Breu història de Mundials i Eurocopes (II)

L’eliminació de França és la més destacable de la fasse prèvia, consumada amb la derrota a Iugoslàvia (3-2) i els dos gols de Mo Johnston per Escòcia (2-0); també falla Portugal, incapaç de derrotar a Lisboa a Bèlgica (1-1) ni a Txecoslovàquia (0-0); i la RDA (en que era el seu últim partit, però ells no ha sabien) queda fora pel hat trick de Toni Polster per Àustria (3-0); també Dinamarca és eliminada en l’última jornada, quan Romania remonta fins al 3-1 amb dos gols de Gavril Balint. Es classifica tot i la seva manca de punteria Anglaterra (dos empats a zero amb Suècia, que és primera de grup, i un amb Polònia). També empaten dos cops entre ells Holanda i Alemanya, fàcil guanyadors del grup 4.

Els gols de Rubén Sosa i Francescoli fan que Uruguai superi Bolívia (2-0) i Brasil es veu obligada a derrotar Xile a Maracanã; ho feia 1-0 quan el porter Roberto Rojas simula una agressió, però serà descobert i durament sancionat ell, el seleccionador Aravena i l’equip xilè. Colòmbia es classifica guanyant (1-0 i 0-0) al campió del grup d’Oceania… que és Israel. Amb Mèxic sancionat per la FIFA es classifiquen Costa Rica i un Estats Units que guanya l’últim partit a Trinidad (0-1, Caligiuri). Un sol gol d’Hossam Hassan fa que Egipte superi l’Algèria de Rabah Madjer (0-0 i 1-0), en l’altra final Omam-Biyik setencia per Camerun a camp de Tunísia (2-0 i 0-1). Àsia celebra un hexagonal a Singapur, en què Xina perd la plaça mundialista en deixar-se remontar els últims 5 minuts per Qatar (1-2), resultat que classifica Corea del Sud i els Emirats Àrabs.

L’intens Mundial celebrat a Itàlia el 1990 es tanca amb la victòria d’una sòlida Alemanya sobre una Argentina que s’ho juga tot a la qualitat de Maradona, en una final decidida per un penal discutit transformat per Andreas Brehme 81′ ; Buchwald aconsegueix neutralitzar al pibe, que a més reclama un penal de Matthäus sobre Calderón. L’equip de Carlos Bilardo hi arriba havent guanyat només dos partits, ha derrotat Brasil amb una sola jugada d’atac argentina, culminada per Claudio Caniggia a passada de Maradona; després, dues victòries en la tanda de penals contra Iugoslàvia (0-0, falla Maradona però també fallen tres balcànics) i contra Itàlia (1-1) en una Nàpols apassionada que calla quan Goycoechea atura els xuts de Donadoni i Aldo Serena; durant la semifinal marquen Caniggia i Tottò Schillaci, que és el màxim golejador amb 6, sempre fa el primer gol que permet que Itàlia vagi superant Àustria (1-0), Txecoslovàquia (2-0), Uruguai (2-0) i Irlanda (1-0); els italians només són tercers (derroten 3-1 a Anglaterra) amb 6 victòries i 1 empat tot i tenir un equipàs amb Baresi, Maldini, Bergomi, Donadoni i sobre tot Roberto Baggio.

Irlanda arriba a quarts de final sense guanyar cap partit, n’empata quatre, des de 1-1 contra Anglaterra fins al 0-0 amb Romania a la que derrota per penals. En canvi, cau a vuitens Brasil, que n’ha guanyat tres, tots per la mínima, des del 2-1 a Suècia amb dos gols de Careca i els 1-0 a Costa Rica i Escòcia, sempre amb gol de Müller; també hi cau l’Uruguai, que hi ha arribat gràcies al gol de Fonseca 91′ contra Corea del Sud (1-0), la celeste va decebre en l’anterior derrota contra Bèlgica (1-3). És l’últim mundial de la URSS, derrotada per Romania (0-2, els dos de Lacatus) i per Argentina (0-2 i greu lesió del porter argentí Nery Pumpido)

