es 4, Por 4, A 3, Rom 1
Semifinals: França – Portugal 3-2 pr.
Espanya – Dinamarca 1-1 (pp: 5-4)
Final (París, 27-6-1984)
França – Espanya 2-0
Seleccionador: Michel Hidalgo (4-4-2)

L’històric 12-1 d’Espanya a Malta es fa realitat amb 9 gols en la segona part; marquen Santillana (4), Poli Rincón (4), Maceda (2), Manu Sarabia i Juan Señor (que en fa l’últim, i havia fallat un penal al començament). L’equip de Miguel Muñoz havia derrotat Holanda 1-0 a Saragossa (gol de Juan Señor de penal) però guanya per la mínima a casa a Islàndia i en les dues illes. Això fa que Holanda, que ha escombrat Malta (0-6 a Aquisgrà i 5-0 a Rotterdam) i va derrotar Espanya a Amsterdam (2-1, Houtman, Santillana i Ruud Gullit) acumuli un gol average superior en 11 gols al d’Espanya.

Es celebren les tres últimes edicions del British Home Championship abans que deixi de jugar-se el 1984 per decisió dels dos equips més potents, Anglaterra i Escòcia, que de fet s’han jugat el títol entre elles en l’últim partit el 1982 i el 1983, amb dues victòries angleses per 0-1 (Paul Mariner) i 2-0 (Bryan Robson i Gordon Cowans). El darrer torneig, el 1984, acaba amb els quatre equips empatats a punts i Irlanda del Nord proclamant-se campiona amb el seu empat a camp de Gal·les (1-1, Hughes i Armstrong), quedava el partit Escòcia-Anglaterra però l’empat a un els deixa als dos sense premi.

França extèn el seu domini guanyant la I Copa UEFA-Conmebol l’agost de 1985 amb gols de Rocheteau i José Touré davant l’Uruguai. El 1984 la FIFA commemora a Zurich el seu 80 aniversari amb un partit en què Alemanya derrota 1-0 a Itàlia, revenja de la final del 82; en aquelles setmanes França es revenja d’Alemanya (1-0), Anglaterra guanya per primer cop a camp del Brasil (1-2) i Argentina en el d’Alemanya (1-3). Mèxic organitza diversos amistosos el 1985, en que es pot veure Itàlia guanyar 2-1 a Anglaterra, i aquesta per 3-0 a la RF Alemana. El 1982 Dinamarca es proclama campiona de l’últim campionat nòrdic… tot i que Suècia té dos partits ajornats que no completarà fins 1985.

Copa Amèrica 1983 (10 equips)
Semifinals: Perú – Uruguai 0-1, 1-1
Paraguai – Brasil 1-1, 0-0 sorteig
Final (Montevideo 27-10-1983 i Salvador 4-11-1983): URUGUAI – Brasil 2-0, 1-1
Copa Artemio Franchi, París 1985 (2 eq.)
França – Uruguai 2-0

Uruguai és campió d’Amèrica en superar Brasil amb gols d’Enzo Francescoli i Diogo a l’anada (2-0) i de Carlos Aguilera a Salvador de Bahia (1-1), on empata Jorginho; Aguilera ja havia fet gols decisius a camp de Veneçuela (1-2) i del Perú (0-1). Havia estat afortunat Brasil: no fa cap gol a Argentina (1-0 i 0-0) però aquesta es deixa dos empats contra Equador; a semifinals Brasil empata dos cops amb Paraguai (a Asunción marquen Éder i Milciades Morel, 1-1) i els carioques són guanyadors… en un sorteig !

Mundial 1982
Paolo Rossi fa 6 goles en els partits decisius per ser campió i màxim golejador

Brasil era el favorit pel seu joc alegre de la mà d’un repertori d’estrelles de Telé Santana (Zico, Falcão, Éder, Toninho Cerezo) que remonta contra la URSS (2-1, Sócrates i Eder baten Dassàiev) i escombra Escòcia (4-1) i Argentina (3-1 a Sarrià, marquen Zico, Serginho, Júnior i Ramón Díaz i expulsió de Maradona).

Fins al gener de 1982 no es decideix el 24è equip (la participació s’ha ampliat després de 50 anys): la victòria de Nova Zelanda exactament per 0-5 a camp d’Aràbia Saudí porta a un desempat a Singapur en què els oceànics derroten per 2-1 la Xina; molt abans, havien fet un rècord golejant 13-0 a Fiji; Kuwait ha guanyat abans el torneig d’Àsia-Oceania. Uruguai torna a quedar fora perquè perd a Montevideo amb el Perú (1-2, gols de La Rosa i Uribe) i el campió americà, Paraguai, perquè cau a Asunción contra Xile (0-1, gol de Yáñez). Brasil sentencia el seu grup amb un hat trick de Zico a Bolívia (3-1). També Mèxic queda fora en ser tercer de l’hexagonal de Tegucigalpa on no aconsegueix fer un gol ni a El Salvador (0-1) ni a Hondures (0-0). Àfrica ho resol per la via ràpida, 28 equips juguen quatre eliminatròries per deixar-ne només dos: Camerun (que goleja Zaire amb tres gols de Roger Miller, 6-1, que també marca en els dos victòries contra Marroc, 0-2 i 2-1) i Algèria, que derrota també dos cops, 0-2 i 2-1, a Nigèria.

A Europa destacava un grup potentíssim, en què Bèlgica i França eliminen Irlanda i Holanda, decisius els gols de Czerniatynski i Vanderbergh per Bèlgica contra França (2-0) i els de Platini i Six contra els vigents sots-campions (2-0); Anglaterra, incapaç de derrotar Romania, supera la prèvia per un gol de Mariner contra una Hongria ja classificada (1-0), i la seves compatriotes Escòcia i Irlanda del Nord desbanquen Suècia i Portugal, (que perd les opciones en caure 4-1 contra Israel, reubicat en la zona europea); només falla Gal·les que es veu superada per diferència de gols per Txecoslovàquia. Alemanya i Polònia guanyen tots els seus partits. En canvi, Itàlia té dues relliscades (3-1 a Dinamarcca i 1-1 amb Grècia a Torí) però supera el grup per darrera de Iugoslàvia.

El 1979 el Brasil de Zico i Sòcrates golejava Uruguai (5-1) i el 1981 fa una gira triomfal, on derrota Anglaterra (0-1), França (1-3) i Alemanya (1-2). El març de 1982 Alemanya visita Brasil (1-0) i Argentina (1-1).

Mentre el Naranjito es fa popular, Espanya guanya per primer cop a Wembley (1-2, gols de Satrustegi i Zamora) el març de 1981 i a l’estiu fa una llarga gira americana, que comença guanyant a Mèxic (1-3) i acaba perdent al Brasil (1-0, Baltazar).

La increïble transformació d’Itàlia a partir d’un sol jugador, Paolo Rossi, la porta de la mediocritat (primera fasse amb joc insuls i empats contra Perú, 1-1, i contra el Camerun de Thomas N’Kono, 1-1, marquen Graziani i M’Bida) a ser un equip imparable que va derrotant l’Argentina de Maradona (cosit a faltes per Gentile, 2-1, marquen Tardelli, Cabrini i molt tard Passarella), al Brasil a Sarrià en un partit que pot ser el millor de la història (3-2, tres gols de Rossi contra els de Sócrates i Falcão), a Polònia en la semifinal del Camp Nou (2-0, els dos de Paolo Rossi) i a Alemanya en la final en el Bernabéu, on guanyen 3-1 els d’Enzo Bearzot tot i que Cabrini xuta fora un penal, marquen després Rossi, Tardelli i Altobelli; només al final Paul Breitner aconsegueix batre el veterà Dino Zoff.

La imatge de l’Alemanya de Jupp Derwall ha quedat tocada per la derrota davant d’Algèria (1-2, gols de Madjer i Belloumi) i la victòria pactada contra Àustria (1-0, obra de Hrubesch 10′, que els classifica als dos); una mica millor els tres gols de Rummenigge a Xile (4-1) i la victòria contra Espanya (1-2); arribarà a la final amb un 0-0 contra Anglaterra i amb una semifinal trepidant contra França (3-3) a Sevilla en què marquen Littbarski, Platini i en la pròrroga Trésor i Giresse però remonten Rummenigge i Klaus Fischer, amb expulsió perdonada al porter Harald Schumacher que després aturarà a Bossis el sisè penal de la tanda (abans fallen Uli Stielike i Didier Six). França ha començat perdent contra una solvent Anglaterra (3-1, dos gols de Bryan Robson) i empatant amb Txecoslovàquia (1-1, Six i Panenka) però fa una gran segona fasse amb Platini i Tigana: 1-0 a Àustria (gol de Genghini) i 4-1 a Irlanda del Nord amb dos de Giresse i dos de Rocheteau.

Polònia obté la tercera posició

El tercer lloc és per Polònia, que comença amb empats discrets (0-0 amb Itàlia i amb Camerun) però a partir del segon temps contra el Perú desperten Lato i Smolarek (5-1) i Boniek fa tres gols a Bèlgica al Camp Nou (3-0); passa ronda amb un 0-0 contra la URSS d’Oleg Blokhin, que va eliminar Escòcia amb un vibrant 2-2 (Jordan, Txivadze, Shengelia i Souness) i a Bèlgica (1-0) amb un gol d’Oganessian. Els belgues han donat la sorpresa en el partit inaugural a Barcelona derrotant Argentina amb un gol d’Erwin Vandenbegh, però van decaient i han superat la primera fasse amb un gol de Czerniatynski per igualar Hongria (1-1), que venia de patir el millor partit de Maradona (dos gols en el 4-1 per Argentina, també marquen Bertoni i Ardiles).