Per la seva banda, l’Alemanya dirigida per Franz Beckenbauer comença amb dues golejades (4-1 a Iugoslàvia, marquen Matthäus, dos, Klinsmann i Völler, i 5-1 al Emirats Àrabs) i el meritori 2-1 contra la potent Holanda (Klinsmann, Brehme i Ronald Koeman de penal); una altra pena màxima, marcada per Matthäus, elimina Txecoslovàquia (1-0) i l’encert d’Illgner en la tanda de penals (atura el de Pierce i xuta alt Waddle) permet superar Anglaterra a Torí en la semifinal (1-1, han marcat Brehme i Lineker). Era la tercera pròrroga seguida per Anglaterra, que abans ha derrotat Bèlgica (1-0, golàs de David Platt 119′) i Camerun (3-2, gols de Platt, Kundé, Ekéké i dos de Lineker de penal). Els africans són els grans animadors del Mundial: derroten Argentina a Milà en la inauguració (0-1, Omam-Biyik) tot i patir dues expulsions i 2-1 a Colòmbia a quarts de final, amb dos gols a la pròrroga de Roger Miller (que té 38 anys), que ja n’havia fet dos a Romania (2-1); els colombians donen color amb el porter René Higuita, amb Valderrama i amb el seu coratge que els classifica en empatar amb Alemanya (1-1, amb gol de Freddy Rincón 93′). També sorprèn Costa Rica, amb el porter Luis Conejo, derrotant Escòcia (1-0) i Suècia (2-1, remonten Flores i Medford) fins que cau pel hat trick de Skuhravý per Txecoslovàquia (1-4) que abans ha escombrat l’innocent equip d’Estats Units (5-1) i eliminat Àustria (1-0) amb un gol de Bílek de penal. Els dos equips asiàtics perden tots els partits, Corea amb bona imatge però Emirats Àrabs rep 11 gols.

Igualat però molt mediocre el grup F, amb cinc empats en 6 partits; només l’útlim dia Egipte cau 0-1 contra l’Anglaterra de Bobby Robson, que abans ha empatat amb Irlanda (1-1, Lineker i Sheedy) i amb Holanda (0-0); aquests dos empaten també entre ells (1-1, Ruud Gullit i Niall Quinn), que els classifica però cal un sorteig per dilucidar qui passa com a segon o com a tercer.

Novament Holanda serà absent del Mundial, superada per Hongria en fasse de grups i per Bèlgica en un play-off (1-0 i 2-1) amb un gol al final de Grün pels belgues (una derrota a Albània havia fet que fossin superats per Polònia). Portugal es classifica amb victòries a camp de Suècia (0-1) i d’Alemanya (0-1, Carlos Manuel) que mai havia perdut un partit en les prèvies mundialistes (i també ara es classifica). França necessita dos gols de Platini per eliminar Iugoslàvia (2-0), superada també per Bulgària. Hongria va ser la primera en aconseguir-ho, en guanyar a camp d’Holanda (1-2) i d’Àustria (0-3). En un grup que se li travessa a Espanya, derrotada per 3-0 a Gal·les (dos d’Ian Rush i un de Mark Hughes) i 3-1 a Escòcia, es refà en vèncer a aquests amb un gol de Paco Clos (1-0); serà una tràgica classificació per Escòcia: el selecccionador Jock Stein mor en acabar el partit contra Gal·les (1-1a Cardiff) que porta el seu equip, dirigit per Alex Fergusson, a un play off en què derrota Austràlia (2-0 i 0-0) amb gols de Cooper i McAbennie

Els tres gegants sud-americans vencen en els seus grups, Brasil sentencia ràpidament, però Perú gairebé sorprèn Argentina a Buenos Aires fins que Gareca fa el 2-2, mentre que Uruguai necessita d’un penal que marca Venancio Ramos per superar en l’últim partit a Xile (2-1). La quarta plaça és per Paraguai en guanyar una doble repesca que sentencia en els partits de casa: 3-0 a Colòmbia i a Xile (i a la tornada, 2-2 a Santiago). També hi va Canadà, que s’emporta el triangular guanyant 2-1 a Hondures (el tercer és Costa Rica). Hi ha una plaça per l’Àsia Occidental (la guanya Iraq derrotant Siria a La Meca, 3-1), una per Àsia Oriental (serà per Corea del Sud amb dues victòries contra Japó, 1-2 i 1-0) i dues per l’Àfrica, que acaben disputant-se entre quatre païssos mediterranis: Algèria goleja dos cops Tunísia (1-4 i 3-0, Rabah Madjer marca els dos partits) i Marroc elimina Líbia (3-0 i aguanta1-0 a Trípoli); Camerun havia caiguat a Zàmbia (4-1, tres de Chamballa)

Dues jugades genials de Diego Armando Maradona resumeixen el Mundial de 1986: el seu gol amb la mà («La mano de Dios») i la jugada en què regateja cinc rivals permeten una victòria d’alt valor simbòlic contra Anglaterra (2-1, després marca Lineker); dos gols més del pibe contra Bèlgica (2-0) porten a una final apassionant contra Alemanya, en què José Luis Brown i Jorge Valdano posen el 2-0, remonten Karl-Heinz Rummenigge i Rudi Völler i es decideix pel gol de Burruchaga 84′ en una passada de Maradona.

El sòlid bloc alemany no ha estat capaç de derrotar Uruguai (1-1) ni l’alegre Dinamarca (0-2, Jesper Olsen i Erikssen), ha de remontar contra Escòcia (2-1, Strachan, Völler i Klaus Allofs), i només gràcies a un gol llunyà de Matthäus 87′ supera al Marroc (1-0); a més Harald Schumacher atura dos penals davant l’amfitrió Mèxic (0-0, expulsions de Berthold i Javier Aguirre) que ha arribat a quarts en derrotar Bèlgica (2-1, Quirarte, Hugo Sánchez i Vanderbergh) gràcies al golàs de Negrete a Bulgària (2-0). A les semifinals veiem el millor partit dels nois de Beckenbauer: amb gols de Brehme i Völler els alemanys derroten 2-0 França, que venia d’eliminar al Brasil en un gran partit a Guadalajara (1-1, gols de Careca i Platini); en els francesos destaquen Amorós i Luis Fernández, i els brasilers, farcits d’estrelles com Zico, Branco i Sócrates, venien de golejar Polònia (4-0).

La sorpresa la dona Bèlgica, en què destaquen Enzo Scifo i Jan Ceulemans, amb partits memorables com el 4-3 contra l’URSS (inútils tres gols de Belanov) que havia arrassat Hongria (6-0) i empatat amb França (1-1); els belgues havien passat com a tercer classificat (novetat en aquest Mundial) tot i perdret 1-2 amb Mèxic i patir amb Paraguai (2-2) en un partit en que dos gols de Cabañas fan que també passin els guaranís; abans un gol de Romerito havia derrotat Iraq, que se’n torna a casa amb tres derrotes per la mínima. En canvi, fracàs d’Itàlia, que empata amb Bulgària en la inauguració (1-1) i amb Argentina (1-1, Altobelli i Maradona) però cau a vuitens contra França (0-2, Platini i Stopyra) i decepció d’Uruguai, que no guanya cap partit, digne 1-1 amb Alemanya (Alzamendi i Klaus Allofs) però cau 6-1 amb Dinamarca (hat trick d’Elkjær Larsen) i en els vuitens 0-1 amb Argentina (Pasculli). Portugal, que sorprèn a Anglaterra (1-0, Carlos Manuel) perd amb l’envellida Polònia (0-1, Smolarek) i amb el Marroc (1-3, dos d’Abde Khairi), que abans ha forçat el 0-0 davant d’Anglaterra i de Polònia. L’equip anglès va avançant amb els gols de Gary Lineker: tres a Polònia (3-0) i dos al Paraguai (3-0).

Brasil era el favorit pel seu joc alegre de la mà d’un repertori d’estrelles de Telé Santana (Zico, Falcão, Éder, Toninho Cerezo) que remonta contra la URSS (2-1, Sócrates i Eder baten Dassàiev) i escombra Escòcia (4-1) i Argentina (3-1 a Sarrià, marquen Zico, Serginho, Júnior i Ramón Díaz i expulsió de Maradona).

Fins al gener de 1982 no es decideix el 24è equip (la participació s’ha ampliat després de 50 anys): la victòria de Nova Zelanda exactament per 0-5 a camp d’Aràbia Saudí porta a un desempat a Singapur en què els oceànics derroten per 2-1 la Xina; molt abans, havien fet un rècord golejant 13-0 a Fiji; Kuwait ha guanyat abans el torneig d’Àsia-Oceania. Uruguai torna a quedar fora perquè perd a Montevideo amb el Perú (1-2, gols de La Rosa i Uribe) i el campió americà, Paraguai, perquè cau a Asunción contra Xile (0-1, gol de Yáñez). Brasil sentencia el seu grup amb un hat trick de Zico a Bolívia (3-1). També Mèxic queda fora en ser tercer de l’hexagonal de Tegucigalpa on no aconsegueix fer un gol ni a El Salvador (0-1) ni a Hondures (0-0). Àfrica ho resol per la via ràpida, 28 equips juguen quatre eliminatròries per deixar-ne només dos: Camerun (que goleja Zaire amb tres gols de Roger Miller, 6-1, que també marca en els dos victòries contra Marroc, 0-2 i 2-1) i Algèria, que derrota també dos cops, 0-2 i 2-1, a Nigèria.