S’amplia la representació de tots els continents: surt molt reforçada Àfrica (a les portes de passar ronda Algèria, que derrota Alemanya, i Camerun, que empata amb Itàlia) i d’Hondures (només cau davant Iugoslàvia 1-0 per un gol de Petrović de penal 88′), però fan un paper galdós Nova Zelanda (des del seu debut rebent un 5-2 d’Escòcia), El Salvador (pateix un humiliant 10-1 contra Hongria) i Kuwait, que s’estrena amb un sorprenent empat contra l’envellida Txecoslovàquia (1-1) però en el segon perd 4-1 amb França i un emir kuwaitià atura el partit, amenaça amb retirar l’equip i aconsegueix que s’anul·li un gol francès.

Itàlia, campiona del Mundial Espanya 1982
Seleccionador: Enzo Bearzot (4-4-3 amb tornante)

Thomas N’Kono és l’exemple de l’emergència del futbol africà

Des del primer partit Espanya acusa la pressió de ser l’organitzador, que compensa amb la col·laboració arbitral tant davant d’Hondures (1-1, Zelaya i López Ufarte de penal) com en la remontada a Iugoslàvia (2-1, Juanito en la repetició d’un discutible penal i Saura); la inesperada derrota amb Irlanda del Nord (0-1, Armstrong) porta l’equip de José Emilio Santamaria a un grup difícil en la segona fasse al Bernabéu, i a la ràpida eliminació en perdre contra Alemanya (1-2, Littbarski, Klaus Fischer i Jesús Zamora). Espanya acaba contra una Anglaterra que ha de guanyar per arribar a semifinals, però Arconada i Shilton mantenen la porteria a zero; de fet, els anglesos queden fora amb un sol gol en contra en cinc partits.

Equip d’Espanya contra Alemanya, cinc jugadors bascos, dos ariets (Quini i Santillana)
Mundial Espanya 1982
Fasse prèvia: 109. Fasse final: 24
Pol,4; It,3; Cmr,3;Per,2           
RFA,4;Aut,4; Alg,4;Xile,0
Bel,5; Arg,4; Hun,3; El Salv,0      
Ang,6; Fr,3; Txe-svk,2;Kuw,1
Irl.N.,4; Es,3; Yug,3; Hond,2.       
Bra,6;URS,3;Esc,3;NZ,0
Polònia,3; URSS,3; Bèlgica,0.            
RFA,3; Anglaterra,2; Espanya,1
Itàlia,4; Brasil,2; Argentina,0.                    
França,4; Àustria,1; Irlanda del Nord,1
Semifinals: Itàlia – Polònia 2-0
RF Alemana – França 3-3 (pp: 5-4)
T: Polònia – França 3-2
Final (Madrid, 11-7-1982)
Itàlia – RF Alemana 3-1

El Camp Nou acull el partit inaugural, amb una cerimònia innovadora que serà referent per les dels mundials posteriors, a més s’hi fan tres partits de la segona fasse i una semifinal, amb el color blau dels tifosi.

El grup més emocionant es disputa a Sarrià, amb l’històric Itàlia – Brasil; al Lluís Casanova de València es juguen els tres partits inicials d’Espanya, al Josè Rico Pérez alacantí dos partits i la final de consolació i al Nou Altabix d’Elx tres més, com la que segueix sent avui en dia la més gran golejada en la història dels Mundial: el 10-1 d’Hongria a El Salvador.

1979 – 1981
Karl-Heinz Rummenigge (millor jugador de l’Euro) i Klaus Allofs (màxim golejador) celebren un gol d’Alemanya a Holanda
Bèlgica en l’única final de la seva història

L’exigent (només passen els 7 campions de grup) fasse prèvia de l’Eurocopa deixa fora França (perquè perd 2-0 a Txecoslovàquia, gols de Panenka i Stambachr), la URSS (pel gol de Nikoloudis per la sorprenent Grècia, 1-0) i Polònia, que ha estat superior a Holanda (2-0 i 1-1) però només fa un punt contra la R.D.A.; l’últim dia tot obert i Holanda remonta fins el 2-3 a Leipzig. En un grup molt obert Bèlgica supera Àustria, Escòcia i Portugal. Alguns problemes per Alemanya per superar Turquia (0-0 i 2-0). Anglaterra es passeja en un grup que enfronta les dues Irlandes. Es troben un cop més Espanya, Romania i Iugoslàvia, és decisiva la victòria dels de Kubala en el primer partit a Zagreb (1-2, Juanito i Santillana) així com el gol d’Asensi a València i els dos de Dani a Criaiova (2-2) contra Romania, tot i que la cosa es complica en perdre a València contra el iugoslaus (0-1)

L’Eurocopa de 1980 és la primera en un format de 8 equips, però comença amb poc entusiasme en una Itàlia que es dol de l’escàndol de compra de partits (tottonero) i del problema amb els hooligans ja en el primer partit d’Anglaterra contra Bèlgica (1-1, gols de Ray Wilkins i Jan Ceulemans). Precisament els belgues de Guy Thys arriben a la final, en què cauen contra Alemanya (2-1) per dos gols de Horst Hrubesch, l’últim rematant un córner als 88′ després que hagués empatat René Vandereycken de penal (comès per Uli Stielike sobre François van der Elst). L’equip de Jupp Derwall, liderat al mig camp pel jove Bernd Schuster, ha vençut en el partit inaugural Txecoslovàquia (1-0) amb un gol de la seva estrella Karl-Heinz Rummenigge i després ha matxacat Holanda (3-2), posant-se 3-0 amb un hat trick de Klaus Allofs. Holanda i Txecoslovàquia han derrotat Grècia (1-0 i 3-1, respectivament); En l’última jornada del grup (en què només es classifica el primer) anul·len les opcions de tots dos en empatar entre ells (1-1, gols de Nehoda i Kist). Amb res en joc, Alemanya iguala (0-0) amb la debutant Grècia.

Espanya està en el grup B, més igualat, i comença empatant 0-0 amb Itàlia a Milà; però els de Kubala no esperaven la derrota amb Bèlgica (1-2, Eric Gerets, Quini i Julien Cools) que els deixa eliminats (només es classifica un de cada grup) ja abans del partit contra Anglaterra (nova derrota 1-2, marca Dani de penal), que tampoc té opcions perquè ha perdut amb Itàlia (1-0, Marco Tardelli). A Roma, l’empat a zero deixa fora Itàlia i classifca la Bèlgica de l’imbatible Jean-Marie Pfaff. Finalment, una llarga tanda de 18 penals deixa Itàlia en quarta posició, superada a Nàpols per Txecoslovàquia (1-1, Jurkemik i Graziani)

Eurocopa Itàlia 1980
Fasse prèvia: 32. Fasse final: 8
RFA,5; Txe-svk, 3; Ned,3; Gr,1
Be,4; It,4; Ang,3; Es,1
T: Txecoslovàquia – Itàlia 1-1 (pp: 9-8)
Final (Roma, 22-6-1980)
RF Alemana – Bèlgica 2-1
Seleccionador: Jupp Derwall (futbol total amb líbero)
Copa Amèrica 1979 (10 equips)
Semifinals: Perú – Xile 1-2, 0-0
Paraguai – Brasil 2-1. 2-2
Final (Asunción 28-11-1979, Santiago i Buenos Aires, 5 i 11-12-1979)
PARAGUAI – Xile 3-0, 0-1, desempat: 0-0 pr.

Paraguai guanya per primer cop la Copa Amèrica després de resistir al estadi Centenario (2-2 contra Uruguai, dos gols d’Eugenio Morel) i a Maracanã (2-2, Falcão, Milcíades Morel, Sócrates i el gol decisiu de Romerito) i golejar a Xile en l’anada de la final (3-0, dos de Romerito i un de Milcíades Morel), resultat que li permet ser campió en aguantar un 0-0 en el desempat a Buenos Aires. Un gol de Carlos Rivas va salvar l’honor de Xile en el partit de Santiago (1-0); abans la semifinal contra el Perú es va decidir per un doblet de Carlos Caszely a Lima (1-2) i Colòmbia havia estat superada per diferència de gols. Molt abans, Brasil guanya 2-1 a Argentina (Zico, Hugo Coscia i Tita) i la remata amb dos gols de Sócrates al Monumental de River (2-2).

Irlanda del Nord és la protagonista del British Home, el 1980 se’n proclama campiona (el porter Jim Platt només encaixa un gol) i el 1981 la inseguretat fa impossible jugar dos partis a Belfast, el campionat queda inacabat i sense campió quan dominava el Gal·les de Walsh i el jove Rush.

El campionat Nòrdic passa a disputar-se a només dues voltes, entre 1978 i 1980, i Dinamarca guanya 5 dels seus sis partits, incloent el decisiu 0-1 a Suècia a Göteborg.