A Europa destacava un grup potentíssim, en què Bèlgica i França eliminen Irlanda i Holanda, decisius els gols de Czerniatynski i Vanderbergh per Bèlgica contra França (2-0) i els de Platini i Six contra els vigents sots-campions (2-0); Anglaterra, incapaç de derrotar Romania, supera la prèvia per un gol de Mariner contra una Hongria ja classificada (1-0), i la seves compatriotes Escòcia i Irlanda del Nord desbanquen Suècia i Portugal, (que perd les opciones en caure 4-1 contra Israel, reubicat en la zona europea); només falla Gal·les que es veu superada per diferència de gols per Txecoslovàquia. Alemanya i Polònia guanyen tots els seus partits. En canvi, Itàlia té dues relliscades (3-1 a Dinamarcca i 1-1 amb Grècia a Torí) però supera el grup per darrera de Iugoslàvia.

El 1979 el Brasil de Zico i Sòcrates golejava Uruguai (5-1) i el 1981 fa una gira triomfal, on derrota Anglaterra (0-1), França (1-3) i Alemanya (1-2). El març de 1982 Alemanya visita Brasil (1-0) i Argentina (1-1).

Mentre el Naranjito es fa popular, Espanya guanya per primer cop a Wembley (1-2, gols de Satrustegi i Zamora) el març de 1981 i a l’estiu fa una llarga gira americana, que comença guanyant a Mèxic (1-3) i acaba perdent al Brasil (1-0, Baltazar).

La increïble transformació d’Itàlia a partir d’un sol jugador, Paolo Rossi, la porta de la mediocritat (primera fasse amb joc insuls i empats contra Perú, 1-1, i contra el Camerun de Thomas N’Kono, 1-1, marquen Graziani i M’Bida) a ser un equip imparable que va derrotant l’Argentina de Maradona (cosit a faltes per Gentile, 2-1, marquen Tardelli, Cabrini i molt tard Passarella), al Brasil a Sarrià en un partit que pot ser el millor de la història (3-2, tres gols de Rossi contra els de Sócrates i Falcão), a Polònia en la semifinal del Camp Nou (2-0, els dos de Paolo Rossi) i a Alemanya en la final en el Bernabéu, on guanyen 3-1 els d’Enzo Bearzot tot i que Cabrini xuta fora un penal, marquen després Rossi, Tardelli i Altobelli; només al final Paul Breitner aconsegueix batre el veterà Dino Zoff.

La imatge de l’Alemanya de Jupp Derwall ha quedat tocada per la derrota davant d’Algèria (1-2, gols de Madjer i Belloumi) i la victòria pactada contra Àustria (1-0, obra de Hrubesch 10′, que els classifica als dos); una mica millor els tres gols de Rummenigge a Xile (4-1) i la victòria contra Espanya (1-2); arribarà a la final amb un 0-0 contra Anglaterra i amb una semifinal trepidant contra França (3-3) a Sevilla en què marquen Littbarski, Platini i en la pròrroga Trésor i Giresse però remonten Rummenigge i Klaus Fischer, amb expulsió perdonada al porter Harald Schumacher que després aturarà a Bossis el sisè penal de la tanda (abans fallen Uli Stielike i Didier Six). França ha començat perdent contra una solvent Anglaterra (3-1, dos gols de Bryan Robson) i empatant amb Txecoslovàquia (1-1, Six i Panenka) però fa una gran segona fasse amb Platini i Tigana: 1-0 a Àustria (gol de Genghini) i 4-1 a Irlanda del Nord amb dos de Giresse i dos de Rocheteau.

El tercer lloc és per Polònia, que comença amb empats discrets (0-0 amb Itàlia i amb Camerun) però a partir del segon temps contra el Perú desperten Lato i Smolarek (5-1) i Boniek fa tres gols a Bèlgica al Camp Nou (3-0); passa ronda amb un 0-0 contra la URSS d’Oleg Blokhin, que va eliminar Escòcia amb un vibrant 2-2 (Jordan, Txivadze, Shengelia i Souness) i a Bèlgica (1-0) amb un gol d’Oganessian. Els belgues han donat la sorpresa en el partit inaugural a Barcelona derrotant Argentina amb un gol d’Erwin Vandenbegh, però van decaient i han superat la primera fasse amb un gol de Czerniatynski per igualar Hongria (1-1), que venia de patir el millor partit de Maradona (dos gols en el 4-1 per Argentina, també marquen Bertoni i Ardiles).

S’amplia la representació de tots els continents: surt molt reforçada Àfrica (a les portes de passar ronda Algèria, que derrota Alemanya, i Camerun, que empata amb Itàlia) i d’Hondures (només cau davant Iugoslàvia 1-0 per un gol de Petrović de penal 88′), però fan un paper galdós Nova Zelanda (des del seu debut rebent un 5-2 d’Escòcia), El Salvador (pateix un humiliant 10-1 contra Hongria) i Kuwait, que s’estrena amb un sorprenent empat contra l’envellida Txecoslovàquia (1-1) però en el segon perd 4-1 amb França i un emir kuwaitià atura el partit, amenaça amb retirar l’equip i aconsegueix que s’anul·li un gol francès.

El grup més emocionant de la fasse de classificació es decideix per diferència de gols a favor d’Itàlia, que ha derrotat Anglaterra per 2-0 (Antognoni i Bettega) i aguanta a Wembley un 2-0 (Kevin Keegan i Trevor Brooking) que li serveix. Dues repeticions respecte 1974: Holanda deixa fora Bèlgica (0-2, Rep i Cruyff) i Escòcia a Txecoslovàquia (3-1 a Glasgow); França necessita guanyar l’últim partit a Bulgària i ho fa per 3-1 (Rocheteau, Platini i Dalgier). Àustria supera la RDA perquè aguanta l’empat a Leipzig (1-1) i es classifica Polònia, amb gol de Deyna, aguantant el 1-1 a casa contra Portugal.

A Sud-amèrica Bolívia elimina Uruguai (dos gols d’Aguilar a Montevideo, 2-2) però els tres campions de grup fan una lligueta a Cali per classificar-ne dos, en ella Brasil (8-0 amb quatre gols de Zico) i Perú (5-0) golegen a Bolívia, que va a parar a una eliminatòria contra Hongria (que ha superat la URSS), també amb golejada: 6-0 a Budapest i 2-3 a La Paz. Mèxic no falla en l’hexagonal: 4-1 a Haití amb un gol d’Hugo Sánchez i tres de Rangel. La lligueta africana es tanca amb un autèntica final amb tres equips, en que Tunísia sorpèn Nigèria (0-1, gol d’Odeye) i escombra Egipte (4-1). A Àsia-Oceania cinc grups (Israel amb Corea i Japó perquè no es trobi cap país àrab) i una llarga lliga final de cinc equips dominada per Iran: sis victòries i només cedeix dos empats, tots dos contra Corea del Sud, que és segona.

La soferta nació argentina, víctima d’una cruel dictadura militar, troba el seu heroi en Mario Kempes, amb 6 gols en el torneig en què Argentina s’imposa a Holanda al Monumental de River en la final; Kempes obre el marcador, Nanninga força la pròrroga en què el mateix Kempes i Daniel Bertoni posen el 3-1 definitiu. L’equip de César Luis Menotti va començar remontant Hongria (2-1, dos expulsat a l’equip magiar), eliminant França (2-1, Pasarella, Platini i Luque) i perdent amb Itàlia (0-1); això la porta al mateix grup que Brasil, amb qui empata 0-0, i el lloc a la final es decidirà per diferència de gols: els brasilenys han guanyat al Perú (3-0, dos de Dirceu i un de Zico) i Polònia (3-1, Nelinho, Lato i dos de Roberto Dinamite); dos gols de Kempes van derrotar Polònia (2-0), així que Argentina ha de fer quatre gols al Perú… li’n marcarà sis, un 6-0 que fan Kempes, dos, Tarantini, Luque, dos, i Houseman en un Rosario enfervorit.

És la segona final consecutiva que perd Holanda, amb una erràtica trajectòria (0-0 amb Perú, perd 2-3 amb Escòcia), dona la millor cara amb Iran (3-0, hat trick de Rensenbrink), Àustria (5-1, dos de Rep) i el vibrant empat contra Alemanya (2-2, sembla decidir Dieter Müller però iguala René van der Kerkhof 82′) per jugar-s’ho tot contra Itàlia: Brandts marca en pròpia porta, però ell mateix empata i Arie Hann dóna la victòria (2-1) a la Oranje d’Ernst Happel en què destaquen Ruud Krol i Johan Neeskens (Cruyff ha renunciat a anar-hi). Brasil acaba tercera amb un gol de Dirceu en jugada del suplent Rivellino a Itàlia (2-1); l’squadra azzurra va començar rebent un gol del francès Lacombe al primer minut, però Rossi i Zaccerelli remonten (2-1), guanyen a Argentina (0-1, Bettega) i en la segona fasse només superen Àustria (1-0, Paolo Rossi).