Copa de Oro desembre 1980-gener 1981 (6)
A: Uru 4, Ned 1, Ita 1
B: Bra 3, Arg 3, RFA 0.
F: URUGUAI – Brasil 2-1

Amb el vist-i-plau de la FIFA Uruguai conmemora els 50 anys del primer mundial organitzant un Mundialito en què participin els 6 païssos campions, tot i que Anglaterra renuncia i és substituïda per Holanda. Tres expulsat en el violent Uruguai – Itàlia (2-0) i un empat entre Argentina i Brasil (1-1, Maradona i Edevaldo) que fa que els brasilenys hagin de golejar Alemanya (4-1) per arribar a una final que perden contra Uruguai per 2-1, amb gols de Barrios, Sócrates de penal i Victorino. És escollit millor jugador Toninho Cerezo.

El Matador Kempes mata el Mundial 78

Mundials 1978
El Mundial es decideix amb aquest gol de Mario Kempes, que és també màxim golejador i millor jugador

El grup més emocionant de la fasse de classificació es decideix per diferència de gols a favor d’Itàlia, que ha derrotat Anglaterra per 2-0 (Antognoni i Bettega) i aguanta a Wembley un 2-0 (Kevin Keegan i Trevor Brooking) que li serveix. Dues repeticions respecte 1974: Holanda deixa fora Bèlgica (0-2, Rep i Cruyff) i Escòcia a Txecoslovàquia (3-1 a Glasgow); França necessita guanyar l’últim partit a Bulgària i ho fa per 3-1 (Rocheteau, Platini i Dalgier). Àustria supera la RDA perquè aguanta l’empat a Leipzig (1-1) i es classifica Polònia, amb gol de Deyna, aguantant el 1-1 a casa contra Portugal.

A Sud-amèrica Bolívia elimina Uruguai (dos gols d’Aguilar a Montevideo, 2-2) però els tres campions de grup fan una lligueta a Cali per classificar-ne dos, en ella Brasil (8-0 amb quatre gols de Zico) i Perú (5-0) golegen a Bolívia, que va a parar a una eliminatòria contra Hongria (que ha superat la URSS), també amb golejada: 6-0 a Budapest i 2-3 a La Paz. Mèxic no falla en l’hexagonal: 4-1 a Haití amb un gol d’Hugo Sánchez i tres de Rangel. La lligueta africana es tanca amb un autèntica final amb tres equips, en que Tunísia sorpèn Nigèria (0-1, gol d’Odeye) i escombra Egipte (4-1). A Àsia-Oceania cinc grups (Israel amb Corea i Japó perquè no es trobi cap país àrab) i una llarga lliga final de cinc equips dominada per Iran: sis victòries i només cedeix dos empats, tots dos contra Corea del Sud, que és segona.

La soferta nació argentina, víctima d’una cruel dictadura militar, troba el seu heroi en Mario Kempes, amb 6 gols en el torneig en què Argentina s’imposa a Holanda al Monumental de River en la final; Kempes obre el marcador, Nanninga força la pròrroga en què el mateix Kempes i Daniel Bertoni posen el 3-1 definitiu. L’equip de César Luis Menotti va començar remontant Hongria (2-1, dos expulsat a l’equip magiar), eliminant França (2-1, Pasarella, Platini i Luque) i perdent amb Itàlia (0-1); això la porta al mateix grup que Brasil, amb qui empata 0-0, i el lloc a la final es decidirà per diferència de gols: els brasilenys han guanyat al Perú (3-0, dos de Dirceu i un de Zico) i Polònia (3-1, Nelinho, Lato i dos de Roberto Dinamite); dos gols de Kempes van derrotar Polònia (2-0), així que Argentina ha de fer quatre gols al Perú… li’n marcarà sis, un 6-0 que fan Kempes, dos, Tarantini, Luque, dos, i Houseman en un Rosario enfervorit.

És la segona final consecutiva que perd Holanda, amb una erràtica trajectòria (0-0 amb Perú, perd 2-3 amb Escòcia), dona la millor cara amb Iran (3-0, hat trick de Rensenbrink), Àustria (5-1, dos de Rep) i el vibrant empat contra Alemanya (2-2, sembla decidir Dieter Müller però iguala René van der Kerkhof 82′) per jugar-s’ho tot contra Itàlia: Brandts marca en pròpia porta, però ell mateix empata i Arie Hann dóna la victòria (2-1) a la Oranje d’Ernst Happel en què destaquen Ruud Krol i Johan Neeskens (Cruyff ha renunciat a anar-hi). Brasil acaba tercera amb un gol de Dirceu en jugada del suplent Rivellino a Itàlia (2-1); l’squadra azzurra va començar rebent un gol del francès Lacombe al primer minut, però Rossi i Zaccerelli remonten (2-1), guanyen a Argentina (0-1, Bettega) i en la segona fasse només superen Àustria (1-0, Paolo Rossi).

Decebedora Alemanya (a part del 6-0 a Mèxic), amb tres empats a zero contra Polònia (en el partit inaugural), Tunísia i Itàlia; els germànics pagaran haver deixat a casa Breitner i altres estrelles i s’acomiaden amb una derrota 2-3 contra Àustria, liderada per Prohaska, amb dos gols de Hansi Krankl. Com a novetat, Tunísia obté la primera victòria africana en un Mundial amb la remontada contra Mèxic (3-1), però cau eliminada per un gol de Lato per Polònia (1-0). Tot i comptar amb Jordan, Dalglish i Souness també decepció d’Escòcia: festes nocturnes, entrenador desbordat i un jugador suspès per dòping després de perdre amb Perú (1-3), amb dos gols de Cubillas que també li fa tres a l’Iran (4-1)

Seleccionador: César Luis Menotti (4-3-3 amb enganche)
Gran gol de Teófilo Cubillas a Escòcia (3-1); amb cinc, el peruà és segon màxim golejador

Escòcia ha estat l’únic equip birtànic per segon Mundial consecutiu. Anglaterra vol recuperar-se guanyant dos British Home en què derrota els escocesos per 0-1 (Coppell) a Glasgow el 1978 i per 3-1 a Wembley el 1979; aquest any se li escapa el títol a Gal·les, que havia golejat 3-0 a Escòcia amb hat trick de J.B. Toshack.

Diego Maradona debuta en la selecció amb 16 anys en un Argentina-Hongria (5-1) el 1977. En els 12 mesos anteriors al Mundial Argentina juga 12 partits a casa; tot i que només en perd dos (contra Alemanya, 1-3, i contra Paraguai, 0-2) l’equip de Menotti no deixa bones sensacions fins al darrer (3-0 a Uruguai). Brasil prefereix visitar França (perd 1-0), Alemanya (0-1) i Anglaterra (0-0) el 1978.

Espanya es classifica pel Mundial amb dues victòries pírriques (1-0) conta Iugoslàvia: a Sevilla marca Pirri i a Belgrad Rubén Cano; quinze dies abans Iugoslàvia havia acabat amb les opcions de Romania amb un estrambòtic 4-6; els romanesos havien guanyat a Zagreb (0-2) i també contra Espanya (1-0). Però l’equip de Kubala debuta perdent amb Àustria (1-2, marquen Schachner i Dani, decideix un gol de Hansi Krankl); davant el potentíssim Brasil un meritori empat a zero, però Cardeñosa falla una ocasió sol davant porteria; l’última victòria sobre Suècia (1-0, gol de l’alacantí Asensi) no serveix per res perquè Roberto Dinamite fa un gol pel Brasil contra Àustria (1-0) que classifica tots dos.

Mundial Argentina 1978
Fasse prèvia: 107. Fasse final: 16
It,6; Arg,4; Fr,2; Hu,0
Pol,5; RFA,4; Tun,3; Mex,0
Aut,4; Br,4; Es,3; Sue,1
Per,5; Ned,3; Esc,3; Iran,1
Holanda,5; Itàlia,3; RFA,2; Àustria,2
Argentina,5; Brasil,5; Polònia,2; Perú,0
T: Brasil – Itàlia 2-1
Final (Buenos Aires, 25-6-1978)
Argentina – Holanda 3-1 pr.
Espanya es queda a un gol d’eliminar Brasil

El futbol total de Cruyff i Beckenbauer

1975 – 1977
El penalti de Panenka decideix l’Euro 1976 per Txecoslovàquia

Els quatre finalistes demostren aplicar molt bé el nou futbol total; han quedat molt enrere païssos com Espanya, eliminada als quarts de final per l’Alemanya capitanejada per Beckenbauer (1-1 a Madrid, gols de Santillana i Beer, i 2-0 a Munic, obra de Höneß i Toppmöller). L’equip de Kubala havia guanyat a camp de Dinamarca (1-2) i d’Escòcia (1-2, els dos de Quini), però dos empats a casa fan que s’ho jugui tot a camp de Romania, on treu un exitós 2-2 amb gols d’Ángel Villar i Carlos Alonso Santillana.

No superen la fasse prèvia Suècia (dues derrotes contra Iugoslàvia, 1-2 i 3-0) ni França, que acaba amb un 0-0 a París contra Bèlgica, que passa per davant també de la RDA, que guanya 1-2 a Brussel·les però paga caríssim haver rellliscat dos cops amb a Islàndia (1-1 i 2-1). La potentíssima Alemanya passa sense pena ni glòria, amb dos empats contra Grècia, que no té opcions perquè ha perdut a Malta (2-0), Gal·les dona la sorpresa eliminant en fasse de grups a Hongria i Àustria (1-0, gol de Griffith) però s’estabella a quarts amb Iugoslàvia, que sentencia a l’anada a Zagreb (2-0 i 1-1) amb gols de Vukotvć i Popivoda.