Decebedora Alemanya (a part del 6-0 a Mèxic), amb tres empats a zero contra Polònia (en el partit inaugural), Tunísia i Itàlia; els germànics pagaran haver deixat a casa Breitner i altres estrelles i s’acomiaden amb una derrota 2-3 contra Àustria, liderada per Prohaska, amb dos gols de Hansi Krankl. Com a novetat, Tunísia obté la primera victòria africana en un Mundial amb la remontada contra Mèxic (3-1), però cau eliminada per un gol de Lato per Polònia (1-0). Tot i comptar amb Jordan, Dalglish i Souness també decepció d’Escòcia: festes nocturnes, entrenador desbordat i un jugador suspès per dòping després de perdre amb Perú (1-3), amb dos gols de Cubillas que també li fa tres a l’Iran (4-1)

Escòcia ha estat l’únic equip birtànic per segon Mundial consecutiu. Anglaterra vol recuperar-se guanyant dos British Home en què derrota els escocesos per 0-1 (Coppell) a Glasgow el 1978 i per 3-1 a Wembley el 1979; aquest any se li escapa el títol a Gal·les, que havia golejat 3-0 a Escòcia amb hat trick de J.B. Toshack.

Diego Maradona debuta en la selecció amb 16 anys en un Argentina-Hongria (5-1) el 1977. En els 12 mesos anteriors al Mundial Argentina juga 12 partits a casa; tot i que només en perd dos (contra Alemanya, 1-3, i contra Paraguai, 0-2) l’equip de Menotti no deixa bones sensacions fins al darrer (3-0 a Uruguai). Brasil prefereix visitar França (perd 1-0), Alemanya (0-1) i Anglaterra (0-0) el 1978.

La gran sorpresa de la fasse de classificació és l‘eliminació d’Argentina, deguda a les seves derrotes a camp de Bolívia (3-1) i Perú (1-0) i els dos gols del peruà Oswaldo Ramírez a La Bombonera (2-2); en canvi Brasil guanya els 6 partits (també ho farà a la fasse final) amb Tostão marcant 10 gols i Uruguai supera Xile amb un 2-0 en l’últim partit. Més al nord, la semifinal del torneig que dilucida un sol equip de la Concacaf enfronta Hondures i El Salvador, resolta en un desempat a México DF (2-3, marca en la pròrroga Pipo Rodríguez), deriva en un breu conflicte armat entre els dos païssos; en la final contra Haití caldrà també un desempat a Kingston i una pròrroga que decideix Mon Martínez pels salvadorencs (1-0). Per primer cop des de 1934 hi haurà un africà, el Marroc (decideixen dos gols de Jarir al Sudan, 3-0) i també hi ha una plaça per Àsia, en una torneig sense equips àrabs però amb Rhodèsia (pel seu règim racista), els dos païssos d’Oceania i Israel, que en surt guanyador superant Austràlia (1-0 i 1-1) amb dos gols d’Spiegel.

Desastrosa actuació de Portugal (quarta en un grup que guanya Romania) i dramàtic desempat en què Txecoslovàquia supera Hongria (4-1 a Marsella); dos gols de Kindvall fan que Suècia elimini França (2-0), que ja havia perdut a casa contra Noruega (0-1, Iversen). L’emergent Holanda no es capaç de superar Bulgària (decisiu gol de Hristo Bonev a Rotterdam, 1-1). Fins a l’últim partit del seu grup no supera Itàlia a la RD Alemana (3-0), pel camí Riva li ha fet tres gols a Gal·les (4-1); tampoc la RF Alemana assegura el seu lloc fins que derrota 3-2 a Escòcia, abans Gerd Müller ha marcat gols en l’últim minut a Xipre (0-1) i a Àustria (1-0) i quatre a Xipre (històric 12-0).

Cinc jugadors extraordinaris configuren la davantera del que potser es el millor equip de la història, el Brasil de 1970, que s’exhibeix en la final amb un 4-1 contra la rocosa Itàlia; un festival en què marquen Pelé, Boninsegna, Gérson, Jairzinho i el lateral Carlos Alberto, els dos últims en assistència de Pelé. El Brasil de Zagallo guanya tots els partits, tant a la fasse prèvia com els cinc que juga a Guadalajara: 4-1 a Txecoslovàquia (Petraš, Rivellino, Pelé i dos de Jairzinho, a més del fallit gol de Pelé des del mig camp), 1-0 a Anglaterra (gol de Jairzinho i la recordada aturada de Gordon Banks), Romania (3-2), el magnífic 4-2 al Perú (Rivellino, Tostão, dos, i Jairzinho contra els de Gallardo i Teófilo Cubillas) i la semifinal amb l’Uruguai (3-1) en què primer marca Luis Cubillo però remonten Clodoaldo, Jairzinho i Rivellino per l’equip dirigit per Mário Zagallo.

L’Uruguai ha arribat lluny amb joc brusc, aturades de Mazurkiewicz i només quatre gols a favor; passa la primera fasse perdent per la mínima amb Suècia (0-1) i en els quarts derrota la URSS amb un gol de Víctor Espárrago 117′ al final de la pròrroga (1-0). També la Itàlia de Ferruccio Valcareggi es ineficaç en atac: 1-0 a Suècia (Domenghini), 0-0 amb Uruguai, 0-0 amb un agoserat Israel, però a partir de quarts de final els experimentats italians comencen a golejar, ho fan en la segona part contra Mèxic (dos gols de Gigi Riva i un de Rivera fins l’ 1-4) i la pròrroga contra Alemanya (havien marcat Boninsegna i Schnellinger 90′), trenta minuts que són els millors del Mundial: marquen successivament Gerd Müller, l’italià Burgnich, Riva, de nou Müller i Gianni Rivera, tot això amb un Beckenbauer lesionat en l’espatlla. Amb això Torpedo Müller arriba als 10 gols (màxim golejador), amb hat tricks contra Bulgària (5-2) i Perú (3-1), un gol en la remontada contra el Marroc (2-1) i l’únic gol de la pròrroga del gran Alemanya – Anglaterra (3-2) jugat al Nou Camp de León en què Beckenbauer i Uwe Seeler han remontat dos gols d’avantatge (de Mullery i Peters) pels anglesos, que havien eliminat Txecoslovàquia amb un gol de Clarke de penal (1-0). Alemanya serà tercera amb un gol d’Overath a l’Uruguai (1-0).

Després de dos mundials agres i fins i tot violent, deixen molt bon regust el Mundial de Mèxic i també l’equip local, que empata amb la URSS (0-0) en el partit inaugural (110.000 espectadors a l’Estadio Azteca) i que, amb un gol de Gustavo Peña de penal, elimina Bèlgica, que venia de perdre 4-1 amb la URSS.

José Villalonga s’equivoca en fer un equip d’Espanya molt veterà i orientat al contra-atac. Primer perd 1-2 amb l’Argentina (dos gols de Luis Artime i un de Pirri), després remonta contra Suïssa (que havia perdut 5-0 amb Alemanya) en un partit insuls en què marquen Quentin, Sanchis i Amancio (2-1). Atès que els altres equips empaten 0-0 (i expulsió de l’argentí Albrecht), Espanya ha de derrotar als alemanys… i amb una alineació sense estrelles Josep Maria Fusté fa el primer gol, però remonten Emmerich i Uwe Seeler (1-2) en un gran partit del jove Franz Beckenbauer.

Serà molt important en la preparació de l’equip d’Alf Ramsay guanyar dos campionats britànics i fer-ho amb la dura oposició d’Escòcia, que és sempre el rival en la darrera jornada; el 1965 empata a dos a Wembley i el 1966 guanya 3-4 a Glasgow amb gols de Hurst, Hunt (2) i Bobby Charlton pels anglesos i Law i Jhonstone (2) pels escocesos..

Per fi el 1966 el Mundial es disputa al país que va inventar el futbol, i la FIFA ho veu com un premi a Anglaterra (des de sempre, el seu enemic) a la que ajuda a ser campiona, èxit que es fa realitat a Wembley en una final plena d’alternatives en que Alemanya s’avança amb un gol de Haller, remonten Geoff Hurst i Martin Peters i als 89′ Weber marca per forçar la pròrroga; en ella un remat de Hurst impacta al travesser de la porteria de Tilkowski i bota a línea de meta… l’àrbitre concedeix gol (el més controvertit de totes les finals); encara Hurst fa un altre gol que completa un històric hat trick (4-2). L’equip d’Alf Ramsey va començar fent que Gordon Banks no rebi cap gol des de la inauguració (0-0 amb Uruguai) fins als quarts de final contra Argentina (1-0, gol de Hurst) en un partit marcat per l’estranya expulsió de Rattín; en la semifinal dos gols de Bobby Charlton (que replica Eusébio de penal als 82′) eliminen Portugal (2-1).