Una competició en què tots els partits (quatre) tenen pròrroga només es podia decidir amb un inèdit llençament de penal amb què Sepp Maier és batut per Panenka i fa campiona Txecoslovàquia després d’empatar amb la imbatible Alemanya en la final, en què Jan Švehlík i Karol Dobiaš semblaven sentenciar però Dieter Müller i Bernd Hölzenbein igualen (2-2); en la tanda només falla Uli Höneß. Alemanya ja va remontar un 0-2 (Popidova i Džajić) a la semifinal contra Iugoslàvia amb un gol de Flocke Fohe i tres del suplent Dieter Müller, dos d’ells en la pròrroga (2-4).

Mentres això passava a Belgrad, a Zagreb els txecs han desbordat la brillant Holanda de Cruyff en una partit amb tres expulsats (Neeskens el primer), en que Anton Ondruš marca en les dues porteries i que decideixen Nehoda i Veselý en la pròrroga (3-1). En el tercer lloc també es passa de 0-2 a 2-2 i en el temps extraordinari Geels fa guanyadora Holanda (2-3), que havia brillat contra Itàlia (3-1, dos de Johan Cruyff) i contra Polònia (3-0), però després la taronja mecànica cau golejada pels polonesos (4-1) i visita Itàlia amb objectiu de perdre per dos o menys gols (caurà 1-0, gol de Fabio Capello); més endavant escombra Bèlgica a quarts de final (5-0 amb hat trick de Rensenbrick). La trajectòria dels txecs de Václav Ježek és admirable, tot i començar amb derrota a Wembley (3-0): eliminen Portugal (5-0 a Praga), Anglaterra (2-1 a Bratislava, obra de Michael Cannon, Nehoda i Gabriš, en un partit suspès després de 17′ el primer dia per la boira) i la URSS (2-0 i 2-2, Jozef Móder fa tres gols als russos i Panenka un altre, repliquen Buryak i Blokhin).

En aquest cas, posem com a referència l’Holanda de 1974

Seleccionador: Marinus Michels (futbol total)
Copa Amèrica 1975 (10 equips)
Semifinals: Brasil – Perú 1-3, 2-0 sorteig
Colòmbia – Uruguai 3-0, 0-1
Final (Bogotá, Lima i Caracas, 16, 22 i 28-10-75)
Colòmbia – PERÚ 1-0, 0-2, desempat: 0-1
Copa de l’Atlàntic 1976 (3 equips)
Brasil 11, Argentina 7, Paraguai 5, Uruguai 1

Nou format a Sud-amèrica, el campionat passa a anomenar-se Copa Amèrica, amb una fasse de grups seguida de dues eliminatòries a doble partit. En les semifinals Perú ha sorprès Brasil (1-3) a Belo Horizonte amb dos gols de Casaretto i un de Teófilo Cubillas (però necessitarà un sorteig perquè cau 0-2 a Lima) i Colòmbia ha golejat Uruguai (3-0 a Bogotà); en la final Colòmbia guanya el primer partit per un gol de Ponciano Castro però els peruans, també ho fan a casa seva amb els d’Oblitas i Oswaldo Ramírez (2-0); en el desempat l’equip de Chumpitaz i Rojas, s’imposa amb un solitari gol del barcelonista Cholo Sotil. Argentina, capaç de fer-li 11 gols a Veneçuela (que rep 26 gols en 4 partits), perd dos cops amb Brasil (2-1, dos de Nelinho, i 0-1, gol de Danival)

Eurocopa Iugoslàvia 1976
Fasse prèvia: 32. Fasse final: 4
Quarts: Yug-Gal  2-0, 1-1
Txe-svk-URS  2-0, 2-2
Esp-RFA  1-1, 0-2
Ned-Bel  5-0, 2-1
Semifinals:
RF Alemana – Iugoslàvia 4-2 pr.
Txecoslovàquia – Holanda 3-1 pr.
T: Holanda – Iugoslàvia 3-2 pr.
Final (Belgrad, 20-6-1976):
Txecoslovàquia – RF Alemana 2-2 (pp: 5-3)

L’efímera Copa de la Hispanidad viu el partit de tornada al Monumental de River el 12 d’octubre de 1974; un gol del ceutí Pirri i un de l’argentí Rogel donen a l’Espanya de Kubala un títol que ningú no recorda.

El Campionat Nòrdic dura cinc anys (1972-77) fins que els quatre païssos completen 12 partits; Suècia sentencia quan un gol de Linderoth derrota Noruega (1-0) i queda fora de l’abast del sots-campió Dinamarca.

El 1975 Anglaterra guanya el British Home esclafant l’equip escocès (5-1, dos de Trevor Francis), però Escòcia s’imposa el 1976 amb remontada final contra els anglesos (2-1, Channon, Don Masson i Kenny Dalglish) i 1977, per la victòria a Wembley (1-2, McQueen i Dalglish) amb greus incidents en la celebració dels hooligans escocesos.

La darrera edició de la Taça do Atlântico la guanya, com totes, Brasil que venç a camp d’Uruguai (1-2, Nelinho, Zico i Ocampo) i d’Argentina (1-2, Lula, Zico i Kempes) i en els tres partits de casa. Destaquen les golejades d’Argentina contra Uruguai (4-1 i 0-3), que li atorguen les copes Lipton i Newton, que estaven en joc també, igual que la Roca, Rio Branco i Oswaldo Cruz, totes tres pel Brasil perque derrota repetidament Argentina (1-2 i 2-0), Uruguai (2-1 i 1-2) i Paraguai (1-1 i 3-1) respectivament. El 1975 Argentina ja havia guanyat la Copa Newton (2-3). Totes aquestes copes estan condemnades a desaparèixer,

Mundial 1974
Els dos millor jugadors del món, Johan Cruyff i Franz Beckenbauer, es troben a la final
La Taronja Mecànica, l’Holanda de Rinus Michels de 1974

No es juga l’eliminatòria que decidia l’últim classificat ente Xile i la URSS (que abans eliminava França) en negar-se els soviètics a jugar en l’estadi on Pinochet ha reclòs els opositors. Un gol del colombià Willington Ortiz (0-1 a Montevideo) posa Uruguai contra les cordes, però es classifica per diferència de gols amb un 4-0 a Equador (dos gols de Fernando Morena); també ha d’esperar l’últim dia Argentina, amb dos gols del Ratón Ayala al Paraguai (3-1). Per primer cop faltarà Mèxic, humiliada per Trinidad (4-0) i superada en un hexagonal per l’amfitrió Haití, L’equip africà serà el Zaire, que en la lligueta final supera Marroc (3-0 a Kinshasa, Kembo fa els dos primers) i Zàmbia. La zona d’Àsia – Oceania fa grups amb criteris polítics, en les dues últimes rondes es classifica Austràlia en superar l’Iran (3-0 i 2-0) i finalment a Corea del Sud (0-0 i 2-2) en un desempat a Hong Kong en que només marca Jimmy Mackay (1-0)

No es classifiquen Anglaterra (incapaç de vèncer Polònia, 2-0 i 1-1, a Wembley marquen Domirsky i Alan Clarke), Portugal (superada per Bulgària amb dos gols de Botev, 2-2 a Lisboa) ni Txecoslovàquia (per Escòcia). En un desempat cau Àustria davant Suècia (1-2) en un grup en què hi hagut triple empats a punts i Hongria, invicta, ha quedat eliminada. També invicta i imbatuda queda fora Bèlgica per diferència de gols, amb dos empats a zero contra Holanda, són decisius el 9-0 a Noruega i el 1-8 a camp d’Islàndia pels holandesos). La República Democràrtica Alemana debutarà en un mundial gràcies a dos gols de Bransch a Romania (2-0).

L’Holanda de Johan Cruyff, en el seu millor moment, es queda a les portes de guanyar el Mundial; en la final fins i tot s’avança en el primer minut amb un gol de Johan Neeskens de penal però, liderada pel gran Franz Beckenbauer, Alemanya remonta abans del descans amb gols de Paul Breitner en un discutible penal i Torpedo Müller. El futbol total dels holandesos de Rinus Michels ha seduït des del 2-0 a l’Uruguay (tots dos de Rep) fins al 2-0 que elimina Brasil (marquen Neeskens i Cruyff) passant pel 4-1 a Bulgària, el 4-0 a Argentina (Cruyff, dos, Krol i Rep) i un altre 2-0 a la R.D.Alemana (Neeskens i Rensenbrink).

L’Alemanya Federal, en canvi, es deixa sorprendre en la primera fasse pel seu enemic (a qui m’havia no s’ha enfrontat), la Rep. Democràtica Alemana (0-1, gol de Sparwasser) i ha necessistat un gol del lateral Paul Breitner per derrotar Xile (1-0). Això fa que els de Helmut Schön evitin Holanda en les lliguetes de la segona fasse, en què amb el suport del públic derrotaran Iugoslàvia (2-0), la potent Suècia (4-2, Overath, Bonhof, Grabowski i Höneß) i la sorprenent Polònia (1-0, només Gerd Müller pot batre Tomaszewski mentre Sepp Maier es mostra insuperable) que estava a les portes de la final i que acabarà tercera gràcies a guanyar al Brasil amb gol de Grzegorsz Lato, que és màxim golejador del Mundial (7) … seguit amb 5 del seu paisà Szamrach, en els primers 8 minuts del Mundial tots dos havien marcat davant d’Argentina (3-2), i el jove Deyna i Szarmach ho faran per eliminar Itàlia (2-1) i per golejar l’humil Haití (7-0); en la segona fasse fa el seu millor joc derrotant Suècia (1-0, Lato) i Iugoslàvia (2-1).

De fet, Argentina passa ronda però perdrà amb Brasil (1-2, Rivellino, Brindisi i Jairzinho). Més aviat han marxat Uruguai, escombrada per Suècia (0-3, dos gols d’Edström) i Xile, incapaç de superar (0-0) la novell Austràlia, primer equip oceànic que participa en un Mundial. Desenllaç lleig en en el grup II: han empatat el tres partits entre sí Brasil (dos cops 0-0), Iugoslàvia i Escòcia, mentre aquests dos empaten 1-1 (Karasi i Jordan). Tot i el mèrit dels escocesos, es veuen eliminats per l’acarnissament que rep el modestíssim Zaire de mans de Iugoslàvia (9-0, tres de Dusan Bajević) i Brasil (sabia que calien tres gols, 3-0)

Gregorsz Lato (7 gols) i el porter Jan Tomaszewski porten Polònia al podi
La Rep. Federal Alemana, campiona del Mundial 1974 a casa seva
Seleccionador: Helmut Schön (futbol total amb líbero)

Espanya no disputa el Mundial, tot i que hi figura al sorteig (gener de 1974); uns dies després perd a Frankfurt en un desempat contra Iugoslàvia per un gol de Katalinski (0-1) que no aconseguiran igualar els nois de Kubala. S’arriba aquí a partir dels empats a Las Palmas (2-2, Amancio, dos de Bajević i Asensi 89′) i Zagreb (0-0, una autèntica batalla) i victòries a camp de Grècia d’Espanya (2-3 de Rubén Valdez) i de Iugoslàvia, exactament per 2-4 amb un gol de Karasi 90′.

Polònia és tercera derrotant Brasil
Mundial R.F. Alemana 1974
Fasse prèvia: 99. Fasse final: 16
RDA,5;RFA,4: Xile,2; Aus,1
Iug,4; Br,4; Esc,4; Zai,0
Ned,5;Sue,4; Bul,2; Uru,1
Pol,6; Arg,3; It,3; Hai,0
Holanda,6; Brasil,4; RDA,1; Argentina,1
RFA,6; Polònia,4; Suècia,2; Iugoslàvia,0
T: Polònia – Brasil 1-0
Final (Munic, 7-7-1974)
RF Alemana – Holanda 2-1

Alemanya havia deixat molt dubtes en la seva preparació, derrotes a casa contra Argentina (2-3), Iugoslàvia (0-1) i Brasil (0-1) i toca fons en perdre a Sarrià contra Espanya (1-0, Asensi) el febrer de 1974.

Franz Beckenbauer, campió del món

Per primer cop se senyala un penal en una final i es marca el gol més ràpid en una final, tot arriba quan Alemanya encara no ha tocat la pilota i Uli Höness derriba Johan Cruyff dins l’àrea; el penal el transforma Neeskens, que fitxarà tot seguit pel Barça on ja hi són Cruyff i el mister Rinus Michels, de fet el tècnic holandès va haver de deixar uns dies la concentració del seu equip a Alemanya per anar a dirigir el FC Barcelona en la final de la Copa del Generalísimo (que es jugava en les mateixes dates, sense estrangers).

1971 – 1973
Dos gols de Torpedo Müller en la final contra la Unió Soviètica

L’Espanya de Kubala havia guanyat en amistosos a Alemanya (2-0) i Itàlia (1-2,) però no aconseguirà superar la fasse prèvia, formada per grups de quatre equips, en no ser capaç de derrotar la Unió Soviètica (al menys, aquest cop sí que es van jugar el partits): 2-1 a Moscou, amb gol de Carles Rexach, i 0-0 a Sevilla, estabellant-se constantment davant del meta Rudàkov.

Escòcia i Anglaterra comparteixen el títol britànic el 1972 i el 1974; només el 1973 guanya Anglaterra sola, gràcies al gol de Peters contra Escòcia (1-0). La violència a Irlanda del Nord fa que aquest equip no jugui cap partit a Belfast aquests tres anys, i els tres cops està prop de ser campió.

D’altra banda, la reinauguració de l’Olympiastadion de Munic serà un presagi de la final de l’Eurocopa només 23 dies abans: Alemanya derrota la URSS per 4-1 amb quatre gols de Müller. I Suècia suma el seu vuitè campionat Nòrdic (1968-71) en cedir només dos empats en els 12 partits disputats. En canvi, Finlàndia no en guanya cap.

Després d’eliminar Itàlia amb gols de van Moer i Paul van Himst, Bèlgica acull la fasse final de l’Eurocopa de 1972 en què Alemanya s’imposa gràcies als gols de Gerd Müller: dos contra els anfitrions a Anvers (1-2) i dos més en la final contra la URSS (també marca Hacki Wimmer per l’equip de Helmut Schön, 3-0); abans van guanyar a Anglaterra a Wembley (1-3, Uli Höneß, Günter Netzer i Gerd Müller), amb 0-0 a la tornada.. Abans havia fet el mateix (1-3 i 0-0) amb l’emergent Polònia (marquen Gadocha, Gerd Müller, dos i Grabowski). Els soviètics han superat Iugoslàvia a Moscou (3-0, Kolotov, Banixevski i Kozynkèvitx) i Hongria a Brussel·les (1-0) amb un gol d’Anatoli Konkov; l’equip magiar havia necessitat un desempat a Belgrad i un gol de Szöke 89′ per eliminar Romania i acabarà quart en perdre contra Bèlgica a Lieja (2-1) amb gols de Lambert, van Himst i Kü.

En la fasse prèvia Holanda (amb la base de l’imparable Ajax) no pot derrotar Iugoslàvia (1-1 i 2-0, gols de Jerković i Džajić), Hongria elimina França a París (0-2, amb un gol de Bene), i Belgica desplaça Portugal (3-0 i 1-1, tres gols de Raoul Lambert) i Romania supera Txecoslovàquia per diferència de gols.

Eurocopa Bèlgica 1972
Fasse prèvia: 32. Fasse final: 4
Quarts: It-Bel  0-0, 1-2
Hun-Rom  1-1, 2-2, 2-1
Ang-RFA 1-3, 0-0
Iug-URS 0-0, 0-3
Semifinals: RF Alemana -Bèlgica  2-1
URSS – Hongria 1-0
T: Bèlgica – Hongria 2-1
F: RF Alemana – URSS 3-0

Davant l’absència de Campionat sud-americà durant vuit anys, cobren més importància els amistosos i tornejos com la Copa Julio Roca, que enfronta Argentina i Brasil a Buenos Aires el 1971 amb empats 1-1 i 2-2. També dos empats en la represa de les dues tradicionals competicions que enfronten Argentina i Uruguai el 1973: la Copa Newton (1-1 a Montevideo) i la Copa Lipton (1-1 a Buenos Aires); Argentina també inventa competicions bilaterals amb Paraguai, amb Xile i amb Espanya (Copa de la Hispanidad de 1972, 1-0 a Madrid amb gol d’Asensi); pocs dies abans del Mundial visita Anglaterra (2-2) i Holanda (contundent 4-1)

El torneig més important és la Taça Independência que organitza Brasil el 1972 (durant l’Eurocopa) amb la participació dels 10 païssos sud-americans, més 7 europeus, Iran, un combinat d’Àfrica i un de la Concacaf; quinze equips juguen la primera fasse, en què Argentina supera França per diferència de gols (0-0 entre ells), Iugoslàvia derrota quatre sud-americans (destaca el 10-0 a Veneçuela) i Portugal guanya tots els partits i supera també la segona fasse derrotant Argentina (3-1, Brindisi, Calisto, Eusébio i Dinís) i la URSS (1-0, Jordão). Per la seva banda Brasil debuta amb un 0-0 contra Txecoslovàquia, millora contra Iugoslàvia (3-0) i contra Escòcia (1-0, Jairzinho) en el partit en que es juguen tots dos el pas a la final, en què Brasil guanya també a Portugal (1-0) amb un gol de Jairzinho als 89′. Pel tercer lloc Iugoslàvia derrota Argentina per 4-2 i Dusan Bajević és màxim golejador amb 13 gols.

El Brasil dels cinc deus

Mundial 1970
Els dos millors jugadors: Pelé i Jairzinho (que marca en tots els partits)

La gran sorpresa de la fasse de classificació és l‘eliminació d’Argentina, deguda a les seves derrotes a camp de Bolívia (3-1) i Perú (1-0) i els dos gols del peruà Oswaldo Ramírez a La Bombonera (2-2); en canvi Brasil guanya els 6 partits (també ho farà a la fasse final) amb Tostão marcant 10 gols i Uruguai supera Xile amb un 2-0 en l’últim partit. Més al nord, la semifinal del torneig que dilucida un sol equip de la Concacaf enfronta Hondures i El Salvador, resolta en un desempat a México DF (2-3, marca en la pròrroga Pipo Rodríguez), deriva en un breu conflicte armat entre els dos païssos; en la final contra Haití caldrà també un desempat a Kingston i una pròrroga que decideix Mon Martínez pels salvadorencs (1-0). Per primer cop des de 1934 hi haurà un africà, el Marroc (decideixen dos gols de Jarir al Sudan, 3-0) i també hi ha una plaça per Àsia, en una torneig sense equips àrabs però amb Rhodèsia (pel seu règim racista), els dos païssos d’Oceania i Israel, que en surt guanyador superant Austràlia (1-0 i 1-1) amb dos gols d’Spiegel.