També als quarts una pol·lèmica semblant ha ajudat l’Alemanya de Helmut Schön, amb l’expulsió de dos uruguaians i passant per alt unes clares mans de Schnellinger per evitar un gol; en l’última mitja hora els alemanys es passegen i acabant guanyat 4-0; també en la semifinal veiem l’expulsió d’un rival, Txislenko, en un partit molt violent d’Alemanya i la URSS que es decidirà pels gols de Haller, Beckenbauer i Porkuian. Els russos eren candidats a tot després de vèncer Itàlia (1-0, Txislenko), Xile (2-0) i ens els quarts a Hongria (2-1, Txislenko, Porkuian i Bene), però acabaran només quarts per culpa d’un gol de José Torres 89′ per Portugal (1-2).

Precisament Portugal i Hongria compartien la proesa d’haver deixat fora Brasil en fasse de grups. Els magiars derroten Brasil per 3-1, amb gols de Bene, Tostão, Farkas i Meszoly en un partit que ja no juga Pelé, lesionat pel búlgar Jetxev (abans o Rei marca un gol, 2-0). També la violència dels portuguesos contra Pelé el fa jugar molt limitat des del minut 30 i dos gols d’Eusébio i un de Simões (3-1) confirmen l’eliminació del Brasil… a mans d’un tècnic brasiler, Otto Glória. En els quarts Portugal es troba amb la nota exòtica, Corea del Nord, que ve d’eliminar a la mateixíssima Itàlia (0-1, gol de Park Doo-Ik), en inferioritat per la lesió de Bulgarelli als 35 minuts; els nord-coreans sorprenen corrent com bojos i marquen tres gols en els primers 25 minuts, però Portugal reacciona i remonta fins al 5-3 amb quatre gols d’Eusébio (dos de penal) i un de José Augusto, que ja n’havia marcat dos a Hongria (3-1).

No superen la fasse de classificació Txecoslovàquia, impotent davant Portugal a Brastislava (0-1, gol d’Eusébio) ni Iugoslàvia, eliminada per França amb un gol de Gondet a París (1-0); la campiona sud-americana Bolívia és molt inferior a Argentina, i Uruguai derrota dos cops al Perú (0-1 i 2-1). Necessiten desempats per guanyar els seus grups Espanya (1-0 a Irlanda a París, gol d’Ufarte), Bulgària (2-1 a Bèlgica a Florència amb dos gols d’Asparasuhov) i Xile (2-1 a Equador, a Lima amb gols de Leonel Sánchez i Rubén Marcos). Holanda és encara un equip irrellevant, no guanya cap partit a Suïssa ni a Irlanda del Nord. Itàlia és imparable a casa: 6-1 a Polònia i 3-0 a Escòcia. A més, Alemanya Federal ha hagut de remontar a camp de Suècia (1-2, Krämer i Uwe Seeler) el dia que debuta Franz Beckenbauer i un solitari gol de Cisneros a Costa Rica (0-0 i 1-0) dóna a Mèxic la plaça que correspon a la Concacaf. S’ha de classificar un sol equip entre tot Àfrica, Àsia i Austràlia, com a protesta 15 equips africans es retiren, a més Sud-àfrica és expulsada per l’apartheid, i finalment només s’ho juguen entre Austràlia i Corea del Nord, que guanya el doble enfrontament que es disputa a Phnom Penh (6-1 i 1-3).

En canvi, els finalistes de l’Eurocopa 1964 no convencen en els dos anys següents: Espanya perd amb Portugal (2-1, Fusté i dos d’Eusébio) i Anglaterra (0-2) i empata amb Uruguai (1-1), mentre la URSS perd el Moscou amb Brasil (0-3) i fa el 1965 una gira sud-americana en que es compara a Argentina (1-1), Uruguai (guanya 1-3) i afa dos partits (3-0 i 2-2) en camp del Brasil, on aquell any perden també Bèlgica (5-0), Alemanya (2-0) i Uruguai (3-0) sempre amb Pelé com a reclam.