Desastrosa actuació de Portugal (quarta en un grup que guanya Romania) i dramàtic desempat en què Txecoslovàquia supera Hongria (4-1 a Marsella); dos gols de Kindvall fan que Suècia elimini França (2-0), que ja havia perdut a casa contra Noruega (0-1, Iversen). L’emergent Holanda no es capaç de superar Bulgària (decisiu gol de Hristo Bonev a Rotterdam, 1-1). Fins a l’últim partit del seu grup no supera Itàlia a la RD Alemana (3-0), pel camí Riva li ha fet tres gols a Gal·les (4-1); tampoc la RF Alemana assegura el seu lloc fins que derrota 3-2 a Escòcia, abans Gerd Müller ha marcat gols en l’últim minut a Xipre (0-1) i a Àustria (1-0) i quatre a Xipre (històric 12-0).

Cinc jugadors extraordinaris configuren la davantera del que potser es el millor equip de la història, el Brasil de 1970, que s’exhibeix en la final amb un 4-1 contra la rocosa Itàlia; un festival en què marquen Pelé, Boninsegna, Gérson, Jairzinho i el lateral Carlos Alberto, els dos últims en assistència de Pelé. El Brasil de Zagallo guanya tots els partits, tant a la fasse prèvia com els cinc que juga a Guadalajara: 4-1 a Txecoslovàquia (Petraš, Rivellino, Pelé i dos de Jairzinho, a més del fallit gol de Pelé des del mig camp), 1-0 a Anglaterra (gol de Jairzinho i la recordada aturada de Gordon Banks), Romania (3-2), el magnífic 4-2 al Perú (Rivellino, Tostão, dos, i Jairzinho contra els de Gallardo i Teófilo Cubillas) i la semifinal amb l’Uruguai (3-1) en què primer marca Luis Cubillo però remonten Clodoaldo, Jairzinho i Rivellino per l’equip dirigit per Mário Zagallo.

L’Uruguai ha arribat lluny amb joc brusc, aturades de Mazurkiewicz i només quatre gols a favor; passa la primera fasse perdent per la mínima amb Suècia (0-1) i en els quarts derrota la URSS amb un gol de Víctor Espárrago 117′ al final de la pròrroga (1-0). També la Itàlia de Ferruccio Valcareggi es ineficaç en atac: 1-0 a Suècia (Domenghini), 0-0 amb Uruguai, 0-0 amb un agoserat Israel, però a partir de quarts de final els experimentats italians comencen a golejar, ho fan en la segona part contra Mèxic (dos gols de Gigi Riva i un de Rivera fins l’ 1-4) i la pròrroga contra Alemanya (havien marcat Boninsegna i Schnellinger 90′), trenta minuts que són els millors del Mundial: marquen successivament Gerd Müller, l’italià Burgnich, Riva, de nou Müller i Gianni Rivera, tot això amb un Beckenbauer lesionat en l’espatlla. Amb això Torpedo Müller arriba als 10 gols (màxim golejador), amb hat tricks contra Bulgària (5-2) i Perú (3-1), un gol en la remontada contra el Marroc (2-1) i l’únic gol de la pròrroga del gran Alemanya – Anglaterra (3-2) jugat al Nou Camp de León en què Beckenbauer i Uwe Seeler han remontat dos gols d’avantatge (de Mullery i Peters) pels anglesos, que havien eliminat Txecoslovàquia amb un gol de Clarke de penal (1-0). Alemanya serà tercera amb un gol d’Overath a l’Uruguai (1-0).

Després de dos mundials agres i fins i tot violent, deixen molt bon regust el Mundial de Mèxic i també l’equip local, que empata amb la URSS (0-0) en el partit inaugural (110.000 espectadors a l’Estadio Azteca) i que, amb un gol de Gustavo Peña de penal, elimina Bèlgica, que venia de perdre 4-1 amb la URSS.

El Brasil dels cinc deus: Jairzinho, Gérson, Tostao, Pelé i Rivellino
Seleccionador: Mário Lobo Zagallo (4-2-4)

Espanya és incapaç de classificar-se; el joc defensiu d’Eduardo Toba és efectiu a Iugoslàvia (0-0) però no a Bèlgica (2-1, gol d’Asensi) ni a Madrid contra els belgues (1-1); quan ja estava eliminada Espanya també cau a Finlàndia (2-0)

Boninsegna marca el primer gol del partit del segle, Ìtàlia-Alemanya
Mundial Mèxic 1970
Fasse prèvia: 75. Fasse final: 16
URS,5; Mex,5; Be,2; El Salv,0
It,4; Uru,3; Sue,3; Isr,2
Br,6; Ang,4; Rom,2; Txec-svk,0
RFA,6; Per,4; Bul,1; Mar,1
Quarts de final: Brasil – Perú 4-1
Mèxic – Itàlia 1-4                  
Uruguai – URS 1-0 pr.
RF Alemana – Anglaterra 3-2 pr.              
Semifinals: Brasil – Uruguai 3-1
Itàlia – RF Alemana 4-3 pr.
T: RF Alemana – Uruguai 1-0
Final (México DF, 21-6-1970)
Brasil – Itàlia 4-1
Fins i tot el capità i lateral dret
Carlos Alberto marca en la final
1967 – 1969
El gol de Gigi Riva que fa campiona Itàlia en el desempat

L’Espanya de Domènec Balmanya passa la fasse prèvia gairebé per casualitat: contra Txecoslovàquia perd a Praga (1-0) i guanya a Madrid (2-1, Pirri i Gárate); els txecs necessiten un punt per classificar-se però perden a casa amb Irlanda (1-2) amb gol al minut 86 que marca un tal O’Connor. Als quarts de final es demostra la inferioritat espanyola davant d’un rival com Anglaterra: 1-0 a Wembley (Bobby Charlton bat el porter Sadurní) i al Bernabéu (1-2, Amancio, Martin Peters i Norman Hunter).

Eurocopa Itàlia 1968
Fasse prèvia: 31. Fasse final: 4
Quarts: Bul-It 3-2, 0-2
Hun-URS  2-0, 0-3
Ang-Esp 1-0, 2-1
Fr-Yug  1-1, 1-5
Semifinals: Itàlia – URSS 0-0 pr. sorteig
Iugoslàvia – Anglaterra 1-0
T: Anglaterra – URSS 2-0
Final (Roma, 8-6-1968 i 10-6-1968)
Itàlia – Iugoslàvia 1-1 pr., desempat 2-0

L’única Eurocopa en què ha calgut un desempat per conèixer el campió. En la final entre Itàlia i Iugoslàvia aquests s’avancen amb un gol de Dragan Džajić, però iguala el tornante Angelo Domenghini de falta; en el desempat, arbitrat pel basc Ortiz de Mendíbil amb molt menys públic, Itàlia recupera Sandro Mazzola i el lesionat Gigi Riva, que fa el primer gol, després marca Pietro Anastasi. La rocosa Itàlia del porter Dino Zoff tampoc havia guanyat la semifinal, 0-0 contra la URSS, decidida llençant una moneda a l’aire als vestidors després de la pròrroga. Abans l’azzurra ha hagut de passar per Suïssa (0-1, Bertoni), Romania (2-2, els dos de Riva), i es veia perdent 3-1 amb Bulgària, però Pieroni Prati redueix distàncies (3-2), i l’azzurra remonta a Nàpols, amb gols de Prati i Domenghini (2-0).

Iugoslàvia portava una trajectòria admirable: ha eliminat Alemanya en la fasse de grups (decissiu gol de Skoblar a Belgrad, 1-0) gràcies a que els alemanys empaten a camp d’Albània (0-0), als quarts l’equip de Rajo Mitić escombra França (5-1) amb gols de Džajić, dos de Petković i tres gols de Musemić, que ja havia marcat a Marsella (1-1); la semifinal a Florència la decideixen les aturades de Pantelić i el gol de Dragan Džajić als 86′ contra Anglaterra (1-0). Més difícil ho ha tingut la Unió Soviètica, que perd 2-0 amb Hongria (Farkas i Göröcs) però remonta a Moscou (3-0), acabarà quarta en perdre 0-2 amb Anglaterra a Roma.

La suma de dos campionats britànics constitueixen un dels grups de la fasse prèvia (Anglaterra supera Escòcia per 1 punt gràcies al gol de Peters a Glasgow, 1-1); ens els altres grups sorprèn l’eliminació d’Alemanya i la de Portugal, incapaç de fer un gol a Bulgària (1-0 i 0-0). França es complica la vida, ho arregla derrotant Polònia (1-4) i amb un gol agònic d’Herbin contra Bèlgica a Nantes (1-1). Com a curiositats, en l’Holanda-Hongria (2-2) Johan Cruyff viu el seu debut i el seu primer gol amb la selección neerlandesa (que quedarà fora en perdre 2-1 a Hongria i 4-3 amb la RDA, tres gols del saxó Frenzel) i incidents del públic vienès fa que quedi inacabat l’Àustria-Grècia.

La Itàlia de la final de 1970 (foto) manté 8 jugadors de l’aliineació de 1968
Seleccionador: Ferruccio Valcareggi (catenaccio)

Durant l’Euro de 1968 es juguen alguns partits amistosos importants, en què Alemanya derrota a Anglaterra (1-0) i Brasil (2-1), més tard empata a Maracanã (2-2).

Uruguai organtiza l’últim campionat sud-americà pel sistema de lliga, amb poc interès internacional i l’absència de Brasil. La celeste comença golejant Bolívia (4-0) però punxa contra Xile (2-2), que acabarà tercer; atès que Argentina (amb el golejador Luis Artime) ha guanyat tots els partits, Uruguai neccesita derrotar-la per ser campió i ho fa amb un gol solitari de Pedro Rocha (1-0). Aquests dos païssos recuperen el 1968 la Copa Lipton (2-0 per Argentina) i la Copa Newton (2-1 per l’Uruguai).

El 1966 Austràlia, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea i FIji funden l’Oceania Football Confederation, entitat diminuta especialment quan marxa Austràlia (1972), que creixarà amb Taiwan (de 1976 a 1989) i novament Austràlia (de 1978 a 2006) però no ha passat mai de 13 afiliats.

Camp. Sud-americà Uruguai gener 1967.
Fasse prèvia: 8. Fasse final: 6.
Uruguai 9, Argentina 8, Xile 6, Paraguai 4, Veneçuela 2, Bolívia 1.

Després de 17 anys sense disputar-la, Brasil i Uruguai juguen la Copa Rio Branco el 1967 (amb tres empats a Montevideo que deixen el títol compartit) i el 1968 (dues victòries del Brasil per 2-0 i 4-0 amb Tostão marcant en els dos partits); contra Argentina no hi juga fins març de 1970, amb 0-2 a Porto Alegre i 2-1 a Rio. L’amistós més entrenyable es fa l’Àfrica, a l’actual Maputo Portugal (equip local) perd amb el Brasil (0-2).

Escòcia presumirà durant molts anys de ser campió del Home Championship de 1967 contra Anglaterra en el mateix Wembley (2-3). Però els anglesos recuperen l’hegemonia guanyant el 1968, 1969 i 1971, alguna sobradament (4-1 a Escòcia el 1969) i és campiona compartida amb Gal·les i Escòcia el 1970; només Irlanda del Nord (en els millors anys de George Best) no ho aconsegueix. El torneig va perdent atractiu i interès popular, algues edicions tenen només 7 o 8 gols en 6 partits.

Molt emocionant el Campionat Nòrdic que dura de 1964 a 1967: si l’últim partit el guanyava Noruega acabarien tots quatre participants empatats a punts, però no serà així: Suècia guanya per 5-2 i se’n proclama campiona.

Anglaterra, l’avantatge de jugar a casa

Mundial 1966
Bobby Moore amb el trofeu de campió a Wembley
Mundial Anglaterra 1966
Fasse prèvia: 70. Fasse final: 16
Ang,5; Uru,4; Mex,2; Fr,1.        
RFA,5; Arg5; Es,2; Sui,0
Por,6; Hun,4; Br,2; Bul,0.        
URS,6;Corea Nord,3; It,2;Xile,1
Quarts de final: RF Alemana – Uruguai 4-0
Anglaterra – Argentina 1-0      
Portugal – Corea Nord   5-3       
URSS – Hongria 2-1
Semifinals: RF Alemana – URSS 2-1
Anglaterra – Portugal 2-1
T: Portugal – URSS 2-1
Final (Londres, 30-7-1966)
Anglaterra – RF Alemana 4-2 pr.
Portugal fa la millor actuacio de la seva història: tercer el 1966

José Villalonga s’equivoca en fer un equip d’Espanya molt veterà i orientat al contra-atac. Primer perd 1-2 amb l’Argentina (dos gols de Luis Artime i un de Pirri), després remonta contra Suïssa (que havia perdut 5-0 amb Alemanya) en un partit insuls en què marquen Quentin, Sanchis i Amancio (2-1). Atès que els altres equips empaten 0-0 (i expulsió de l’argentí Albrecht), Espanya ha de derrotar als alemanys… i amb una alineació sense estrelles Josep Maria Fusté fa el primer gol, però remonten Emmerich i Uwe Seeler (1-2) en un gran partit del jove Franz Beckenbauer.

Serà molt important en la preparació de l’equip d’Alf Ramsay guanyar dos campionats britànics i fer-ho amb la dura oposició d’Escòcia, que és sempre el rival en la darrera jornada; el 1965 empata a dos a Wembley i el 1966 guanya 3-4 a Glasgow amb gols de Hurst, Hunt (2) i Bobby Charlton pels anglesos i Law i Jhonstone (2) pels escocesos..

Per fi el 1966 el Mundial es disputa al país que va inventar el futbol, i la FIFA ho veu com un premi a Anglaterra (des de sempre, el seu enemic) a la que ajuda a ser campiona, èxit que es fa realitat a Wembley en una final plena d’alternatives en que Alemanya s’avança amb un gol de Haller, remonten Geoff Hurst i Martin Peters i als 89′ Weber marca per forçar la pròrroga; en ella un remat de Hurst impacta al travesser de la porteria de Tilkowski i bota a línea de meta… l’àrbitre concedeix gol (el més controvertit de totes les finals); encara Hurst fa un altre gol que completa un històric hat trick (4-2). L’equip d’Alf Ramsey va començar fent que Gordon Banks no rebi cap gol des de la inauguració (0-0 amb Uruguai) fins als quarts de final contra Argentina (1-0, gol de Hurst) en un partit marcat per l’estranya expulsió de Rattín; en la semifinal dos gols de Bobby Charlton (que replica Eusébio de penal als 82′) eliminen Portugal (2-1).

També als quarts una pol·lèmica semblant ha ajudat l’Alemanya de Helmut Schön, amb l’expulsió de dos uruguaians i passant per alt unes clares mans de Schnellinger per evitar un gol; en l’última mitja hora els alemanys es passegen i acabant guanyat 4-0; també en la semifinal veiem l’expulsió d’un rival, Txislenko, en un partit molt violent d’Alemanya i la URSS que es decidirà pels gols de Haller, Beckenbauer i Porkuian. Els russos eren candidats a tot després de vèncer Itàlia (1-0, Txislenko), Xile (2-0) i ens els quarts a Hongria (2-1, Txislenko, Porkuian i Bene), però acabaran només quarts per culpa d’un gol de José Torres 89′ per Portugal (1-2).

Precisament Portugal i Hongria compartien la proesa d’haver deixat fora Brasil en fasse de grups. Els magiars derroten Brasil per 3-1, amb gols de Bene, Tostão, Farkas i Meszoly en un partit que ja no juga Pelé, lesionat pel búlgar Jetxev (abans o Rei marca un gol, 2-0). També la violència dels portuguesos contra Pelé el fa jugar molt limitat des del minut 30 i dos gols d’Eusébio i un de Simões (3-1) confirmen l’eliminació del Brasil… a mans d’un tècnic brasiler, Otto Glória. En els quarts Portugal es troba amb la nota exòtica, Corea del Nord, que ve d’eliminar a la mateixíssima Itàlia (0-1, gol de Park Doo-Ik), en inferioritat per la lesió de Bulgarelli als 35 minuts; els nord-coreans sorprenen corrent com bojos i marquen tres gols en els primers 25 minuts, però Portugal reacciona i remonta fins al 5-3 amb quatre gols d’Eusébio (dos de penal) i un de José Augusto, que ja n’havia marcat dos a Hongria (3-1).

No superen la fasse de classificació Txecoslovàquia, impotent davant Portugal a Brastislava (0-1, gol d’Eusébio) ni Iugoslàvia, eliminada per França amb un gol de Gondet a París (1-0); la campiona sud-americana Bolívia és molt inferior a Argentina, i Uruguai derrota dos cops al Perú (0-1 i 2-1). Necessiten desempats per guanyar els seus grups Espanya (1-0 a Irlanda a París, gol d’Ufarte), Bulgària (2-1 a Bèlgica a Florència amb dos gols d’Asparasuhov) i Xile (2-1 a Equador, a Lima amb gols de Leonel Sánchez i Rubén Marcos). Holanda és encara un equip irrellevant, no guanya cap partit a Suïssa ni a Irlanda del Nord. Itàlia és imparable a casa: 6-1 a Polònia i 3-0 a Escòcia. A més, Alemanya Federal ha hagut de remontar a camp de Suècia (1-2, Krämer i Uwe Seeler) el dia que debuta Franz Beckenbauer i un solitari gol de Cisneros a Costa Rica (0-0 i 1-0) dóna a Mèxic la plaça que correspon a la Concacaf. S’ha de classificar un sol equip entre tot Àfrica, Àsia i Austràlia, com a protesta 15 equips africans es retiren, a més Sud-àfrica és expulsada per l’apartheid, i finalment només s’ho juguen entre Austràlia i Corea del Nord, que guanya el doble enfrontament que es disputa a Phnom Penh (6-1 i 1-3).

Anglaterra i Alemanya en la final de 1966 a Wembley
Seleccionador: Alf Ramsey (4-1-3-2)

En canvi, els finalistes de l’Eurocopa 1964 no convencen en els dos anys següents: Espanya perd amb Portugal (2-1, Fusté i dos d’Eusébio) i Anglaterra (0-2) i empata amb Uruguai (1-1), mentre la URSS perd el Moscou amb Brasil (0-3) i fa el 1965 una gira sud-americana en que es compara a Argentina (1-1), Uruguai (guanya 1-3) i afa dos partits (3-0 i 2-2) en camp del Brasil, on aquell any perden també Bèlgica (5-0), Alemanya (2-0) i Uruguai (3-0) sempre amb Pelé com a reclam.

El moçambiqueny Eusébio da Silva fa 9 gols per Portugal i és màxim golejador del Mundial
1963 – 1964
El gol de Marcelino que fa campiona Espanya
Eurocopa Espanya 1964
Fasse prèvia: 27. Fasse final: 4
Quarts: Fra – Hun 1-3, 1-2
Lux – Din 3-3, 2-2 desempat: 0-1
Esp – Irl 5-1, 2-0
Sue – URS 1-1, 1-3
Semifinals: Espanya – Hongria  2-1 pr.
URSS – Dinamarca 3-0
T: Hongria – Dinamarca 3-1 pr.
Final (Madrid, 21-6-1964):
Espanya – URSS 2-1
El barceloní Ferran Olivella aixeca la Copa com a capità de la seleccció espanyola

Primer triomf internacional de la selecció espanyola, campiona el 1964 en derrotar a la final a la Unió Soviètica (2-1) en l’estadi Santiago Bernabéu; els 8 primers minuts Chus Pereda (en jugada de Luis Suárez i Carlos Lapetra) ja ha batut Yashin, i Khusainov a Iribar; serà a 6 minuts del final quan una centrada de Pereda la remata de cap Marcelino. Espanya comença eliminant Romania (6-0 amb tres gols de Guillot, perdrà després 3-1), pateix amb Irlanda del Nord (1-1 a Bilbao amb gol d’Amancio i victòria 0-1 a Belfast en què marca Gento), goleja a la República d’Irlanda a Sevilla (5-1, Amancio, dos, Fusté i Marcelino, dos) i també guanya a Dublín (0-2, els dos de Pedro Zaballa); als vuitens Irlanda havia eliminat Àustria de penal en l’últim minut (0-0 i 3-2); la RFEF demana organitzar la fasse final, a la que el seleccionador Villalonga no porta Paco Gento ni Luis del Sol, i comença amb la victòria d’Espanya sobre Hongria amb gols de Pereda, Bene i, en la pròrroga, Amancio (2-1).

La URSS de Konstantin Beskov troba un fort rival als vuitens, supera Itàlia (2-0 i 1-1) amb un empat a Roma amb gols de Gusarov i Rivera, i Yashin atura un penal a Sandro Mazzola; davant Suècia decideixen dos gols de Pobedélnik a Moscou (3-1); més fàcil la semifinal, al Camp Nou de Barcelona on Voronin, Pobedélnik i Valentin Ivànov sentencien una Dinamarca que no ha portat els seus jugadors professionals (3-0). Els danesos han arribat a semifinals gràcies a superar l’humil Luxemburg en un desempat en què marca Ole Madsen, que ha fet els sis gols nòrdics en els tres partits. El sorprenent Luxemburg ve d’eliminar Holanda tot i jugar els dos partits en ciutats holandeses, 1-1 i 2-1 (dos gols de Dimmer) .

Hongria acaba tercera en derrotar Dinamarca al Camp Nou amb dos gols de Novák en la pròrroga; abans els magiars han derrotat Gal·les (3-1 i 1-1), després la RDA (1-2 i 3-3, els alemanys han eliminat Txecoslovàquia amb gol de Peter Ducke, 1-1 a Praga) i han vençut dos cops a França: 1-3 a Paris (Flórén Albert i dos de Tichy) i 2-1 a Budapest; és sorprenent perquè els francesos venen de golejar Anglaterra (1-1 i 5-2, Wisnieski i Cossou fan dos gols cadascú) i superar Bulgària, que per cert ha eliminat a la Portugal d’Eusébio en un desempat a Roma (1-0, Asparuhov). Iugoslàvia guanya dos cops a Bèlgica però cau davant Suècia (0-0 i 3-2). L’italià Orlando li fa quatre gols a Turquia (6-0) abans de perdre amb els russos.

Seleccionador: José Villalonga (3-2-5)
Camp. Sud-americà Bolívia març 1963 (7 equips)..
Bolívia 11, Paraguai 9, Argentina 7, Brasil 5, Perú 5, Ecuador 4, Colòmbia 1.

El declivi del Sud-americà es fa evident en concedir-lo a Bolívia i els seus estadis en alçada de La Paz i Cochabamba: Uruguai no hi va, Argentina i Brasil envien els reserves i no es convida a Xile per temes politics. En surt campió Bolívia, que amb un gol de Camacho 88′ s’imposa 3-2 a Argentina (que ha golejat 3-0 Brasil, gols de Mariulo Rodríguez, Savoy i Juárez); l’últim dia Paraguai (que també va guanyar al Brasil, 2-0) té opcions però empata amb Argentina (1-1); Bolívia necessita un punt per ser campió, Brasil s’avança 1-3 però els locals remonten fins el 5-4 (Ugarte, dos, Camacho, Ausberto García i Alcócer pels locals); el seu davanter Ramiro Blacut és el millor jugador. El màxim golejador és l’equatorià Raffo, que va destacar en l’única punxada boliviana (4-4).

Escòcia, amb un Dennis Law brillant, s’erigeix en dominadora del British Home, és campiona tres anys seguits: el 1962 gràcies a derrotar 2-0 a Anglaterra, el 1963 guanyat a Wembley (1-2, dos gols de Baxter) i el 1964 també derrota 1-0 als anglesos, tot i que en aquest any comparteixen el títol tres equips, aquests dos i Irlanda del Nord (amb el millor jugadors de les illes, George Best), tot i que aquests havien estat humiliats per Anglaterra, 8-3, amb quatre gols de Greaves.

El nord-irlandès George Best, potser el millor jugadors dels que mai no ha jugat un Mundial

Segueixen tenint molt de prestigi els amistosos, especialment si hi es present el Brasil de Pelé. Així, Alemanya no s’incriu a l’Euro però convida i perd amb Brasil (1-2, Coutinho i Pelé) en una espectacular gira per Europa i el Mediterrani en que els brasilenys derroten a França (2-3, hat trick de Pelé) i empaten a Anglaterra (1-1) però perden amb Portugal (1-0), Bèlgica (5-1), Holanda (1-0) i Itàlia (3-0). També el 1963 la Copa Juan Roca es resol, per tercer ocasió consecutiva, a favor de Brasil en la pròrroga: Argentina guanya 2-3 a São Paulo i Brasil guanya 5-2 a Río amb tres gols de Pelé i dos d’Amarildo

Brasil organitza el 1964 la Taça das Nações en que derrota 5-1 Anglaterra però perd 0-3 amb Argentina (dos gols d’Oveja Telch), que també derrota Portugal (2-0) i Anglaterra (1-0) i se’n proclama campió. Argentina havia aixecat la Copa Lipton en derrotar Uruguai (3-1) el 1962.

Campions continentals 1963 – 1990

AnyCamp. ConcacafCopa d’Àfrica
de Nacions
Jocs AfricansCopa d’ÀsiaJocs AsiàticsCopa de Nacions
d’Oceania
1990Alg – Ngr 1-0Iran – Corea N 0-0 pp
19891r C.Rica, 2n USA
1988Cmr – Ngr 1-0Aràbia S – Corea Sud 0-0 pp
1987Eg – Ken 1-0
1986Eg – Cmr 0-0 ppCorea Sud – Aràbia S 2-0
19851r Can, 2n Hond
1984Cmr – Ngr 3-1Aràbia S – Xina 2-0
1982Gha – Líbia 1-1 ppIraq – Kuw 1-0
19811r Hond, 2n ElSalv.
1980Ngr – Alg 3-0Kuw – Corea Sud 3-0Aus – Tahití 4-2
1978Gha – Uga 2-0Alg – Ngr 1-0Corea N = Corea S 0-0 pr.
19771r Mex, 2n Haití
19761r. Mar, 2n GuineaIran – Kuw 1-0
1974Zaire – Zam 2-2 pr.
desempat: 2-0
Iran – Israel 1-0
19731r Haití, 2 TrinidadNgr – Guinea 2-0NZ – Tahití 2-0
1972Congo -Mali 3-2Iran – Corea Sud 2-1 pr.
19711r Mex, 2n Haití
1970Sud – Gha 1-0Birm = Corea S 0-0 pr.
19691r C.Rica, 2n Guat
1968Zaire – Gha 1-01r. Iran, 2n Birm
19671r. Guat, 2n Mex
1966Birm – Iran 1-0
19651r Mex, 2n GuatGha – Tun 3-2 pr.Congo – Mali 0-0 pr.
19641r Israel, 2n Índia
19631r C.Rica, 2n ElSalv.Gha – Sud 3-0

Annex: L’onze històric ideal

L’onze històric ideal

Formulem un «onze» ideal de la història dels Mundials per cada continent partint de dues premises: els jugadors que han estat campions del mundial i només un de cada selecció campiona; en el cas d’Amèrica són 10 campionats guanyats falta escollir també un lateral esquerre, podria ser-ho Nilton Santos (campió 1958 o 1962) o Roberto Carlos (2002).

L’equip europeu sembla inferior, perquè moltes de les seves estrelles no van guanyar mai un Mundial. Per això oferim també un XI europeu amb només un jugador per país.

Selecccionador: Vittorio Pozzo 34 38
Entrenador: Alec Fergursson

Primera part (1881-1962) *** Segona part (1962-1990) *** Tercera part (1990-2012) *** Quarta part (2012-…) *** Selecció espanyola